López Obrador critica la premsa al país més perillós per exercir el periodisme

La secció setmanal, que ja per si sola crida l’atenció per les formes, ho és sobretot pel fons. Quién es quién en las mentiras de la semana és el nom de l’espai que dedica la presidència cada dimecres per «desmentir notícies falses». El Palau Nacional, la seu del Govern, es converteix per minuts en un plató presentat per la periodista afí a l’Executiu Ana Elizabeth García. La dinàmica és senzilla: l’Executiu projecta en una pantalla titulars d’articles suposadament falsos i els critica sense més ni més. El més «mentider» guanya el Pinotxo, un premi burleta. Balbina Flores, representant a Mèxic de Reporters Sense Fronteres carrega durament contra el programa: «No és un espai de rèplica, sinó d’exhibició i linxament».

El Quién es quién de López Obrador ha desempolsegat el llibre d’estil del programa sabatí de l’expresident equatorià Rafael Correa (2007-2017), a qui se’l recorda trencant diaris davant les càmeres. A la passarel·la, el president mexicà ha carregat contra un rosari de mitjans nacionals i internacionals: des del nord-americà The New York Times –per investigar sobre la fatídica caiguda del metro de Ciutat de Mèxic on van morir 26 persones– o El País, al qual vincula, sense proves, de beneficiar-se de contractes públics en legislatures passades. 

Falta de metodologia

No han faltat moments icònics que deixen en evidència la falta de metodologia del Govern. Per exemple, aquesta setmana la presentadora va destacar un titular del diari mexicà Reforma que criticava l’alça en els preus de l’electricitat: «No és fals, però s’exagera», va afirmar García. L’atac setmanal contra la premsa també ha irritat als mitjans d’esquerres. El columnista de La Jornada –diari on treballava García– Julio Hernández ha sigut assenyalat i ha protagonitzat un xoc de trens amb el president durant la seva conferència. 

Per a Leopoldo Maldonado, director a Mèxic i Amèrica Central de l’organització Artículo 19, una de les coses més preocupants és que els assenyalaments es fan des de la seu del Govern. Maldonado afirma que «l’Executiu s’erigeix en una mena de tribunal de la veritat que, sense una metodologia clara, critica sense arguments la premsa». Fa unes setmanes, quan la secció amb prou feines s’havia iniciat, Pedro Vaca, relator de llibertat d’expressió del Tribunal Interamericà de Drets Humans, va demanar al Govern que replantegés la manera de fer el programa i es basés en els estàndards internacionals. 

Continguts de qualitat

Notícies relacionades

RSF alerta de l’increment de periodistes assassinats en països en pau

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres sobre la classificació mundial de la llibertat de premsa, Mèxic es troba al lloc 143 de 180. És el pitjor lloc del continent. A més, segons les dades d’Artículo 19, el 98% dels delictes contra els periodistes queden impunes. José Miguel Vivanco, director per a Amèrica de Human Rights Watch, posa l’èmfasi en aquestes xifres per censurar l’actitud de López Obrador: «Tot això és part d’un xou. És un esforç groller per intimidar els mitjans independents intentant, sense cap base, estigmatitzar-los com a fake news». 

Aquest diari va contactar per telèfon amb Jesús Ramírez Cuevas, el portaveu de presidència, sense tenir resposta. El mandatari ha reiterat des que va anunciar per primera vegada el Quién es quién que respecta la llibertat d’expressió i que només es limita a contestar el que ell considera com una «campanya de difamació». Tant Flores com Maldonado coincideixen que l’argument no és suficient i que són els lectors i no el Govern, amb diners públics, els que han d’exigir continguts de qualitat als periodistes.