«A l’Afganistan treballem sota les bombes»

Sobre el terreny, Metges sense Fronteres (MSF) té uns 2.200 treballadors entre personal internacional i personal nacional afganès. Els que ho passen pitjor són els treballadors locals, amb unes famílies que estan en perill i han hagut de fugir o amagar-se, indica José Mas, responsable de la Unitat d’Emergències de MSF. Aquests treballadors treballen en cinc projectes a diferents parts del país, a Lashkar Gah (província de Helmand) i Kandahar, totes dues al sud, i Kunduz al nord. Aquí atenen tots els malalts que arriben, «siguin de l’afiliació política que siguin», diu.

🔴#Afganistán El número de heridos y desplazados se dispara a medida que la violencia se extiende por el país.

👉Los enfrentamientos impiden el acceso a la atención médica en los lugares donde los combates están siendo más intensos. pic.twitter.com/m7WnuY2brl

— Médicos Sin Fronteras (@MSF_Espana) 10 de agosto de 2021

«La violència s’ha disparat, s’ha multiplicat», afirma Mas, que fa tot just una setmana que ha tornat del país asiàtic. Assenyala que, tot i que la violència mai s’ha aturat, els atacs han passat de tenir lloc a les zones rurals a centrar-se a les àrees urbanes, on la massa de població és molt més gran, per la qual cosa «el nombre de víctimes per violència directa s’ha incrementat de forma exponencial». De fet, l’ONU anunciava en un comunicat al juliol que les víctimes en la primera meitat d’aquest any han augmentat en un 47% respecte al mateix període del 2020.

Noves formes de treball

Els centres mèdics es troben ara en primera línia de la batalla i resulta «molt difícil» poder mantenir tots els serveis mèdics oberts. De fet, el 9 d’agost va esclatar una bomba molt a prop de la sala d’urgències, tot i que no es van haver de lamentar víctimes. És per això que des de l’organització apel·len al respecte de la infraestructura sanitària ja que els hospitals han de continuar funcionant per ajudar la població. «Treballem sota les bombes, sota els míssils», assegura Mas. No només això, el fet que ara la línia del front estigui tan a prop de les zones de treball fa que el risc «estigui sempre present».

El canvi del rumb de la guerra cap a les ciutats ha fet també que els treballadors de l’organització sanitària hagin hagut de canviar la seva manera de treballar. Així mateix, les víctimes que arriben han canviat i són sobretot ferits per metralla o trets. El responsable de MSF diu que hi ha més organitzacions humanitàries ajudant les víctimes i remarca el paper d’una oenagé italiana que es dedica a treballar amb pacients de traumatologia «dia i nit».

No obstant, la complicada situació de violència en què estan immersos ha fet que molts malalts o persones que necessiten ajuda mèdica no vagin als centres per por de resultar ferits. «Hem vist com els pacients no estan arribant» assenyala el responsable, que explica que «s’esperen fins que estan molt malament per venir». Això fa que molts es converteixin en «casos crítics» i hagin de ser tractats amb urgència. És el cas de les dones embarassades, a qui han passat d’atendre’n unes 100 al dia a només una de tant en tant.

Sense final a la vista

Per evitar això, Mas indica que estan portant a terme consultes telefòniques. «Intentem que no s’hagin de moure», diu. Assenyala també que ell treballava en un centre per a malalts de tuberculosi resistent, persones que continuaven necessitant medicació i que han desenvolupat una estratègia per augmentar el nombre de medicaments que reben i no s’hagin de desplaçar per aconseguir-les.

Notícies relacionades

Mals presagis a l’Afganistan

Els talibans ocupen Herat, la tercera ciutat més important de l’Afganistan

A més, des de MSF s’intenta també donar acompanyament psicològic ja que el país porta sota algun tipus de conflicte durant més de 40 anys. Gairebé la meitat de la població del país són joves que no coneixen cap altra cosa que no sigui la guerra, cosa que causa múltiples danys psicològics. «No atenem tant com ens agradaria, no ens podem fer una idea», es lamenta i explica que intenten atendre tots els que estan vivint en zones de guerra, «més enllà de les víctimes».

«No es veu el final d’aquest agreujament», explica assegurant que el pot el pessimisme. Mas afirma que les víctimes augmentaran i que s’esperen desplaçaments massius dels ciutadans fugint de la violència. «Els que no tenen mitjans per volar, van a les grans ciutats i quan aquestes caiguin aniran a països veïns». Així mateix, assegura que des de MSF treballaran per donar resposta també als desplaçats. «Farem l’impossible», assenyala.