L’Afganistan: la doble moral feridora

Ara apareixen aquests discursos plens de crítiques i lamentacions, de preocupació per l’horror que espera a gran part de la població afganesa. ¿Què han sigut, si no, per a molts d’ells aquestes dues últimes dècades? La Unió Europea ha tret pit i ha advertit els talibans que no reconeixerà el seu règim. «Quina ridiculesa. Aquestes declaracions no serveixen per a res. Els talibans no necessiten aquest tipus de reconeixement», diu Ana Ballesteros, investigadora sènior associada del Centre de Relacions Internacionals de Barcelona (CIDOB).

Ni als islamistes radicals els importa el que puguin dir o fer els qui tallen el bacallà a Brussel·les ni als dirigents dels grans potències els ha importat la població civil ni el respecte dels drets humans en aquest i altres països llunyans, convertits en camps de batalla on combaten per defensar els seus propis interessos. «La moral és una paraula que no pertany al vocabulari de les relacions internacionals. La moral en aquests casos és cost i benefici», assenyala Jesús A. Núñez Villaverde, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes Armats i Acció Humanitària (IECAH). «L’objectiu de la intervenció a l’Afganistan mai ha sigut protegir la població. Ha sigut un exercici de cinisme i hipocresia», afegeix. «George W. Bush va intentar utilitzar arguments morals per justificar la intervenció a l’Afganistan el 2001, però és evident que els drets humans mai han estat en el punt de mira», apunta Ballesteros.

Res nou, va passar el mateix en la invasió i posterior llarga guerra de l’Iraq i en el devastador conflicte armat a Síria, per esmentar els més recents, en què s’han vist implicats, a més dels Estats Units, països com Rússia, l’Iran o Turquia.  

Últim responsable del desastre

Pures batalles d’estratègia en què prima la ‘realpolitik’, els interessos econòmics, geoestratègics i de poder, on es mou com un peix a l’aigua aquesta doble moral feridora, la que combat els talibans i al final abandona els afganesos a la seva sort mentre congenia amb la monarquia saudita i altres països del golf Pèrsic, regits també per lleis religioses de l’Edat Mitjana.

«La guerra de l’Afganistan ha sigut una gran mentida. Ens han fet creure que tot anava bé, que el Govern havia consolidat el seu poder i que les Forces Armades mantenien la seguretat», afirma Núñez Villaverde. «Els talibans no han guanyat ni una sola batalla, han aprofitat la retirada de les tropes estrangeres i han pactat amb els grups tribals».

Per a Ballesteros, que considera «precipitat» i «mal fet» el replegament dels EUA i l’OTAN, el Govern «incompetent» afganès és l’últim responsable del desastre. «Vaig creure que l’Exèrcit afganès lluitaria més, ningú esperava que les grans ciutats anessin caient una darrere l’altra tan ràpid». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

¿I ara què? «Els talibans han portat a terme una campanya d’imatge que han fomentat alguns experts i mitjans de comunicació. Han venut el missatge que han après la lliçó i que defensaran els interessos d’Occident. La realitat és que en el seu avenç han perpetrat execucions extrajudicials, han obligat les dones solteres i viudes a casar-se amb els combatents i han tancat les escoles i universitats a les nenes i dones», denuncia la investigadora del CIDOB. Una altra vegada, res de nou. «El seu objectiu és clar», afegeix Núnez Villaverde. «Governar sota les lleis més retrògrades de l’islam i castigar els qui no comparteixin aquesta visió». 

«Però hi ha una línia vermella», afirma, «que l’Afganistan es converteixi en un centre de reclutament i entrenament de grups gihadistes», una cosa que no només preocupa Occident, sinó també Rússia i la Xina. De moment, com diu Ballesteros, regna «la desesperació entre la població» que sent «que ningú els ha escoltat».