Desercions
1.500 soldats han abandonat l’Exèrcit després del cop a Birmània
Els combatents es van unir a les tropes de l’oposició per enfrontar-se a la junta militar
Al voltant de 1.500 soldats han abandonat l’Exèrcit de Birmània després del cop d’Estat de l’1 de febrer i s’han unit a les tropes creades per l’oposició política per combatre la junta militar, segons revela un capità que va desertar. El capità Lin Htet Aung, que va abandonar a l’abril les files militars per unir-se a la resistència, va declarar al portal de notícies Birmània Now que el nombre de desercions creix i s’accelera respecte als primers mesos de l’aixecament militar. Des de juny s’ha doblat el nombre de desertors del Tatmadaw –com es coneixen les Forces Armades birmanes–, va publicar aquest dimecres Birmània Now.
Lin Htet Aung s’ha encarregat, segons el seu relat, de posar en contacte els desertors i l’opositor Govern d’Unitat Nacional, conformat per polítics electes i activistes pròxims a la líder deposada Aung San Suu Kyi, mentre intenta aconseguir més desercions de soldats dins de l’Exèrcit. A mitjans d’abril, l’autoproclamat Govern d’Unitat Nacional va anunciar la creació del seu braç armat sota el nom Força per a la Defensa del Poble amb l’objectiu de plantar cara a l’Exèrcit birmà i a la junta militar que va arrabassar el poder al govern electe d’Aung San Suu Kyi. Des d’aleshores s’han registrat desenes d’enfrontaments entre les Forces Armades i els rebels, la majoria en zones frontereres o poblacions petites, tot i que augmenten els atacs perpetrats per dissidents a Rangun i Mandalay, les ciutats més poblades.
El Tatmadaw, que compta, segons les estimacions, amb més de 400.000 soldats i és un dels exèrcits més grans del món, ha reprimit amb brutalitat l’oposició, en moltes ocasions disparant a matar contra manifestants pacífics i desarmats. Gairebé 1.000 persones han perdut la vida des del cop d’Estat arran de la violenta campanya de càstig que han impulsat les autoritats, segons les últimes xifres de l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics.
Més de sis mesos després del cop d’Estat, el règim no ha aconseguit controlar tot el país i continuen les protestes i vagues indefinides contra el comandament castrense, tot i que molts manifestants han optat per prendre les armes davant l’escàs avenç de l’oposició pacífica. El Tatmadaw també ha vist com diverses guerrilles ètniques, que combaten l’Exèrcit des de fa dècades, han obert fronts de combat al llarg del país.
A la profunda crisi política i social en la qual està immersa Birmània se suma la descontrolada onada de la pandèmia de la Covid-19 i l’oposició denuncia que el règim castrense utilitza la crisi sanitària com una arma contra els dissidents.
L’Exèrcit justifica la presa de poder per un presumpte frau massiu durant les eleccions generals de novembre, el resultat de les quals ha sigut anul·lat i en les quals va arrasar el partit liderat per la Nobel de la pau Aung Su Suu Kyi, que continua arrestada.
