Albània i Kosovo, en primera línia de l’acollida de refugiats de l’Afganistan

«Prenem aquesta decisió perquè no ens podíem quedar immòbils davant el gran perill i a la desesperació dels que estan intentant fugir» de l’Afganistan, defensa el primer ministre albanès, Edi Rama, en una entrevista telefònica amb EL PERIÓDICO. «És un missatge de solidaritat que hem de transmetre als nostres fills», afegeix al remarcar que, llevat d’imprevistos per la caòtica situació a l’aeroport de Kabul, els sol·licitants d’asil afganesos començaran a arribar aquesta setmana a Albània a través de vols operats pel Govern dels EUA, «país que també pagarà el cost de l’operació».

Els primers a arribar, ha explicat, seran «uns 1.000». Es tracta majoritàriament d’«activistes, dones, periodistes, educadors, i persones que han treballat per a l’Exèrcit dels Estats Units». «Persones que van creure en nosaltres, van treballar amb nosaltres, i es van inspirar en els nostres valors i principis», destaca Rama, abans d’explicar que el seu país, ja abans de la petició de Washington, havia començat a treballar amb «dues associacions humanitàries nord-americanes» el nom de les quals no és públic «per raons de seguretat».

La idea, igual que en el cas de Kosovo, és que els desplaçats acollits a Albània es mantinguin allà «uns mesos, o potser més», el temps necessari per tramitar la seva sol·licitud d’asil davant els EUA. Per aquesta raó seran acollits en «vivendes o hotels assignats pel Govern», i no en camps per a migrants, una forma d’acollida «deshumanitzadora», sosté Rama. El dirigent albà remarca, així mateix, que no ha demanat «res a canvi» als EUA per la seva col·laboració «malgrat que molts van dir que era el moment de fer-ho».

A mitjans de juliol

Les autoritats kosovars també han confirmat a aquest diari que dilluns van mantenir una nova trobada amb representants nord-americans, després que una primera petició els arribés a mitjans de juliol, quan almenys oficialment encara no s’augurava la fulgurant victòria talibana. En el pla oficial, la presidenta kosovar Osmani ha explicat que la sol·licitud li va arribar a través de Philip Kosnett, l’ambaixador nord-americà al país. Kosnett va demanar donar refugi de manera «temporal» a «civils innocents», entre els quals nens, que ara són «blanc dels talibans», va dir Osmani. «Sense la menor vacil·lació, he donat el meu consentiment», va puntualitzar a les seves xarxes socials.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Detalls a part, el cert és que la decisió de Tirana i Pristina va precedir a les obertures de dos països més dels Balcans: Macedònia del Nord, país veí de creació recent (2018), i Montenegro, l’únic del grup de no majoria musulmana, també s’han mostrat disposats a acollir els desplaçats. Un missatge potser també dirigit a la Unió Europea ja que tots els integrants del grup –a excepció de Kosovo– són candidats oficials a l’entrada en el club europeu.

Tot i així, ni Rama ni Osmani han pogut evitar les especulacions sobre les presumptes motivacions reals de les seves decisions, així com les crítiques, principalment procedents d’alguns grups interns que no empatitzen amb els refugiats i «són entusiastes del fracàs dels EUA a l’Afganistan», com va comentar l’escriptor Mero Baze al diari albanès Gazetatema. A més, en el cas de Kosovo, «els talibans tenen certa simpatia», va advertir Baze. La decisió de Rama pretén ser tant una demostració de «lideratge moral i compassió humanitària» com «la confirmació que Albània és un aliat fiable dels EUA», ha considerat, en canvi, el politòleg Adrian Shtuni al portal Balkan Insight.