Nou escenari a l’Afganistan
¿Dialogar amb els talibans o no? El difícil dilema d’Occident
Els EUA i el Regne Unit posen condicions per reconèixer el règim mentre Borrell (UE) aposta per «parlar amb ells»
Rússia, la Xina i Turquia han expressat ja la seva voluntat d’establir relacions amistoses
Tres responsables talibanes durante la rueda de prensa. /
Després de dues dècades de guerra contra els talibans, les potències occidentals s’enfronten ara al dilema d’establir o no relacions diplomàtiques amb el grup islamista que governa ara l’Afganistan. Els insurgents, que semblen haver adoptat una línia més moderada, han rebut una acollida internacional més calorosa que durant el seu primer règim brutal (1996-2001). Rússia, la Xina i Turquia han valorat positivament les seves primeres declaracions públiques i ja han anunciat la seva intenció de dialogar amb el grup i mirar de mantenir relacions amistoses.
La postura dels EUA, el Regne Unit o la Unió Europea no ha sigut tan oberta i han posat condicions per al diàleg. La Casa Blanca espera esdeveniments, en especial en matèria de drets humans, abans de decidir la naturalesa de les seves futures relacions diplomàtiques. De moment, un pas positiu d’això són les negociacions amb els talibans per fixar un pla d’evacuacions d’aquells ciutadans que vulguin sortir de l’Afganistan.
«Li tocarà als talibans mostrar a la resta del món qui són», deia aquest dimarts Jake Sullivan, conseller del president Joe Biden per a la seguretat nacional. «El balanç no és bo, però és prematur» dir el que passarà, afegia. Els Estats Units disposats a mantenir la seva presència diplomàtica a l’aeroport de Kabul després de la data límit per a la retirada de les seves tropes, fixada el 31 d’agost, a condició que la situació sigui «segura», han apuntat el portaveu del departament d’Estat, Ned Price.
Lisa Curtis, exconsellera de la Casa Blanca per a Àsia central i del sud en la presidència de Donald Trump, estima que Washington hauria d’utilitzar un possible reconeixement diplomàtic dels talibans per pressionar-los i exigir-los una millor conducta. «Ja que hem de fer arribar la nostra ajuda humanitària allà, hem de relacionar-nos amb ells en cert nivell», va afegir. «Però el reconeixement diplomàtic no hauria de ser entregat sense res a canvi», afirma.
Borrell: «Hem de parlar amb ells»
Per la seva banda, la Unió Europea té sobre la taula el debat. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, admet sense embuts que «els talibans van guanyar la guerra. Hem de parlar amb ells».
Notícies relacionadesEl Regne Unit també ha obert la porta al diàleg, amb condicions. Entre les quals, la que els talibans no utilitzin l’Afganistan per llançar atacs terroristes contra Occident. El Govern britànic aposta pel pragmatisme i per veure «si hi ha possibilitat d’un règim moderat». Més dura ha sigut la reacció del Canadà, que ha anunciat que no té intenció de reconèixer un Govern talibà.
Les potències occidentals tenen molta menys capacitat d’influència ara que els talibans són en el poder, que quan eren en el camp de batalla. Els Estats Units exerceixen, no obstant, una influència sense igual en els creditors internacionals i pot imposar sancions dràstiques o condicionar les ajudes necessàries per reconstruir un país devastat per 20 anys de guerra. Els ajuts econòmics que actualment donava Occident a l’Afganistan poden ser una altra peça clau de negociació.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia