L’acollida de refugiats afganesos divideix la UE

La possibilitat d’una solució ràpida dels països de la Unió Europea (UE) sobre el tema dels refugiats s’ha revelat, de moment, una il·lusió. La reunió extraordinària celebrada aquest dimecres pels ministres d’Interior de la UE, a la qual a última hora es va afegir la discussió sobre la situació humanitària de les milers de persones que estan intentant fugir de l’Afganistan, ha finalitzat sense que s’hagi aconseguit pactar una resposta comuna que contribueixi a facilitar l’evacuació i acollida dels milers d’afganesos que temen per la seva vida després de la presa de Kabul pels talibans.

Ni tan sols s’ha arribat a una solució unànime per als afganesos que han treballat per a les forces europees, tal com, poc abans de l’inici de la reunió, havia suggerit David Sassoli, el president del Parlament europeu. «Hem de protegir els que van treballar i van cooperar amb nosaltres», ha afirmat l’italià. Segons l’opinió d’aquest dirigent, és la Comissió Europea, l’organisme adequat per autoritzar «un repartiment equitatiu [dels refugiats] entre els estats membres, i això es pot fer ràpid».

En aquesta mateixa línia, la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, ha assegurat que Brussel·les està preparada per «ajudar en la coordinació entre estats membres» i ha instat els països a «intensificar el seu compromís» per a la reubicació dels afganesos, «en especial de les dones». «No hauríem d’esperar fins que aquestes persones arribin a les fronteres exteriors de la UE», ha dit Johansson en una clara referència a l’immobilisme europeu, mentre també ha repetit la consigna europea del dia anterior. És a dir, que es reforci l’ajuda humanitària als països pròxims a l’Afganistan, entre aquests «el Pakistan, l’Iran i el Tadjikistan, així com altres estats de la regió com Turquia», perquè els desplaçats es quedin en aquesta zona.

El que passarà amb els demandants d’asil afganesos –incloent els que no han sigut treballadors de les forces aliades– no és una qüestió fútil. Al juliol, l’ACNUR va estimar que en aquell moment més de 3,5 milions d’afganesos eren desplaçats interns (el 80%, dones i nens), un número el creixement del qual ara és impossible de calcular, tot i que sens dubte la xifra està augmentat de forma significativa a causa de la situació del país.

I s’ha d’afegir un element més a tenir en consideració: al món ja hi ha uns 2,5 milions de refugiats afganesos, però la majoria d’ells no són a Europa, si no en dos estats veïns, el Pakistan i l’Iran, països on han anat fugint en diferents onades des de la invasió soviètica de 1979. «Els estats tenen la responsabilitat legal i moral de permetre que els qui fugen de l’Afganistan trobin seguretat», va dir dimarts la portaveu de l’ACNUR, Shabia Mantoo.

En aquest clima, això sí, els grans països de la UE s’han continuat mobilitzant per traslladar als seus territoris grups d’afganesos que durant anys van treballar per a les seves forces a l’Afganistan. Aquest és el cas d’Itàlia, que des del juny manté una operació que ha permès el trasllat d’uns 200 col·laboradors afganesos i les seves famílies, i que en les pròximes hores té previst rebre’n 200 més.

En la mateixa línia, aquest dimecres el Consell de Ministres alemany va aprovar, de manera retroactiva, l’enviament de fins a 600 soldats a l’Afganistan per rescatar unes 10.000 persones de Kabul. Una imatge, aquesta, que xocava amb les recents declaracions d’Armin Laschet, el candidat conservador a substituir la cancellera Angela Merkel a les eleccions que se celebraran a Alemanya en sis mesos, que va deixar clar que el tema es convertirà en una qüestió de campanya electoral.

Notícies relacionades

¿Dialogar amb els talibans o no? El difícil dilema d’Occident

Els talibans proclamen una amnistia general i permetran a les dones treballar «dins del marc de l’islam»

Nombrosos rivals de Merkel, també interns dins del seu partit, la Unió Democristiana (CDU), van criticar la solució de la cancellera el 2015, quan va optar per no tancar les portes a més d’un milió de refugiats, sirians fonamentalment, que van arribar a Alemanya, cosa que va acabar per alimentar la ultradretana Alternativa per Alemanya. Un desenllaç que molts a Berlín volen evitar, en un moment en què a més la UE està fràgil per la crisi del coronavirus.

Tot i que no només a Alemanya les postures estan sent més ambigües que en el passat; encara menys compassiva s’ha mostrat Àustria, que va proposar enviés els afganesos en fuga a centres de deportació a països veïns de l’Afganistan. Grècia, d’altra banda, ha defensat deportar-los a Turquia. Fins i tot el president francès Emmanuel Macron va acabar en el punt de mira d’algunes oenagés després de declarar que es prepara una solució per «als fluxos migratoris irregulars» en direcció cap a Europa, cosa que va ser interpretada com una espasa de Dàmocles sobre els milers d’afganesos desesperats per abandonar el pitjor dels seus malsons.