Les nenes que es vesteixen de nens, la reacció a l’apartheid de gènere a l’Afganistan

No obstant, ser dona al país asiàtic mai ha sigut una cosa fàcil ja que malgrat la caiguda del règim talibà, moltes de les seves normes van continuar vigents al país. Aquesta situació de discriminació provoca l’existència de les bacha posh o, el que és el mateix, nenes que es comporten i vesteixen com si fossin nens fins a la pubertat. És un secret a crits al país; així ho explicava la periodista sueca Jenny Nordberg el 2014 a ‘Las niñas clandestinas de Kabul: La vida oculta de la chicas afganas disfrazadas de muchachos’. «Això existia, per descomptat, sota el mandat talibà», assegura l’escriptora.

Literalment, bacha posh significa «disfressat de nen» i és una tradició que es dona al país des de «molt abans dels talibans i molt abans dels russos», explica Nordberg. «És una bogeria, ¿oi? Era una cosa desconeguda fora del país, però dins tothom ho sabia». Segons explica aquesta escriptora en una conversa amb EL PERIÓDICO, és una cosa molt comuna que està sota la superfície de la societat i és majoritàriament acceptat. «És un símptoma d’una societat molt disgregada i disfuncional en què hi ha una mena d’apartheid de gènere, se situa les dones i les nenes com a ciutadanes de segona», remarca.

«Més raons per amagar-te»

Malgrat que ara hi ha «moltes més raons per amagar-se», la nova arribada dels talibans al poder posa les ‘bacha posh’ en una situació delicada, ja que prohibeixen que els ciutadans es vesteixin del sexe oposat. Nordberg destaca que els insurgents toleren aquesta pràctica quan es tracta de nens petits, però que és «molt més perillós» si ho fan les adolescents i les dones adultes. Durant l’anterior règim talibà, moltes famílies van utilitzar aquest costum per poder donar una educació a les seves filles. Ser bacha posh era l’única opció que tenien moltes noies per poder viure.

Les raons dels pares per recórrer a aquesta forma de vida són variades: des de donar opcions d’estudi a les filles fins a tenir més mà d’obra per a famílies de classe baixa o per motius d’honor per no haver pogut tenir un fill home. «És vist com un avantatge tot i que sigui només per un curt període de temps, fins i tot si hi ha gent que sap que no és un noi real, que és una bacha posh, pensen que, bé, almenys tenen una bacha posh», diu Nordberg.

«En una societat tan violenta i amb un Estat tan feble, com més fills homes tinguis, més forta sembla la família i millor es pot defensar, tenen fills que poden mantenir els que envelleixen i també poden agafar una arma i defensar la família», insisteix.

De la llibertat al confinament

Notícies relacionades

L’infern de les dones afganeses: aquestes són les 29 prohibicions que hauran de complir

Primera protesta feminista a Kabul després de l’arribada dels talibans

Al seu llibre, Nordberg explica la història de la Shukria, una noia bacha posh que va haver de tornar a ser una dona durant el règim talibà. «Havia passat gairebé tota la seva vida només amb nois perquè els homes i les dones vivien separats i no sabia res de la vida de les dones, per la qual cosa no se sabia comportar com una», indica. La jove va passar de poder córrer, jugar i sortir de casa a estar «confinada en interiors foscos, amb les cortines posades i les finestres pintades de negre», diu la periodista.

Crida l’atenció que, en una societat tan masclista i amb tanta discriminació, això sigui una cosa tan comuna i acceptada. «És una cosa que els afganesos sempre han fet per donar a les nenes alguns dels privilegis i llibertats dels nens, tothom ho sap i a la majoria de la gent no l’importa», explica Nordberg. «És completament lògic, perquè si en una societat dones tots els drets només a la meitat de la població i no a l’altra, sempre hi haurà gent que intenti creuar a l’altra banda», assenyala l’autora sueca.