Commoció al Regne Unit

Un moviment misogin violent, després de la matança de Plymouth

  • L’agressor, de 22 anys i autor de la mort de cinc persones, simpatitzava amb el moviment «celibat involuntari» que culpa les dones de negar-se a mantenir relacions sexuals amb els homes

  • La policia va renovar el seu permís d’armes ha sigut acusada de no prendre’s seriosament els comentaris violents contra les dones a les xarxes socials

Un moviment misogin violent, després de la matança de Plymouth

BEN BIRCHALL

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

A les 6 de la tarda el 12 d’agost passat els veïns del barri de Keyham, als afores de Plymouth, al sud-oest d’Anglaterra, van escoltar diversos trets en una vivenda. La porta de la casa es va obrir de cop i un home armat amb un rifle va sortir al carrer disparant qui trobava el seu pas. En un parc pròxim va acabar disparant-se un tret després de deixar una reguera mortal de sang.

Abans d’acabar amb la seva vida, Jake Davison, de 22 anys, havia acabat amb la de cinc persones més, inclosa una nena de tres anys i el seu pare. La primera a morir havia sigut la seva mare, Maxine Davison, de 51 anys, amb la qual vivia. La policia va parlar en un primer moment d’«incident domèstic» i va descartar l’empremta del terrorisme, però a mesura que s’ha anat coneixent la personalitat i contactes de l’assassí l’ocorregut ha pres un altre caire.

Davison era un home acomplexat, una mola d’1,80 d’altura i 120 quilos de pes sense èxit amb les dones, que havia trobat una feina col·locant bastides. Aficionat als videojocs violents des de la infància, prenia esteroides i en el seu compte a YouTube es queixava del seu físic, la seva falta d’atractiu, parlava del seu aïllament i les dificultats insalvables per relacionar-se amb les noies. La policia va trobar contactes de Davison a les xarxes socials amb fòrums d’un moviment extremista d’homes anomenat Incel, abreviatura de l’expressió anglesa «involuntarily celibate» (celibat involuntari), que culpa les dones de no voler mantenir relacions sexuals amb ells, relacions a les quals creuen tenir dret sense més ni més. L’assassí havia comentat en un d’aquests fòrums que se sentia «amargat i gelós» i que les dones «tenen zero respecte als homes i no els tracten com a éssers humans». En un missatge cinc dies abans de l’atac deia tenir «dret» a «una nòvia de 16 o 17 anys».

Ressentiment i narcisisme

Els experts en estudis de radicalització descriuen Incel com una subcultura misògina i extrema d’homes carregats de ressentiment, narcisisme i autocompassió. Un moviment procedent dels Estats Units, que forma part del que s’ha anomenat «dreta alternativa» i ha sigut vinculat amb altres tirotejos. El 2014 a Califòrnia un simpatitzant dels fòrums d’Incel va matar sis persones i en va ferir 13 més abans de suïcidar-se. Quatre anys més tard, un altre va atropellar al Canadà un grup de vianants i va deixar 10 morts i 14 ferits. Tots dos havien penjat prèviament missatges misògins a internet.

El tiroteig indiscriminat de Plymouth ha sigut el pitjor en una dècada a la Gran Bretanya, on l’ús d’armes de foc està molt regulat, però no prou com s’està veient. Davison tenia un permís per al rifle amb el qual va perpetrar els seus crims. La policia haurà d’explicar per què el posseïa i, pitjor encara, per què l’hi van tornar al juliol, després que li fos retirat al desembre a causa d’una agressió ocorreguda tres mesos abans. Li van tornar la llicència i l’arma malgrat que la seva mare i altres familiars havien alertat de l’estat mental del jove. D’acord amb The Times, 10 dones han mort en els últims nou anys pels trets de les seves parelles, en possessió de llicència d’armes de foc a pesar d’un historial de denúncies per abús domèstic i greus problemes de salut mental.

Notícies relacionades

Nazir Afzal, antic fiscal de la Corona per al nord-oest d’Anglaterra afirma que Davison era «exactament el tipus de persona que s’ha de vigilar». En una entrevista a la BBC es preguntava si la policia es pren prou seriosament els comentaris violents contra les dones a les xarxes socials i suggereix que siguin investigats amb les mateixes eines utilitzades en la lluita antiterrorista, per prevenir futures tragèdies. «Cal pensar què s’ha de fer amb aquests homes, perquè sempre són homes. Què s’ha de fer amb el que diuen ‘online’, veure com s’han radicalitzat i què implica aquesta radicalització».

De moment, i mentre les investigacions sobre el succés de Plymouth continuen, s’han proposat alguns canvis. Un és l’obligació d’indagar les activitats a les xarxes socials del demandant d’un permís d’armes. Un altre, el que el sol·licitant se sotmeti a una revisió de la seva salut mental.