Assetjament de la dissidència a Rússia

Repressió sense quarter contra Navalni i el seu moviment, un any després de ser enverinat

  • El bloguer i els seus aliats més pròxims reben noves condemnes i s’obren nous casos judicials contra ells que limiten enormement el seu marge d’acció opositora

  • Des de la presó, l’activista demana als seus partidaris que votin en les eleccions parlamentàries de setembre pels candidats de l’oposició sistèmica ben col·locats per vèncer l’aspirant de Rússia Unida

Repressió sense quarter contra Navalni i el seu moviment, un any després de ser enverinat

MAXIM SHEMETOV / REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Sense treva, respir o remissió. Un any després d’haver patit una fallida temptativa d’assassinat per enverinament, el bloguer anticorrupció Aleksei Navalni i el seu cercle més pròxim de partidaris acumulen sense parar sentències inculpatòries i obertures de nous casos criminals, decisions judicials que amenacen d’incrementar les penes de presó o llibertat vigilada que compleixen actualment i que limiten moltíssim la seva capacitat per influir en l’esdevenir polític del país, una vegada que l’abans poderosa Fundació de Lluita contra la Corrupció (FBK) ha sigut tipificada com a «organització extremista» i il·legalitzada per la justícia. Amb les eleccions legislatives a la cantonada i davant les escasses opcions disponibles, el dissident empresonat ha demandat el vot per a aquells partits de la denominada oposició sistèmica, com els comunistes, capaços de derrotar als candidats de la formació progovernamental Rússia Unida.

Dimecres passat, el totpoderós Comitè d’Investigació va acusar formalment Navalni de «crear una organització que viola els drets i identitats dels ciutadans» i els empeny a «cometre actes il·legals», un delicte pel qual podria ser castigat a tres anys de presó, que s’haurien d’afegir als dos anys i mig de presó als quals va ser condemnat per violació dels termes de la seva llibertat condicional. Dues de les seves ajudants més pròximes també han sigut condemnades a penes que limiten els seus moviments: Kira Iarmish, l’antiga portaveu de la FBK, ha sigut sentenciada a un any i mig de llibertat vigilada, cosa que implica la prohibició d’abandonar la regió de Moscou i de participar en actes públics per haver convocat manifestacions durant la pandèmia de coronavirus. Sota les mateixes acusacions Liubov Sóbol, mà dreta de Navalni, va ser condemnada a una pena idèntica a principis de l’agost. Altres membres de l’entorn més pròxim de Navalni, com el seu germà Oleg, Anastàssia Vassílieva, al capdavant d’un sindicat mèdic pròxim a FBK, o Oleg Stepanov, excoordinador del seu equip a Moscou, també estan inclosos en la mateixa causa judicial.

Resultat devastador

Notícies relacionades

Tot això està resultant devastador per a la capacitat del moviment de portar a terme activisme polític, admet EL PERIÓDICO Tatiana Vorozheikina, professora de la Universitat Lliure de Moscou. Al tornar a Rússia l’hivern passat des de Berlín després de recuperar-se de l’enverinament, «Navalni va fer tot el possible per desencadenar una crisi política, en va pagar un preu molt elevat, però va perdre; la seva xarxa d’organitzacions polítiques està derrotada i prohibida; la participació o suport a la FBK està criminalitzat; hi ha un sentiment de derrota en la societat civil opositora», diu l’acadèmica.

Malgrat la repressió, l’activista «continua sent una figura política rellevant», afirma Vorozheikina, i intenta jugar les cartes a la seva disposició en els missatges que escriu des de la presó a través de les xarxes socials. Vetats els candidats pròxims a la FBK de cara a les legislatives que s’han de celebrar al setembre, en un dels seus últims ‘posts’, difosos a Instagram, Navalni ha defensat el denominat «vot intel·ligent», és a dir, recolzar un candidat de la denominada oposició sistèmica, present a la Duma, la Cambra baixa del Parlament rus, que estigui ben col·locat per derrotar l’aspirant de la formació oficialista, la popularitat de la qual es troba sota mínims. «Per primera vegada tenim una eina per derrotar el partit en el Govern en algunes circumscripcions», va afirmar Navalni. L’experta Vorozheikina és escèptica respecte a les possibilitats que la tàctica faci efecte i aconsegueixi victòries parcials en districtes urbans de les grans ciutats, on es concentra el vot opositor. «Els partits parlamentaris són filials del poder, es parla molt del Partit Comunista, tot i que jo no el percebo com un partit opositor», explica l’analista. Sigui com sigui, el règim dona mostres de nerviosisme fins i tot amb aquesta força política parlamentària esquerrana i comença a donar-li el mateix tracte que ha proporcionat durant anys a l’oposició liberal i extraparlamentària. A finals de juliol, laComissió Electoral Central va vetar com a candidat per Sant Petersburg l’empresari Pável Grudinin, una de les figures més prominents a les files comunistes, al·legant que tenia propietats a l’estranger. I la policia ha començat a reprimir manifestacions de protesta convocades pel lideratge comunista.