El mul·là Baradar, cofundador dels talibans, negocia un nou govern a Kabul

El cofundador dels talibans i cap de l’oficina política dels insurgents a Qatar, el mul·là Abdul Ghani Baradar, ha arribat aquest dissabte a Kabul per mantenir converses amb membres del seu grup i altres representants polítics amb vista a formar un nou govern a l’Afganistan després que diumenge els insurgents aconseguissin el control del país. «Serà a Kabul per mantenir converses amb líders dels combatents gihadistes i amb responsables polítics per formar un govern inclusiu», segons ha explicat un dirigent talibà a l’agència AFP. Un govern que, segons s’ha repetit, es basarà en la xaria o llei islàmica.

Baradar, a qui els analistes internacionals apunten com a president del país en el futur govern, arriba a Kabul procedent de Kandahar, ciutat on va aterrar dimarts en el que aparentment va ser el primer viatge oficial d’un líder talibà a l’Afganistan des de la caiguda del seu règim el 2001.

El dirigent es reunirà presumiblement amb l’anomenat Consell de Coordinació, format per l’expresident del país Hamid Karzai, l’exprimer ministre Abdullah Abdullah i l’antic senyor de la guerra Gulbuddin Hemaktyar. Hekmatyar, en una entrevista al canal local Tolo, va assegurar ahir que les trobades formals entre els polítics afganesos i els talibans començaran quan tots els líders insurgents arribin a Kabul, i va assegurar que aparentment els talibans desitgen crear un govern «inclusiu» a l’Afganistan.

¿Qui és Baradar?

El mul·là Baradar, de 53 anys, és una de les cares més conegudes entre els talibans. Cofundador del grup, durant anys es va considerar la mà dreta del mul·là Omar, el líder fundador del moviment insurgent. Arrestat al Pakistan el 2010, Baradar es va mantenir detingut fins a la seva posada en llibertat el 2018, quan va ser enviat a Qatar. Allà va ser nomenat cap de l’oficina política dels talibans a Doha, on va participar en les negociacions i en la firma d’un acord amb els Estats Units, segons el qual es fixava la retirada de les tropes estrangeres de l’Afganistan.

Des de Qatar, dilluns, Baradar va declarar en un discurs el final de la guerra de l’Afganistan amb la victòria dels insurgents, un èxit inesperat per la seva rapidesa i que es va completar diumenge passat amb la fugida del president afganès, Ashraf Ghani, i la presa incruenta de Kabul. «Hem aconseguit una victòria que no s’esperava [...] hem de mostrar humilitat davant Al·là», va dir llavors en la primera declaració pública d’un líder talibà després de la conquesta del país.

Baradar es va referir a aquell moment històric després de la victòria insurgent com «el moment de la prova». «Ara es tracta de com servim i protegim la nostra gent, i de com assegurem el seu futur, per oferir una bona vida el millor que puguem», va afegir.

La xarxa Haqqani, afí a Al-Qaida, es consolida

D’altra banda, en les últimes hores s’ha produït una reunió entre Hemaktyar i Jalil Rahman Haqqani, un dels líders de la xarxa Haqqani, organització que guarda estrets vincles amb els talibans i ara és l’encarregada de mantenir la seguretat a la capital, Kabul, segons informa la cadena afganesa 1TV News.

Notícies relacionades

Occident prioritza els seus interessos en la desbandada de l’Afganistan

La província de Panjshir, bastió de la resistència als talibans a l’Afganistan

«El fet que tinguem Jalil al-Rahman Haqqani a càrrec de la seguretat de Kabul és descoratjador», ha lamentat un responsable d’Intel·ligència britànic sota anonimat a la cadena internacional nord-americana Voice of America. «La xarxa Haqqani i Al-Qaida tenen una llarga història junts, es podria argumentar que estan entrellaçats i és molt poc probable que tallin les relacions després d’això», ha lamentat.

El diplomàtic britànic retirat Ivor Roberts ha afegit al mateix mitjà que l’assignació de membres de la xarxa Haqqani per supervisar la seguretat de Kabul és similar a «posar la guineu a càrrec d’un galliner». Roberts, assessor principal del Projecte Contra l’Extremisme, una xarxa sense finalitats de lucre que investiga els grups extremistes, es va declarar sorprès per la mesura. «Vaig pensar que des del punt de vista de les relacions públiques, els talibans estaven sent una mica més intel·ligents», ha estimat. «En canvi, estan presentant els pitjors elements de la seva coalició i envien un senyal terrible a les dones, les nenes i la societat civil. I crec que augmenta la possibilitat que l’Afganistan es converteixi novament en un caldo de cultiu per al terrorisme internacional», ha afegit.