La retirada dels EUA a l’Afganistan deixa via lliure a la Xina

El que ja és segur és que la influència que eventualment exerceixi Pequín sobre el Govern talibà que s’acabi instal·lant a Kabul es materialitzarà de manera molt diferent de la fracassada temptativa d’edificar un Estat del no-res, auspiciat en els últims 20 anys pel bloc occidental liderat per Washington. En un article del ‘Global Times’, publicació que forma part de l’aparell de propaganda xinès, la possibilitat de mantenir una presència militar al país era descartada per complet. «Malgrat que algunes veus a Occident estan esperant que la Xina tingui un paper més ampli després de la sobtada marxa nord-americana, especulant fins i tot amb la possibilitat d’enviar-hi tropes, experts xinesos han dit que totes aquestes especulacions no tenen fonament», resava el text.

«El màxim que pot fer la Xina és contribuir a la reconstrucció després de la guerra, impulsant projectes com la denominada Nova Ruta de la Seda». L’esmentada iniciativa, un projecte d’enllaços marítims i terrestres entre la Xina i Europa, passant per l’Àsia Central i seguint l’exemple de l’antiga Ruta de la Seda, genera recels a Washington, al veure com Pequín expandeix la seva influència amb el comerç com a moneda de canvi.

Segons l’opinió de Michael J. Green, vicepresident per a l’Àsia del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, i Gabriel Scheinman, director executiu de la Societat Alexander Hamilton, la retirada militar nord-americana constitueix un pas enrere en la gens soterrada lluita hegemònica que entaulen els EUA amb la Xina. «La base nord-americana de Bagram», que van abandonar les tropes nord-americanes a principis de juliol, era «la més pròxima a la Xina». A partir d’ara serà «la base de Doha (Qatar), a 1.300 milles» (uns 2.000 quilòmetres), recorden els dos autors en un article de ‘Foreign Policy’.

Oportunitat immillorable

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

En tot cas, Pequín veu en la retirada dels EUA una oportunitat immillorable per minar la credibilitat de Washington com a aliat, en especial amb el Govern nacionalista de Taiwan, i emfatitzar la narrativa que es tracta d’una superpotència en declivi i que els anys venidors consolidaran l’estatus planetari del gegant asiàtic. Els titulars de ‘Global Times’ de les últimes setmanes són molt il·lustratius del tema. «L’abandonament afganès és una lliçó per al Partit Democràtic Progressista de Taiwan», encapçala un comentari editorial. «¿Per què els EUA eventualment abandonaran Taiwan?», es llegeix en un altre.

El paper de Rússia a l’Afganistan posterior a la retirada dels EUA serà molt més modest que el de la Xina, més enllà de la satisfacció temporal amb què el Kremlin ha rebut la humiliació infligida als EUA, als seus ulls similar al que va passar a finals dels vuitanta en ocasió de la retirada de l’URSS. Amb una economia de la mida del Canadà, el país disposa d’una capacitat limitada de projectar-se més enllà de les seves fronteres. En un article publicat a Euroasia.net, Richard Ghiasy, investigador del prestigiós Institut d’Estudis per a la Pau d’Estocolm, ja donava donava compte fa quatre anys de com els objectius de Rússia a l’estat centreasiàtic s’havien modificat després de la derrota soviètica. «L’Afganistan no és considerat ja (per Moscou) com una zona d’expansió territorial, sinó com una font d’ansietat a causa de l’extremisme i de la possibilitat que s’estengui la inestabilitat als aliats de Rússia a l’Àsia Central».