La crisi afganesa sacseja la campanya electoral alemanya

Les autoritats alemanyes van ser incapaces de llegir a temps el que estava passant al país asiàtic o no van rebre suficient informació del seu aliat nord-americà, el líder en l’operació d’atac i ocupació de l’Afganistan en què va decidir participar Berlín a l’inici d’aquest segle. «És la pitjor desfeta en la història de l’OTAN». D’aquesta manera ha resumit la crisi Armin Laschet, president de la CDU i candidat democristià a succeir Angela Merkel al capdavant de la cancelleria.

Els partits polítics alemanys ara intenten prendre una posició convincent sobre la qüestió afganesa a un mes de les eleccions federals. La campanya electoral –la més disputada que es recorda i que s’ha convertit pràcticament en una carrera a tres entre la CDU, els socialdemòcrates de l’SPD i els ecoliberals de Els Verds– es veu així sacsejada per una nova crisi. És l’últim dels ensurts, després de les terribles inundacions de l’oest del país aquest estiu o els casos de corrupció en la gestió de la pandèmia.

Fre a les deportacions

L’oposició parlamentària d’esquerres, conformada per Els Verds i els postcomunistes de Die Linke, feia mesos que demanava un fre a les deportacions de peticionaris d’asil afganesos en vista de la situació al país. El Govern federal no només se’n va fer el desentès, sinó que el 23 de juny passat fins i tot va rebutjar en el Bundestag una petició de Els Verds per acollir el major nombre possible de col·laboradors i treballadors afganesos de l’Exèrcit alemany i altres agències del país actives sobre el terreny. Els tres partits de la Gran Coalició governant –la CDU, els socialcristians bavaresos de la CSU i l’SPD– van comptar amb els vots de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) per rebutjar aquesta moció parlamentària.

«El Govern federal ha fracassat per complet. En els últims dies han arribat informacions que la CIA havia informat amb temps el Govern nord-americà del que podia passar a l’Afganistan. Pel que sembla, aquestes informacions no es van filtrar al Govern alemany. És un fracàs absolut», diu a EL PERIÓDICO Massieh Zare, integrant de l’Associació d’Organitzacions Afganeses a Alemanya (VAOID, per les sigles en alemany).

VAOID és la primera associació que intenta coordinar la diàspora afganesa a Alemanya, una migració amb 100 anys d’història que es va veure alimentada a finals de la dècada dels 80 i principi dels 90 del segle passat amb la retirada soviètica de l’Afganistan. Els pares del mateix Massieh Zare es van veure obligats a migrar a Alemanya fa tres dècades, després de l’arribada al poder del radicalisme islàmic. Segons la VAOID, a Alemanya actualment hi ha més de 250.000 persones d’origen afganès, cosa que converteix el país europeu en el segon més important del món per a la diàspora, només per darrere dels Estats Units.

¿Nova onada migratòria?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

«La situació a l’Afganistan és dramàtica. La gent té una por extrema, està paralitzada. No sap cap a on anar perquè tampoc sap quin serà el desenvolupament de la situació», diu Massieh Zare, citant fonts locals pròpies de la seva organització. El portaveu de VAOID no s’atreveix a predir quants refugiats afganesos podrien arribar en els pròxims mesos a Alemanya –actualment, l’única manera de sortir del país és per l’aeroport de Kabul, perquè les fronteres amb el Pakistan i Iran estan tancades, puntualitza–, però sí confirma que la intenció de fugir del país continuarà creixent.

Preguntat per aquesta mateixa xifra, aquesta setmana el ministre d’Interior alemany, el socialcristià Horst Seehofer, també va ser incapaç d’aclarir com de gran podria ser l’onada migratòria afganesa. A Alemanya encara són fresques les imatges de l’anomenada «crisi migratòria» de l’estiu del 2015, quan centenars de milers procedents del Pròxim Orient –especialment de Síria– van travessar les fronteres del país a peu. La crisi afganesa de moment no dona ales a les enquestes electorals a la ultradreta d’AfD, que sí que va obtenir capital polític de l’onada migratòria el 2015 i que avui és el tercer grup més important del Bundestag.