Kamala Harris busca enfortir aliances en el seu viatge a l’Àsia

Els Estats Units protegiran els seus aliats de la bel·licositat de Pequín al Mar del Sud de la Xina. Ho ha promès la seva vicepresidenta, Kamala Harris, durant un viatge a la regió que busca enfortir aliances i vendre la ferma paraula de Washington. No acompanya el context.

«Sabem que Pequín continua amb les coercions, intimidacions i reclamacions en la majoria del Mar del Sud de la Xina. Les seves accions soscaven l’ordre basat en la llei i amenacen la sobirania de les nacions», ha afirmat Harris a Singapur, primera etapa d’una missió diplomàtica que també la portarà al Vietnam. Els EUA, han afirmat, «es manté fidel als seus aliats i socis».

El Mar del Sud de la Xina és una de les zones més erògenes del Pacífic. Allà col·lecciona Pequín plets territorials amb mitja dotzena de països. El quadro s’ha agreujat en els últims anys per l’aclaparadora presència militar nord-americana i la pulsió xinesa d’ocupar aigües en conflicte per la via dels fets consumats i aixecar illes artificials. Segons la Xina, afavoriran el trànsit internacional. Serviran de bases militars, segons Washington.

Conflicte llarg

La incubació del conflicte és llarga. Barack Obama va ordenar el Gir al Pacífic després d’anys dessagnant-se a l’Orient Mitjà per contrarestar la influència xinesa a la regió. Va ser efímer el posterior replegament de Donald Trump, en virtut de la seva política «Amèrica, primer». Els seus increments pressupostaris militars sense precedents van acabar a la Marina i la seva destinació natural va ser el pati del darrere xinès. Des d’aleshores han freqüentat el que Washington anomena pomposament exercicis de llibertat de navegació i que consisteixen a passejar periòdicament els seus barcos per les aigües que la Xina considera pròpies per tal d’irritar-la. «Una bona part de la Història del segle XXI s’escriurà en aquesta regió», va alliçonar Harris els tripulants d’un destructor a la base de Singapur dilluns.

El ressentiment acumulat contra Pequín ha sigut utilitzat pels Estats Units per augmentar la seva influència però mai ha trobat l’adhesió cega. Contra Washington juga el risc d’una confrontació militar que abasta tothom i els dubtes sobre les seves promeses.

L’ombra de l’Afganistan

Notícies relacionades

¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump

El terratrèmol ensorra Myanmar entre la desesperació i l’anarquia

El programa de Harris a Singapur incloïa la lluita contra els ciberdelictes, el coronavirus o el canvi climàtic, però les rodes de premsa no s’han escapat de la caòtica retirada de les tropes de l’Afganistan. Ha resolt les preguntes sobre com la interpretaran els aliats amb vàcues argumentacions i al·ludint a l’evacuació de ciutadans nord-americans i afganesos com a prova de compromís. El primer ministre singapurès, Lee Hsien Loong, va respondre que el món jutjarà Washington per la seva resposta a l’Afganistan quan se li va preguntar si el seu Govern es replantejava la seva confiança. Singapur manté un mesurat equilibri entre Washington i Pequín que la segona lamenta perquè espera més atenció d’un país amb majoria ètnica xinesa. El seu ministre d’Exteriors, Vivian Balakrishnan, es va endinsar aquesta setmana en l’equidistància: «Singapur serà útil però no es deixarà utilitzar» i no es convertirà en un peó a les agendes de les dues grans potències.

La premsa xinesa remarca aquest matí les dificultats de Harris per adequar el seu missatge als fets. «Els Estats Units haurien d’enterrar la il·lusió d’enemistar un sol país del sud-est asiàtic amb la Xina (...) Els governs regionals mantindran la seva distància amb els Estats Units. La Xina és el soci comercial més gran de gairebé tots ells i no n’hi haurà cap de prou estúpid per sacrificar aquest enorme benefici per convertir-se en carn de canó dels EUA», assenyalava el matutí. També recordava que la seva pròxima etapa és Ho Chi Minh, l’antiga Saigon, on mig segle abans es van fer fotos d’helicòpters que es repeteixen aquests dies.