El primer ministre eslovè rebutja un corredor humanitari per a refugiats afganesos

Aparcada la diplomàcia, el xoc institucional a la Unió Europea (UE) sobre l’acollida dels sol·licitants d’asil afganesos està quedant nu, no s’oculta. És el que es desprèn de la baralla pública provocada per l’escomesa de Janez Jansa, primer ministre d’Eslovènia, país president de torn de la UE fins al desembre, contra la possible posada en marxa de corredors humanitaris per als que estan fugint de l’Afganistan. «No repetirem l’error de 2015» (quan alguns països europeus van decidir temporalment obrir les seves portes a refugiats procedents de l’Orient Mitjà), ha reiterat aquest dimarts Jansa, que ha rebutjat les obertures apadrinades pels líders d’altres institucions europees.

En primer lloc ha arribat la resposta del president del Parlament Europeu, David Sassoli, que des de Rímini ha recordat a Jansa que no li correspon a la presidència de torn «dir quina és l’opinió de la UE sobre la crisi humanitària a l’Afganistan». «Convidem el primer ministre Jansa a debatre amb les institucions europees perquè puguem decidir quins haurien de ser els pròxims passos», ha afegit Sassoli, que ha detallat que «està clar que necessitem mostrar solidaritat».

Sassoli s’ha pronunciat d’aquesta manera després que Jansa digués –i republiqués en una sèrie compulsiva de tuits– que la UE «no obrirà cap corredor humanitari o migratori per a l’Afganistan». «Actualment no hi ha consens ni majoria qualificada per fer això», ha insistit Jansa en una resposta directa a Sassoli. I això ha passat quan, gairebé a la mateixa hora, el comissari europeu d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni, demanava que la UE arribi a un acord comú també sense el suport d’aquests «4 o 5 països» contraris.

Ajuda del Vaticà

«Ja estem mostrant solidaritat amb els que han treballat amb nosaltres», ha sigut la resposta de Jansa, que ha tancat la porta a qualsevol afganès que no formi part d’aquest grup, com activistes, dones, polítics o defensors de drets humans que en els 20 anys de presència militar dels Estats Units i dels seus aliats a l’Afganistan han desenvolupat modes de vida i experiències per les quals ara la seva vida corre perill amb els talibans en el poder. És aquest el col·lectiu més desprotegit a qui fins i tot el Vaticà estaria intentant ajudar, en contacte directe amb els talibans –i a través d’una mediació del Govern turc–, segons en aquests dies ha escrit un veterà periodista que cobreix la informació de la Santa Seu.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Les iniciatives dels països europeus en aquest sentit, de moment, han sigut autònomes, cada un pel seu compte. França ha evacuat la directora de cine Shahrbanoo Sadat, premiada al festival de Cannes el 2016 amb el seu ‘Wolf and Sheep’. Itàlia ha fet el mateix amb activistes de l’oenagé Pangea Onlus, algunes de les quals van ser colpejades pels talibans abans d’aconseguir embarcar-se en un vol operat per les forces aèries italianes. I així també s’ha comportat Alemanya, país on ara es troba la defensora de drets de les dones Zarifa Ghafari, que el 2018 es va convertir en alcaldessa de la ciutat afganesa de Maidan Shahr (centre del país).

Però d’altres han deixat clar que tenen altres perspectives. Per exemple: Polònia, país que aquesta setmana ha anunciat la construcció d’una nova tanca de 2,5 metres d’alçada a la seva frontera amb Bielorússia. Allà on ja es mantenen atrapats en un camp improvisat desenes de sol·licitants d’asil de l’Afganistan. «És una situació inhumana i perillosa per a la vida», ha denunciat el diputat d’esquerres Maciej Konieczny després d’una visita al lloc. Una mà dura que, fins i tot amb matisos, està en línia amb la dels Governs d’Àustria, Hongria i d’altres països bàltics, mentre que des d’altres estats, com Alemanya, també creix la hipòtesi d’una externalització de l’acollida en països tercers.