Els talibans prohibeixen als afganesos anar a l’aeroport de Kabul

El temps s’acaba per evacuar milers de persones de l’Afganistan. La tornada dels talibans al poder ha activat un agònic compte enrere que finalitza d’aquí una setmana, el 31 d’agost. Aquest dimarts, els insurgents fonamentalistes islàmics han remarcat que no prorrogaran aquesta data límit i que en els pròxims dies només deixaran sortir del país ciutadans estrangers. Després, tornada a la foscor.

La retirada militar dels Estats Units i les forces aliades ha desembocat en una situació caòtica a Kabul. Milers d’afganesos es van amuntegar la setmana passada a l’aeroport de la capital intentant trobar a la desesperada una manera d’abandonar la seva llar. Mentre que les tropes internacionals tindran marge per ser evacuades, els talibans han prohibit als ciutadans del país acudir a l’aeroport, com ha indicat el seu portaveu, Zabihulá Muyahid.

“We are not in favour of allowing Afghans to leave”

Taliban spokesman Zabihullah Mujahid adds it would be a “violation” of the agreement to allow evacuations of foreign nationals beyond 31 August

Latest: https://t.co/PgvjrfQUeS pic.twitter.com/bs8TPYooZz

— BBC Breaking News (@BBCBreaking) 24 de agosto de 2021

L’Afganistan es convertirà en una presó per a ells. També per a molts afganesos que durant gairebé dues dècades van arriscar la vida per col·laborar amb les forces de la coalició. Tot i així, el 31 està marcat com a inamovible al calendari. Els talibans van assegurar que era una «línia vermella» i que amb qualsevol intent de canvi «hi haurà conseqüències».

La CIA es reuneix amb els talibans

Washington no sembla voler tensar la corda. Malgrat les pressions dels seus aliats, el Pentàgon s’ajustarà a la data pactada amb els insurgents. Tot i així, el director de la CIA, William Burns, s’hauria reunit dilluns a Kabul amb el líder talibà Abdul Ghani Baradar. La trobada diplomàtica entre els dos bàndols –el de més rang celebrat des de la tornada al poder dels insurgents– podria haver sigut un suposat intent per negociar aquesta data límit, segons va avançar ahir el ‘Washington Post’. Joe Biden ha demanat l’elaboració de «plans de contingència» per ampliar la seva estada al país si fos necessari, segons Reuters.

Mentrestant, els aliats han intensificat les seves maniobres d’evacuació. La Comissió Europea ha assegurat que tot el seu personal i les seves famílies ja són fora de l’Afganistan. El Pentàgon ha explicat que fins a 21.600 persones han volat des de l’aeroport de Kabul en les últimes 24 hores. No queda clar quants són ciutadans nord-americans o europeus i quants són afganesos.

Violacions dels drets humans

Després de reconquerir la capital afganesa, els talibans han portat a terme una operació de màrqueting per presentar-se com a més moderats. No obstant, les Nacions Unides han assegurat aquest dimarts haver rebut informes creïbles que documenten violacions dels drets humans al país, com les execucions sumàries de militars i civils afganesos en territoris controlats pels insurgents, així com la prohibició que dones i nenes acudeixin als seus llocs de treball o a l’escola.

El portaveu talibà ha explicat que aquest bloqueig és una mesura temporal. «És per la seva seguretat, per prevenir qualsevol maltractament», ha assegurat, i ha insistit que cap serà acomiadada i que rebran el seu salari. La setmana passada Muyahid va assegurar que el nou emirat fonamentalista islàmic respectarà els drets de les dones així com de minories religioses.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Aquest to conciliador contrasta amb la realitat als carrers, on els talibans ja han eliminat cartells on apareixien dones. «La línia vermella serà el tracte que els talibans donin a dones i nenes», ha remarcat Michelle Bachelet, l’alta representant en drets humans de l’ONU.

En les últimes hores aquest agònic compte enrere ha sumat un altre factor per a la desesperació. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat que els bloquejos a l’aeroport de Kabul han fet que tan sols li quedin subministraments mèdics a l’Afganistan per aguantar una setmana. La meitat del país, uns 18 milions de persones, necessiten assistència humanitària.