El crit desesperat de les dones a l’Afganistan: «Els talibans estan apostats davant de la porta, no podem sortir»

La victòria dels insurgents suposa una tornada a la visió de l’islam més extremista i que nega els drets fonamentals a les dones. El burca és la seva màxima expressió a les ciutats, pobles i llogarrets de l’Afganistan, tot i que durant els últims anys cada vegada se’n veien menys a la capital, Kabul. La coneguda i icònica –per mal– peça blava, tot i que pot ser blanca, verda i fins i tot vermella, depenent de la regió, ja està tornant amb força a les províncies, on «el seu preu s’ha incrementat i s’estan produint a preu fet», segons confirma una font local.

De moment, els representants polítics dels talibans no han ordenat públicament l’ús del burca, i la seva policia política no l’està implantant als carrers. Però les vendes s’estan disparant perquè les dones tenen por, i les que durant 20 anys han desenvolupat activitats que els fonamentalistes consideren contràries a la xaria, la llei islàmica, encara més.

És a dir que, implantat o no, el burca està tornant a convertir-se en un escut, en una barrera per evitar les mirades dels combatents talibans i dels seus esbirros polítics, que es passegen pels carrers amb l’arma a l’espatlla i un bastó a la mà amb el qual fuetejar els que se salten l’estricte codi moral gihadista. Les regles dictades pel grup, sota pena de càstig corporal o mort, que descarten tot somni de llibertat per part de la dona afganesa, i que ara són oficials. Més encara si l’Estat Islàmic de l’Afganistan, com han denominat els talibans el nou règim, aconsegueix reconeixement internacional, ja que llavors seran acceptades pels que els donin la mà.

Por entre les noves generacions

«He parlat amb moltes dones que no van experimentar l’anterior règim talibà i asseguren que no el portaran», declara Khurram, el representant de la Joventut Afganesa a l’ONU fins al 2019, a Bloomberg. «No sé que passarà amb les generacions més joves», afegeix sobre una joventut que va néixer i va créixer en una guerra que se’ls va dir que es lliurava pels seus drets, però que ha acabat amb la victòria del grup creat pel mul·là Omar després de la mal anomenada ‘caiguda de Kabul’, segons apunta la poetessa afganesa Shafiqa Khpalwak

«No és la caiguda de Kabul, sinó la de la nostra identitat, llibertat i cultura. La de la nostra història, la nostra diversitat, somnis i futur. El mateix que ens van prometre que seria diferent, millor», escriu a les xarxes Khpalwak, una de les poetesses més conegudes a Kabul pel seu activisme a favor de la igualtat de gènere a l’Afganistan. Una dona que coneix els pocs avanços aconseguits després de 20 anys d’intervenció internacional, els quals queden ara cancel·lats, al timó de la Fundació Musawer, l’objectiu de la qual és portar els beneficis de la literatura a les cases de les nenes i nens afganesos.

«Ens han abandonat»

Elles, de totes les edats i ètnies afganeses, continuaran sent les sacrificades i les que més estan pagant, i pagaran, el preu del «fracàs dels objectius a l’Afganistan», com ha descrit la cancellera alemanya, Angela Merkel, a les dues dècades en què els Estats Units, la Unió Europea, l’OTAN i altres països aliats han intentat exportar el model de democràcia occidental al país centreasiàtic.

«Ens han abandonat. ¿Per què? Molts líders han marxat amb els diners. D’altres ens han traït. Han venut el nostre futur. ¿Ara hem d’acceptar viure així o escapar-nos de la nostra terra? No és just, ajuda’ns sisplau», explica al telèfon una periodista que segueix amagada, convençuda que és en alguna llista dels talibans per la seva professió –al país la professió periodística en mans de les dones era per si mateixa una forma d’activisme–, i per això massa espantada per sortir al carrer, o arribar fins a l’aeroport exposant-se als controls policials talibans.

«Soc un activista social, el meu pare ha desaparegut a Kandahar i la meva família està amagada a Kabul, ¿pots ajudar-me?», implora un altre afganès en una missiva que, a través de les xarxes socials i partint de la por més absoluta, del terror i la mort, arriba al meu telèfon. No obstant, l’evacuació militar més important del segle que ja s’ha emportat més de 50.000 persones no pot evacuar els centenars de milers que volen abandonar la terra on oneja la bandera blanca talibana.

Fugida del règim talibà

Notícies relacionades

Últimes notícies de l’Afganistan: Els EUA surten de Kabul i posen fi a 20 anys de missió

Vídeo | «¡Espanya, Espanya!», així rescata l’Exèrcit els afganesos a l’aeroport de Kabul

Quan acabi el pont aeri establert a Kabul per rescatar els que tinguin la documentació per fugir, el punt crític de la crisi humanitària es traslladarà a les fronteres, on milers ja planegen dirigir-se per escapar. «Ho hem intentat tres vegades a l’aeroport, però ha sigut impossible. Avui gairebé perdo el meu fill de dos anys entre la multitud. Ho intentarem una vegada més, però si no es pot ens dirigirem cap a l’Uzbekistan», escriu un company periodista.

No serà l’únic. Les fronteres amb el Pakistan, el Tadjikistan, l’Uzbekistan i l’Iran seran les destinacions triades, el lloc on començarà el nou èxode afganès tal com va passar durant la Guerra Civil dels anys 90 del segle passat. El canvi de règim ja és un fet. Valgui com a exemple l’agència de notícies afganesa Pajhwok, una de les que, durant anys, ha estat al capdavant de la informació al país recolzant l’extinta República Islàmica afganesa, i que aquests dies titulava: «El món hauria de reconèixer el nou Govern afganès». Una legitimitat que significarà el burca amb el qual cobrir el taüt on descansen els drets de milions d’afganesos.