Polvorí a l’Àsia central

L’atropellada retirada de l’Afganistan passa factura a Biden

  • Congressistes dels dos bàndols demanen al president que estengui els terminis més enllà del 31 d’agost

  • Els republicans defineixen la gestió del demòcrata com «un desastre absolut de lideratge»

  • L’índex d’aprovació del comandant en cap descendeix per primera vegada per sota del 50%

L’atropellada retirada de l’Afganistan passa factura a Biden

Leah Millis / Reuters

3
Es llegeix en minuts

Funcionaris cremant documents classificats a l’interior de l’ambaixada dels Estats Units a Kabul mentre els talibans assetjaven la capital, afganesos agafant-se als avions en marxa per sortir del seu país per por de futures represàlies, famílies entregant els seus nadons als soldats nord-americans per sobre del mur de l’aeroport... Són algunes de les imatges que han deixat els primers dies posteriors a la caiguda del Govern pro-occidental de l’Afganistan, una successió d’esdeveniments que pocs van preveure a Washington i que li està passant factura a la Casa Blanca. Polítics dels dos bàndols i una part substancial de l’opinió pública apunten al president Joe Biden com a responsable del caos afganès.

El mandatari ha defensat per activa i per passiva la sortida del país i els seus temps. Biden ha explicat que les tropes van començar a retirar-se perquè no hi havia evidències que el Govern de l’Afganistan s’enfonsaria tan ràpid com ha sigut, una afirmació que han posat en evidència aquests dies els mitjans nord-americans al destapar diversos documents que advertien del perill imminent.

Si bé la sortida de l’Afganistan va ser planejada per l’expresident Donald Trump, que va arribar a un acord amb els talibans per abandonar el país l’1 de maig, els republicans no han dubtat a mostrar el seu desacord amb l’estratègia que ha seguit l’Administració de Biden. El líder de la minoria del Senat, Mitch McConnell, va descriure la sortida del país com un «fracàs vergonyós del lideratge nord-americà». Unes crítiques similars a les que va enunciar el congressista republicà Michael McCaul, que va titllar les decisions del mandatari demòcrata com un «desastre absolut de proporcions èpiques». Segons McCaul, aquest desenllaç «serà una taca en la presidència de Biden», que «tindrà les mans tacades de sang pel que ha fet».

Temor d’atacs terroristes

El també republicà i senador Lindsey Graham, contrari a la retirada militar completa de l’Afganistan, va dir que és només qüestió de temps fins que Al-Qaida torni tenir una presència significativa a l’Afganistan. El renovat temor dels atacs terroristes està sent utilitzat pels rivals de Biden, així com el risc que es colin militants radicals entre els milers de refugiats que estan arribant als EUA.

Malgrat que molts demòcrates van optar inicialment per no pronunciar-se respecte a la gestió de la crisi, el silenci s’ha anat apagant a mesura que s’aproxima la data final de sortida. «Hi va haver i hi continua havent un aclaparador consens bipartidista sobre el fet que no es pot completar la retirada el 31 d’agost», va dir el congressista demòcrata Tom Malinowski, membre de la Comissió d’Afers Exteriors de la Cambra baixa. El seu col·lega Susan Wild va fer un pas més enllà al demanar-li en una carta al president –firmada per 14 legisladors dels dos bàndols– que estengui la data límit. Una data que Biden va reafirmar dimarts durant la reunió del G-7.

Notícies relacionades

Entre la classe política preocupa que no es pugui treure a temps tots els nord-americans i col·laboradors afganesos que queden al país centreasiàtic. El Pentàgon s’ha negat a detallar quants se n’han de rescatar. De moment han sigut evacuades unes 82.300 persones, tot i que s’estima que hi continua havent entre 10.000 i 15.000 ciutadans nord-americans a l’Afganistan i uns 80.000 afganesos que van treballar per als EUA.

Les conseqüències d’aquest descontrol s’estan notant a les enquestes. Cau el suport a Biden. A l’agost, el seu índex d’aprovació va descendir per sota del 50%, la primera vegada des de l’inici de la seva presidència segons les mitjanes d’enquestes de FiveThirtyEight i RealClearPolitics. Una caiguda que històricament no és del tot inusual per als mandataris durant el seu primer any.