Maltractament animal

El debat sobre la tauromàquia ressorgeix a Portugal

L’inici de la temporada taurina desperta les protestes de les organitzacions animalistes, que exigeixen l’abolició d’aquests espectacles
El Parlament lusità va decidir mantenir les subvencions a les curses l’any passat amb el recolzament d’una part important de l’esquerra

Protestas en Lisboa por el inicio de la temporada taurina / TheNews2

L’inici de la temporada taurina a Lisboa ha posat de nou en peu de guerra les organitzacions animalistes. La plaça de toros de Campo Pequeno, a la capital lusitana, ha tornat a ser un camp de batalla entre els aficionats a aquests espectacles i els seus detractors, que des de principis d’agost es concentren a l’exterior del recinte per protestar contra una pràctica que consideren anacrònica. Unes protestes que no han aconseguit per ara grans avenços cap a la seva abolició, en gran part a causa de la falta de voluntat política i al desinterès generalitzat de la població.

El Parlament portuguès va rebutjar l’any passat una proposta ciutadana, de més de 25.000 firmes, que exigia el final del finançament públic de les corrides de toros. Dos anys abans, el partit Persones, Animals, Natura (PA), va proposar prohibir aquests espectacles, però els vots en contra del Partit Comunista Portuguès (PCP) i de gran part del grup socialista van impedir que la llei tirés endavant.

16 milions de diners públics

La portaveu de PA, Inês de Sousa Real, assegura que la negativa del Parlament a aquestes iniciatives es deu al poder del ‘lobby’ tauromàquic. «Aquesta activitat absorbeix un total de 16 milions d’euros de diners públics, ja siguin fons europeus o nacionals. Els beneficiaris d’aquests fons són una clara minoria de la societat portuguesa, que té una gran influència sobre el Parlament,» assenyala la diputada, que assegura que aquests recursos s’haurien de destinar a altres àmbits de la cultura que han sigut durament castigats per la pandèmia.

Els representants del sector tauromàquic asseguren que la prohibició de les corrides de toros no és un debat que pugui ser a sobre de la taula. «En els estats de dret la llibertat cultural és un dret fonamental, la seva prohibició seria inconstitucional. Les decisions no poden ser preses per minories que s’imposin a les majories», afirma Hélder Milheiro, secretari general de ProTóiro, la federació que engloba tots els representants del sector tauromàquic del país. «Partits com PA fan un discurs d’odi contra les persones que pensen d’una altra manera. Això no és democràtic».

Milheiro defensa que una part important de la població està a favor de les corrides de toros a Portugal. Segons un estudi elaborat per l’empresa Eurosondagem, encarregat per ProTóiro, un 30% dels portuguesos admet ser aficionats als toros davant un 11% que demana la prohibició d’aquests espectacles. La resta es mostra indiferent o assegura no tenir simpatia per les curses, tot i que s’oposa a la seva prohibició. La conclusió de l’estudi és que gairebé nou de cada deu portuguesos no està estrictament en contra de l’activitat tauromàquica.

Falta de posicionament

Aquestes dades contrasten amb els referents al nombre d’espectadors a les places de toros lusitanes, que ha descendit gairebé un 50% en l’última dècada. Segons dades del Ministeri de Culura, el 2010 un total de 681.140 persones van acudir a espectacles tauromàquics, davant els 383.900 de 2019, l’últim any abans de la pandèmia. La presidenta de l’associació Animal, Rita Silva, assegura que les dades mostren un descens en l’interès cap a aquests espectacles, tot i que admet que encara hi ha moltes persones que no prenen partit en aquest assumpte. «A Portugal hi ha poca cultura d’activisme, hi ha molta dificultat per prendre posició. Malgrat que moltes persones no mostren interès per les corrides de toros, hi continua havent moltes reticències a l’hora de recolzar explícitament la prohibició, i això és un problema», explica l’activista.

Notícies relacionades

De Sousa Real atribueix aquest desinterès a la desinformació. «Hi ha una franja de persones indiferents perquè aquesta activitat ha sigut tradicionalment blanquejada. El sofriment animal s’omet en les retransmissions televisives, i en els pocs casos en què es mostra aquesta violència la majoria de les persones no se senten identificades», assegura la líder de PA, que s’ha mostrat contrària a la retransmissió de les curses a la televisió pública RTP.

La diputada també ha mostrat el seu rebuig de l’homenatge realitzat aquest dijous al torero eqüestre João Moura, que va ser detingut l’any passat per un suposat crim de maltractament contra els seus gossos, que va deixar a punt de la inanició. «Aquest homenatge suposa un enaltiment de la tortura i de la violència, i demostra que hi ha persones que se senten intocables», afirma de Sousa Real. Els representants del sector taurí acusen les organitzacions animalistes de barrejar la vida privada amb la carrera professional del torero, que qualifiquen com «l’últim gran revolucionari» de la tauromàquia eqüestre mundial.