El fantasma de l’Afganistan plana sobre la intervenció francesa al Sahel

Les autoritats franceses segueixen especialment de prop aquest segon punt. Cinc afganesos evacuats des de Kabul es troben sota vigilància per les forces de seguretat, i un detingut, pels seus presumptes vincles amb els talibans. A més de l’arribada a Europa d’islamistes radicals, preocupa la influència de la victòria talibana al Sahel (Mali, Burkina Faso, el Txad, Níger i Mauritània). França és present en aquesta zona des del 2013 sense haver aconseguit estabilitzar-la ni vèncer els grups gihadistes locals. La longevitat i el cansament generat per l’operació Barkhane afavoreixen les comparacions amb l’Afganistan.

El líder del Grup de Recolzament a l’Islam i els Musulmans (GSIM) –branca local al Sahel d’Al-Qaida–, Iyad Ag Ghali, es va felicitar per l’avanç dels insurrectes afganesos. Pocs dies abans de la seva entrada a Kabul, va homenatjar l’«Emirat Islàmic de l’Afganistan, després de la retirada de les forces nord-americanes d’ocupació i els seus aliats». Una derrota dels Estats Units que, segons el líder gihadista, «és el resultat de dues dècades de paciència».

Impacte psicològic

La victòria dels talibans tindrà «sobretot un impacte psicològic», assegura a EL PERIÓDICO Gilles Dorronsoro, professor en Ciències Polítiques a la Universitat de la Sorbona a París. Segons aquest especialista de l’Afganistan, i també bon coneixedor del Sahel, «reforçarà la moral dels grups gihadistes» del nord de l’Àfrica, repartits entre l’òrbita del GSIM i d’Estat Islàmic del Gran Sàhara (EIGS). «Els talibans representen un model de paciència i d’èxit en el seu imaginari», va reconèixer Adib Bencherif, un investigador del Sahel Research Group, vinculat a la Universitat de Florida i la Unesco, en declaracions a la revista Jeune Afrique.

Després de vuit anys de desplegament militar, la intervenció al Sahel genera cada vegada més dubtes entre les autoritats i la societat civil gal·les. Amb 4.250 morts, el 2020 va ser l’any més sagnant en aquesta zona. I el 2021 segueix una tendència semblant. El president, Emmanuel Macron, va anunciar al juny el final de l’operació Barkhane i la «transformació profunda» de la presència militar. A finals d’any, començarà la retirada parcial dels 5.000 soldats francesos. «Però no es tracta d’una veritable retirada. Hi continuarà havent recolzament aeri i la presència d’altres tropes europees», recorda Dorronsoro. Entre 2.500 i 3.000 soldats francesos continuaran desplegats en el marc d’una operació antiterrorista internacional.

Estat fallit

«Sense recolzament internacional, l’Estat malià acabarà enfonsant-se», adverteix aquest expert, que recorda que s’ha produït «una desaparició progressiva de l’administració estatal a Mali, de la mateixa manera que va passar a l’Afganistan». Aquesta debilitat administrativa i una corrupció gairebé crònica no s’han vist solucionades després del cop d’Estat dels militars a Bamako l’estiu de l’any passat.

Notícies relacionades

Israel mata tres periodistes al sud del Líban mentre dormien

Un comitè a Qatar agafa les regnes de Hamàs a l’espera d’elegir nou líder

Com va passar amb Washington a Kabul, «els francesos han fracassat en l’aplicació de polítiques de contrainsurrecció i de state building», afirma Dorronsoro. És a dir, la construcció de nous governs democràtics i liberals a partir dels bombardejos occidentals. Aquest professor universitari considera que s’hauria de reflexionar en l’ús que es fa de l’ajut econòmic internacional, ja que «en lloc de pacificar els conflictes a les regions més inestables, solen accentuar-los».

Amb la derrota nord-americana a l’Afganistan, el mite de les guerres occidentals per promoure la democràcia ha quedat més que qüestionat. I això també afecta el rol de França com a suposat pacificador del nord de l’Àfrica.