Els EUA diuen haver mort amb dron el capitost de l’atemptat de Kabul

«Els perseguirem i farem que ho paguin». Aquest divendres, el president nord-americà Joe Biden va prometre venjança contra els autors de l’atemptat suïcida contra l’aeroport de Kabul, que va matar almenys 170 persones –entre les quals 13 soldats nord-americans– i en va ferir 200 més, i la resposta no s’ha fet esperar. Les forces militars dels Estats Units van llançar ahir a la nit un atac amb drons que va acabar amb la vida d’un «estrateg» d’Estat Islàmic del Khorasan (ISIS-K), la filial del grup gihadista a l’Afganistan.

L’operació es va fer contra un cotxe que circulava a prop de la ciutat de Jalalabad, a l’est del país centreasiàtic. «Les indicacions inicials són que hem mort l’objectiu», ha explicat l’Exèrcit nord-americà en un comunicat. No obstant, no hi ha indicis que l’estrateg assassinat estigués implicat en l’atemptat. En l’atac aeri nocturn, asseguren, no hi va haver víctimes civils. La reacció de Washington a la matança perpetrada i reivindicada dijous pels gihadistes també es va portar a terme tenint en compte el temor per «amenaces específiques i creïbles» de nous atemptats a l’aeroport i fora del país.

Aquest divendres el Pentàgon va informar que l’aeroport de Kabul va ser el blanc de l’atac d’un suïcida i no de dos, com inicialment s’havia informat. L’atemptat suposa un doble cop. D’una banda, el grup terrorista –també conegut per l’acrònim ISIS-K– busca minar la moral d’unes potències occidentals en retirada, forçant-les així a accelerar les maniobres per a l’evacuació del seu personal. Per l’altra, els integristes islàmics, enfrontats als talibans, boicotegen les intencions del nou règim d’una transició pacífica cap al promès govern «d’inclusió».

Controlar el país

Els talibans i les forces aliades van acordar el dimarts 31 d’agost com a data límit per treure les seves tropes, cossos diplomàtics, ciutadans i col·laboradors afganesos del país. A partir del setembre, els fonamentalistes passaran a controlar l’aeroport de Kabul i han promès que continuarà operatiu per als vols comercials. L’aeròdrom és i serà una infraestructura estratègica clau, ja que els talibans no busquen tancar el seu règim al món, com van fer durant la seva primera etapa en el poder, entre 1996 i el 2001. A més, també servirà per a la recepció d’ajuda humanitària i medicaments. Fins aleshores, quedarà en mans nord-americanes. «Continuarem controlant l’aeroport per assegurar-nos que podem executar les nostres operacions», ha explicat el general William Taylor.

MG Taylor: We continued the evacuation mission yesterday […] 89 flights out of Kabul Airport, totaling 12,500 evacuees now safely out of Afghanistan in a 24-hour period. pic.twitter.com/wUJCpq5Mbf

— Department of Defense 🇺🇸 (@DeptofDefense) 27 de agosto de 2021

Els talibans van donar ahir un termini d’una setmana a tots els exfuncionaris del Govern deposat de Kabul perquè entreguin els seus béns i armes del servei públic, un gest per començar a consolidar la nova Administració. «S’informa a tothom que tingui mitjans, armes, municions i altres béns del Govern que entregui els objectes esmentats als òrgans pertinents de l’Emirat Islàmic (com anomenen el país) en el termini d’una setmana», va assegurar a Twitter el principal portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid. Els gihadistes han promès un Govern en què reuniran líders de totes les ètnies i tribus del país.

No obstant, governar el país no serà feina fàcil. Centenars de persones han sortit aquest dissabte al carrer a Kabul per protestar contra el tancament dels bancs i els mercats de canvi de divisa que porta en vigor a la capital afganesa des de fa 15 dies per ordre dels talibans. Aquesta decisió –presa per evitar la caiguda de la moneda afganesa i la fuga massiva de capitals– ha portat la capital a passar un moment crític de liquiditat.

Els EUA, en retirada

En estat de màxima alerta a causa de les informacions sobre amenaces contra les seves tropes, els Estats Units seguiran endavant amb els seus plans per culminar l’evacuació i la retirada dels seus soldats de l’Afganistan. Aquest dissabte l’Exèrcit ha destruït Eagle Base (Base Àguila), l’últim centre d’operacions avançades de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) al país i on s’entrenaven les forces antiterroristes, un moviment més per certificar la seva sortida definitiva d’una guerra que va començar fa gairebé dues dècades. Amb la detonació s’evitarà que els talibans aconsegueixin el control d’informació sensible, com ja van fer amb dades biomètriques de col·laboradors afganesos i altres detalls confidencials trobats en l’abandonada ambaixada britànica.

Nearly 15,000 British nationals, Afghan staff and others at risk have been evacuated from Kabul since Operation Pitting began - our commitment to the people of Afghanistan will endure. pic.twitter.com/zUQ52ps1cE

— Laurie Bristow (@laurie_bristow) 28 de agosto de 2021

Notícies relacionades

Dos morts i uns 15 ferits en un atropellament massiu a la ciutat alemanya de Mannheim

La UE i les armes nuclears

El Regne Unit ha donat per tancada aquest dissabte una «anguniosa» evacuació de civils que, com han apuntat les autoritats del país, ha tingut lloc «en la fase més dura». I és que l’Exèrcit britànic ha tancat la seva missió sense poder evacuar prop un miler d’afganesos vinculats al país, les vides dels quals estan ara en perill.

Washington ja ha evacuat 117.000 persones des del 14 d’agost, un dia abans que els talibans ocupessin Kabul després d’aconseguir el control de gairebé totes les províncies afganeses, segons un funcionari de la Casa Blanca. El Pentàgon va confirmar que fins a 6.800 persones han sortit de Kabul en les últimes 24 hores, mentre unes altres 1.400 ho faran aquest dissabte.