El revisionisme històric de López Obrador a Mèxic

El dubte de la criatura amb el seu pare es repeteix entre les altres persones que passegen pel centre de la ciutat. Els turistes es fan la ‘selfie’ i fan una instantània dels edificis amb ornaments en tricolor que formen la figura del déu prehispànic Quetzalcóatl. Les celebracions han sigut un repte en el discurs del Govern, que intenta tant sí com no no tensar encara més les relacions amb Espanya, després de la polèmica que es va desencadenar el 2019 per la carta que va enviar López Obrador al papa Francesc i al rei Felip Vl per exigir una disculpa per la Conquesta. Però més que agafar els discursos amb pinces, les efemèrides han agitat novament el fantasma del sentiment nacionalista antiespanyol.

Crítiques dels historiadors i arqueòlegs

La crítica més gran entre els acadèmics no està dirigida al nacionalisme rere els festejos, sinó a la falsificació d’una de les tres efemèrides: la suposada fundació de Tenochtitlan el 1321, que no compta amb un suport documental. Com a protesta, cap dels especialistes que treballa en les excavacions del Temple Major va assistir a l’esdeveniment pels suposats 700 anys de l’origen de la capital indígena, que es va realitzar al maig.

Les paraules més crues contra el programa del Govern, que ha organitzat un total de 15 actes, no van arribar des de l’oposició, sinó des de les universitats i els instituts públics d’investigació. Eduardo Matos, fundador del projecte d’excavació de les ruïnes al centre de Ciutat de Mèxic, va arribar a qualificar l’acte com una «manipulació». Fins i tot l’actual director, Leonardo López Luján, va arribar a dir: «Els arqueòlegs som científics, no sastres que fem dates a mida».

Segons els especialistes, la data més pròxima a la fundació de Tenochtitlan és el 1325. Com a justificació, els funcionaris del Govern han admès en públic que tot ha sigut una «provocació». L’escriptor Juan Miguel Zunzunegui, autor del llibre ‘Los mitos que nos dieron traumas’ no es conté i censura el president: «La història mai ha sigut objectiva. Tots els governs la grapegen. Però aquest ha sigut obscè en la seva manipulació». El professor emèrit del Col·legi de Mèxic, Lorenzo Meyer, no coincideix: «La història depèn de qui l’explica, sempre ha sigut així, i en aquest cas tot té un sentit polític clar: posar en el focus la versió dels derrotats».

La reinterpretació històrica d’AMLO

Aquest sentit polític de què parla Meyer es refereix a l’última commemoració del passat 13 d’agost: els 500 anys de la caiguda de Tenochtitlan. Per evitar suspicàcies amb Espanya, el mandatari va decidir girar la truita i va emfatitzar en el seu discurs «la resistència heroica» dels indígenes, en comptes de posar l’accent en la victòria de l’exèrcit d’Hernán Cortés. Tot i que, això sí, va parlar dels «assassinats, saquejos i violacions», després de la presa de la capital de l’imperi.

Bertha Hernández, periodista i divulgadora científica, no acaba de comprar la reinterpretació del mandatari: «El problema no és el debat [sobre com enfocar el fet històric]. El problema és quan, des del Govern, es diu: ‘Aquests són els bons i aquests són els dolents’. Perquè això genera un clima de polarització».

Notícies relacionades

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra

Per a Zunzunegui, la reinterpretació de la resistència indígena és «una ximpleria més». «Tenochtitlan va ser presa pels mesoamericans [aliats de Cortés i sotmesos per l’imperi asteca]. La ciutat va caure davant un exèrcit de 100.000 guerrers. Els espanyols no arribaven a 1.000. ¿D’on creus que van sortir els altres 99.000?». El que sí que és cert és que fins i tot els acadèmics més crítics coincideixen que és positiu debatre el concepte de Conquesta, ja que el 1521 només va caure una ciutat i el que va seguir va ser una espècie de guerra de guerrilles durant dècades.

Els esdeveniments commemoratius acaben el 27 de setembre. Aquell dia es compliran 200 anys de la declaració d’independència. El dia resulta estrany per a la majoria dels mexicans, que històricament han celebrat el 16 de setembre com el dia de la festa nacional, per l’inici de la lluita secessionista –els criolls que van acabar la guerra separatista eren contraris a la revolució liberal a Espanya i van fundar un efímer imperi mexicà. La pregunta del milió és quin serà l’enfocament que li donarà el president. En especial perquè el consumador de la lluita armada, Agustín de Iturbide, era un declarat admirador de l’Espanya absolutista.