La victòria talibà activa les alarmes antiterroristes al sud-est asiàtic

Els atemptats a la turística Bali van deixar centenars de morts a principis de mil·lenni i el setge el 2017 de la ciutat filipina de Marawi va provocar més d’un miler de víctimes. En aquell episodi es van comptar una desena de nacionalitats entre els atacants, corol·lari d’una amenaça transnacional. Així mateix, grups insurgents com el Front Islàmic d'Alliberament Moro, a l’illa filipina de Mindanao, sumen dècades xocant amb l’Exèrcit. En aquest delicat context de nou emergeixen els talibans.

La lluita contra el terrorisme és la prioritat de l’ASEAN, l’organització que reuneix 10 països de la zona. El mes passat, després de conèixer-se la sortida nord-americana de l’Afganistan, va recordar «la importància d’una acció col·lectiva i integral contra el terrorisme i la radicalització». La rancúnia cap a Washington no escasseja. Joe Biden deixa via lliure als talibans, incrementant el risc d’atacs i allaus de refugiats, després que Donald Trump baixés de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica. 

Talibans com a exemple

La tornada talibana agreuja el quadro, confirma Muhammad Haziq bin Jani, analista de l’Escola d’Estudis Internacionals S. Rajaratnam. «Fins ara no han animat els musulmans del món que portin a terme accions violentes, però la seva presa de poder pot ser interpretada com un bon presagi i utilitzada com a exemple pels islamistes cap als seus seguidors. En algunes ocasions n’hi ha prou amb una interpretació simplista i utòpica, irreal i no islamista, perquè facin moviments que desemboquen en atacs mortals», afirma. 

Els urgents comunicats de cèl·lules que conformen el cabdell de l’integrisme radical confirmen l’alegria. La Jamaah Ansharusy Syariah, pròxima a Al-Qaida, aquests dies es felicitava per «la victòria dels lluitadors de l’Emirat Islàmic després de 20 anys intentant alliberar l’Afganistan de l’ocupació nord-americana i el seu Govern titella», firmava el fill del clergue que havia ordenat aquells atemptats amb bomba a Bali dues dècades enrere.

Entusiasme talibà

Els analistes que escruten les xarxes socials han percebut l’entusiasme de les noves generacions. Els nous talibans perseveren amb les barbes i els AK-47, però s’han sofisticat amb ulleres de sol, sabatilles d’esport i abillaments acolorits. La versió 2.0 no és només un referent ideològic sinó estètic. També inquieta que la fórmula de l’èxit ampliï la massa de seguidors. Els talibans aspiren a solidificar-se en el Govern afganès en la seva segona experiència i, en cas d’aconseguir-ho, es confirmaran com l’alternativa als fracassos de l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

La qüestió de fons és si de l’entusiasme es passarà als atacs. Les variables són múltiples. La lluita antiterrorista a Indonèsia, el país amb més musulmans del món, ha sigut exemplar en els últims anys. La tasca policial i les campanyes per prevenir la radicalització expliquen que els atemptats siguin menys i més artesanals. També influirà la sinceritat de les promeses talibanes d’embridar el terrorisme. I, finalment, la seva capacitat per complir-les en un entramat integrista atomitzat i desjerarquitzat.

Richard Heydarian, professor de la Universitat de La Salle i expert en terrorisme a la regió, recorda que els talibans són més afins a Al-Qaida que a l’EI. «No crec que siguin capaços d’exercir un control absolut en totes les regions del país. En algunes hi haurà resistència de forces seculars democràtiques però altres podrien caure sota la influència de l’EI», diu. L’Afganistan es precipita a un escenari complex i inestable, afegeix. «I això atraurà elements extremistes que competiran amb els talibans per la legitimació i la distribució de serveis. Hem vist l’EI aprofitar-se d’estats fallits com l’Iraq o Síria», diu.