Els EUA posen fi a dues dècades de fallida missió a l’Afganistan

Els Estats Units han segellat la seva retirada definitiva de l’Afganistan gairebé 20 anys després d’abocar-se a una guerra fallida contra el terrorisme que ha culminat amb la tornada talibana al poder. A primera hora de dimarts (hora afganesa), els últims quatre avions nord-americans que quedaven a Kabul s’han enlairat, i han tancat així un capítol històric. El seu penúltim dia de missió, les tropes s’han afanyat a evacuar el seu personal mentre han fet front a nous atacs terroristes i Washington s’enfronta a les crítiques per la mort d’una desena de civils en un bombardeig aeri.

Els EUA i les potències aliades van acordar amb els talibans donar-se fins al 31 d’agost com a data límit per evacuar el seu personal del país, un acord que han complert. «La guerra s’ha acabat», va explicar un funcionari nord-americà al portal Newsweek. Així, aquest dilluns s’han evacuat 1.200 persones des de l’aeroport de Kabul, un ritme molt menor que el de dissabte i diumenge, quan es van rescatar 6.800 i 2.900 persones. El general Frank McKenzie va confirmar que no s’havia pogut rescatar tot el personal. Aquest alentiment de les maniobres es deu, en part, a un nou atac reivindicat per Estat Islàmic de Khorasan (ISIS-K). La filial afganesa del grup terrorista va llançar sis míssils contra l’aeròdrom, que van ser interceptats pel sistema de defensa nord-americà, que va evitar, així, més víctimes.

#breaking US official to me: “final plane is wheels up. War is over.”

— Naveed Jamali (@NaveedAJamali) 30 de agosto de 2021

Les últimes hores de la desbandada de les forces aliades també han estat marcades per la mort de fins a 10 civils en l’atac amb drons que els EUA va llançar diumenge per abatre tres presumptes membres de l’ISIS-K que es dirigien a l’aeroport de Kabul per perpetrar una altra matança, segons va informar el Pentàgon. Els gihadistes ja van reivindicar l’atemptat suïcida perpetrat a l’aeròdrom dijous passat, en el qual van morir 170 civils afganesos i 13 soldats nord-americans i 150 persones més van resultar ferides.

Danys col·laterals

El cotxe en què viatjaven els integristes estava carregat de material explosiu. La detonació del vehicle a causa de l’atac nord-americà va generar una segona explosió que va acabar amb la vida d’una desena de persones, entre les quals hi hauria set menors d’edat i dos ciutadans nord-americans. Familiars i col·legues han explicat al New York Times que un d’ells treballava per a una organització benèfica i que l’altre era un contractista de l’Exèrcit. L’UNICEF ha informat que està intentant verificar aquesta informació.

El secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, ha defensat l’atac contra els tres gihadistes perquè suposaven una «amenaça imminent» i ha assegurat que estan investigant si es van produir danys col·laterals. «Ens entristiria profundament qualsevol possible pèrdua de vides innocents», va assenyalar abans l’Exèrcit en un comunicat. L’organització humanitària Save the Children ha qualificat de «devastadora» la informació de la mort de nens i ha sol·licitat a totes les parts implicades en el conflicte afganès que treballin per garantir-ne la seguretat.

Aposta pels drons

La retirada presencial dels EUA posa punt final a dues dècades d’enfrontaments, tensió i desgast militar. No obstant, Washington no se n’anirà del tot. El president nord-americà, Joe Biden, mantindrà la vigilància i els atacs aeris amb drons per neutralitzar l’avenç d’ISIS-K, una via que ja va seguir en la seva etapa com a vicepresident al costat de Barack Obama. «Els EUA són capaços de suprimir l’amenaça terrorista a l’Afganistan sense una presència militar permanent sobre el terreny», va confirmar ahir Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional del president.

Aquesta aposta pels atacs aeris no ha agradat gens al nou règim talibà. «Condemnem aquests atacs perquè és il·legal portar a terme atacs arbitraris en altres països», ha denunciat aquest dilluns el portaveu dels integristes, Zabihullah Mujahid, que veu en les accions de Washington una violació de la seva sobirania.

A més, la sortida de les tropes aliades de l’Afganistan obre la porta a altres problemes. I és que, malgrat les promeses dels talibans, centenars de milers d’afganesos que han quedat atrapats i temen l’opressió del règim gihadista podrien optar per intentar sortir del país. Les Nacions Unides van xifrar divendres passat en 500.000 les persones que podrien convertir-se en refugiades els pròxims mesos, cosa que desencadenaria l’enèsima crisi humanitària de la regió.

El futur de l’Afganistan

És en aquesta situació de caos i incertesa que els talibans hauran de treballar per constituir, com van prometre, un nou Govern «inclusiu» que compti amb representants de les principals ètnies i tribus del país. L’arribada al poder dels integristes ha activat el joc d’equilibris geopolítics entre potències. La Xina –que veu en el nou règim una oportunitat per consolidar la seva influència– ha demanat als EUA «comprometre’s amb els talibans per «guiar-los» de forma positiva. Rússia ha pressionat Washington perquè alliberi els comptes del banc central afganès després de 15 dies de bloqueig.

Notícies relacionades

Últimes notícies de l’Afganistan: Els EUA surten de Kabul i posen fi a 20 anys de missió

Afganistan: Nova explosió a prop de l’aeroport de Kabul

Tot i que les potències occidentals encara són reticents a legitimar el nou règim talibà, sí que han acceptat el seu rol com a interlocutors. Un centenar de països van confirmar ahir que han rebut garanties per part dels talibans que a partir de dimecres, quan controlin l’aeroport, continuaran permetent la sortida de ciutadans afganesos. L’ONU ha adoptat una resolució que insta als talibans a garantir la llibertat de circulació. Els talibans han informat que demà es reactivaran les activitats a les universitats i escoles del país.

Més de 122.000 persones han fugit del país des del passat 15 d’agost, quan els talibans van aconseguir el control de Kabul. Diversos països han lamentat haver deixat enrere part dels seus col·laboradors, ja que els últims dos dies d’evacuació estan reservats pels EUA per finalitzar les seves maniobres. És per això que estan pressionant per poder treure més gent a última hora.