Biden defensa amb ferocitat i sense autocrítica la sortida de l’Afganistan

Pocs s’atrevirien a qualificar l’operació final d’evacuació i sortida de l’Afganistan que va culminar dilluns un minut abans de la mitjanit després de 15 dies caòtics i fins i tot letals a l’aeroport de Kabul com un «èxit extraordinari», però aquesta ha sigut l’expressió que ha elegit el president dels Estats Units, Joe Biden, per obrir aquest dimarts un discurs a la nació. Era només el tret de sortida d’una intervenció en què el mandatari ha defensat amb vehemència i fins i tot ferotge agressivitat, sense espai per a cap autocrítica, no només aquesta missió final d’evacuació sinó, abans que res, la decisió de posar punt final després de 20 anys a la guerra més llarga que han lliurat els Estats Units.

Després d’haver deixat dilluns que fossin un líder militar i el seu secretari d’Estat els que oferissin la informació al país sobre el final d’aquest conflicte, aquest dimarts Biden ha parlat des de la Casa Blanca reivindicant la seva decisió. I a l’anunciar als seus compatriotes que «la guerra de l’Afganistan s’ha acabat», el demòcrata ha presentat un argumentari clar de les raons que l’han mogut.

En aquesta línia argumental no ha faltat l’assenyalament culpable al seu predecessor, Donald Trump, per realitzar un pacte amb els talibans que Biden ha denunciat que el lligava. «L’opció era entre anar-se’n o una escalada», ha criticat, justificant que va decidir que «no pensava estendre aquesta guerra sense final ni una sortida sense final».

Un món transformat

No obstant, Biden, que va fer campanya prometent un final al conflicte, també ha defensat la retirada com l’única opció compatible amb la seva idea de com ha de ser la política exterior militar nord-americana en un món transformat, geopolíticament però també respecte al terrorisme.

«Aquesta decisió no és només sobre l’Afganistan, és sobre acabar una era de grans operacions militars per refer altres països», ha declarat en un moment el president, recollint una idea amb què en els últims anys cada vegada estan d’acord més nord-americanes . «Hem de fixar missions amb objectius clars que es poden aconseguir, no uns d’inabastables. I hem de mantenir-nos clarament concentrats en l’interès de seguretat nacional dels EUA».

En aquesta línia ha recordat que l’objectiu amb què es va iniciar la intervenció militar a l’Afganistan després dels atemptats de l’11-S del 2001, perseguir Al-Qaida i el seu líder, Ossama Bin Laden, es va conquerir fa ja una dècada. I ha remarcat que des d’aleshores la situació ha canviat. Ha parlat d’«un nou món» i ha assegurat que «l’amenaça terrorista ha patit una metàstasi a tot el món molt més enllà de l’Afganistan». I ha promès seguir la lluita contra el terrorisme, però remarcant que «simplement no necessitem lliurar una guerra sobre el terreny per fer-ho».

Biden ha emmarcat també la decisió en la «seriosa competició» que els EUA lliuren amb la Xina i els «reptes a múltiples fronts amb Rússia» i ha assegurat que als dos països «res els agradaria més que que els EUA s’empantaneguessin una altra dècada més a l’Afganistan».

Política interna

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El discurs, especialment en la fèrria defensa de com s’ha realitzat l’evacuació de més de 120.000 persones i en la ferma promesa de continuar compromès amb facilitar la sortida dels entre 100 i 200 ciutadans nord-americans que han quedat a l’Afganistan, ha sigut també un cop defensiu de Biden davant l’allau de crítiques dels dos partits, però especialment dels republicans, a una operació que ha sigut indubtablement caòtica i, per a molts, un fiasco. Es pot interpretar, així mateix, com un clar intent de girar full i tornar a centrar-se en les prioritats de l’agenda nacional, tot i que s’ha de veure que ho hagi aconseguit o ho hagi d’aconseguir.

Els reptes per endavant són, a més, múltiples. Sense presència dels EUA a l’Afganistan amb la decisió de funcionar ara diplomàticament des de Doha, la capital de Qatar, i amb els talibans en el poder, Biden tindrà més difícil enfrontar reptes com la que segons els experts és una imminent crisi humanitària o el potencial ressorgiment del terrorisme. De moment, aquest dimarts s’ha compromès a continuar combatent-lo, especialment l’ISIS-K, responsable de l’atemptat de dijous passat a l’aeroport de Kabul en què van morir 13 soldats nord-americans, a continuar recolzant al poble afganès a través de «diplomàcia, influència internacional i ajuda humanitària» i a continuar parlant pels drets bàsics dels afganesos, especialment dones i nenes.