Regressió en els drets de la dona

El Suprem dels EUA avala el cop més dur al dret a l’avortament al país

  • L’alt tribunal ha donat llum verda a l’entrada en vigor d’una llei de Texas que és la més restrictiva del país

  • La norma, que prohibeix avortaments després de sis setmanes de gestació, converteix ciutadans en vigilants i ‘caçarecompenses’

El Suprem dels EUA avala el cop més dur al dret a l’avortament al país

Sergio Flores (AFP)

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Les dones a Texas viuen des d’aquest dimecres en un món amb els seus drets reduïts i una esgarrifança d’indignació i por sacseja als Estats Units tots els qui lluiten al país pels drets reproductius i en temen i n’auguren una regressió. La llei S. B. 8, la normativa d’avortament més restrictiva de tot el país i que pràcticament equival a una prohibició total, ha entrat en vigor i el Tribunal Suprem de majoria conservadora, menys de 24 hores després, ha avalat amb una votació 5-4 que la norma continuï aplicant-se, una decisió que ha disparat encara més els temors d’un retrocés de dècades.

L’S.B. 8, aprovada al maig i firmada pel governador republicà Greg Abbott, prohibeix pràcticament qualsevol interrupció de l’embaràs des que es detecta el batec del fetus, normalment sobre les sis setmanes de gestació, quan la majoria de les dones embarassades ni tan sols saben que ho estan. No hi ha excepcions per a violacions o incest.

La llei, a més, permet que qualsevol ciutadà (ni tan sols ha de ser de Texas) pugui demandar el proveïdor mèdic que hagi practicat l’avortament, així com qualsevol individu que pugui haver «ajudat o sigut còmplice» de la dona que se sotmet a l’avortament, cosa que pot ser tant la persona que la porti amb cotxe a una clínica, com la qui l’ajudi econòmicament, la qui l’assessori, o simplement la qui faci algun tràmit, ja siguin familiars i amics, professionals o desconeguts.

Aquests ciutadans convertits en «vigilants» tenen, a més, un incentiu econòmic per plantejar les demandes, ja que si acaben guanyant-les poden ser compensats amb un mínim de 10.000 dòlars, cosa que ha portat alguns crítics a parlar del fet que la llei crea «caçadors de recompenses».

Amb la seva entrada en vigor es trenca la protecció garantida per Roe v. Wade, la sentència del Suprem que el 1973 va establir als EUA el dret a l’avortament. Es trenquen també els precedents que fins ara han impedit als estats prohibir els avortaments abans que els fetus siguin «viables», el moment en què hi ha possibilitat raonable de supervivència contínua fora de l’úter, que s’estima entre 22 i 24 setmanes.

La decisió del Suprem

Dimarts, el Suprem, que en el curs vinent que arrenca a l’octubre estudiarà un cas sobre una altra llei regressiva de Mississipí que prohibeix els avortaments després de 15 setmanes, no va actuar davant una apel·lació d’emergència que intentava frenar la llei. Poc abans de la mitjanit de dimecres, no obstant, ha emès finalment una decisió en què es nega a bloquejar la llei. Cinc jutges de la majoria conservadora al·leguen que els demandants que havien plantejat l’apel·lació no han demostrat el seu cas i asseguren que no estan entrant en la constitucionalitat de la norma.

Només un dels sis jutges conservadors, el president John Roberts, hi ha votat en contra, juntament amb els tres jutges progressistes. En una opinió de dissensió Roberts ha assegurat que la llei texana «no és només inusual, sinó sense precedents», i ha afirmat que la delegació en els ciutadans d’aplicar la prohibició sembla dissenyada per «aïllar l’estat de responsabilitat».

Més dura encara ha sigut la veu dels tres jutges progressistes en l’opinió de dissentiment escrita per la jutge Sonia Sotomayor, en què qualifiquen la decisió d’«increïble» i asseguren que la majoria de jutges conservadors «han optat per enterrar els caps a la terra» al donar llum verda a una llei «flagrantment inconstitucional dissenyada per prohibir a les dones que exerceixin els seus drets constitucionals i evadir l’escrutini judicial».

Vigilants i «caçarecompenses»

Ja abans de la decisió del Suprem el president, Joe Biden, havia sigut un dels qui havia alçat la veu aquest dimecres per denunciar en un comunicat com a «extrema» i una «violació flagrant del dret constitucional» la llei, que ha aconseguit el que no havien aconseguit fins ara altres envestides de republicans contra l’avortament, intensificades des que Donald Trump va inclinar definitivament la balança de poder al Suprem del costat conservador amb el nomenament de tres jutges que van elevar la seva majoria a sis contra els tres progressistes.

Al deixar en mans de ciutadans la denúncia dels qui duguin a terme avortaments o els qui ajudin les dones, una cosa que Biden ha qualificat en el seu comunicat d’«inacceptable», els legisladors texans han acabat de reblar el clau de forma dantesca i ara han blindat la llei de Texas als tribunals. Habitualment altres lleis s’han frenat abans que entressin en vigor amb recursos i apel·lacions en els quals es demandava càrrecs oficials per evitar que les apliquessin, però és difícil recórrer contra demandes que encara no s’han produït i que podrien arribar de qualsevol nord-americà.

Pobres i minories, castigades 

Notícies relacionades

Tot i que la batalla legal segueix oberta des d’aquest dimecres són visibles els efectes d’una llei que, segons les dades, afectarà a entre el 85% i el 90% de les dones que interrompen els embarassos a Texas, i castiga sobretot les de baixos recursos i minories, les que menys possibilitats tindran de viatjar a altres estats si decideixen avortar, una cosa que ha denunciat també la vicepresidenta Kamala Harris.

L’estat del sud, el mateix on els conservadors i càrrecs i legisladors republicans s’oposen a mandats de vacunació o ús de màscares per combatre la pandèmia del coronavirus apel·lant a llibertats individuals, ja aplicava algunes de les normes més restrictives d’avortament dels EUA, incloent el veto a la majoria d’avortaments després de 20 setmanes de gestació, la imposició de sotmetre’s a un sonograma 24 hores abans de la intervenció o la prohibició de l’ús d’assegurances públiques o privades.