Mèxic es prepara per rebre centenars de periodistes afganesos

Van ser hores de molt estrès, segons confirmen fonts de la Secretaria de Relacions Exteriors. Des d’aquella conversa al mòbil –avançada per The New York Times– tot va anar a pitjor. Ningú va preveure que els últims trossos de l’Afganistan, aquell país que Occident va intentar reconstruir infructuosament en 20 anys, caurien com un castell de cartes. I sense lluitar amb els radicals. Els afganesos van començar a fugir amb l’alè dels talibans al coll.

Per quan l’aeroport de Kabul va tancar els seus vols comercials el 15 d’agost, el futur dels col·laboradors del diari es va convertir en una incògnita. Ja amb l’espai aeri restringit, només van poder sortir de l’aeròdrom els avions militars nord-americans. Qatar es va convertir en el lloc d’aterratge per als jets nord-americans, però sota la condició que els passatgers tinguessin garanties que es dirigissin a un tercer país. Això no estava previst en els plans del diari. 

Crítiques i pressió a Biden

Amb una situació que empitjorava cada minut, el Times, juntament amb The Washington Post iThe Wall Street Journal, va ficar pressió al Govern de Joe Biden. Els tres gegants de la premsa escrita van emetre un comunicat el 16 d’agost. Havien passat només quatre dies des de la xerrada informal entre Ahmed i Ebrard. En el document, els diaris van sol·licitar ajuda al president demòcrata perquè els seus empleats afganesos «atrapats a Kabul mentre les seves vides corren perill» fossin repatriats amb les seves famílies i van demanar Biden «una mostra que el Govern dona suport a la premsa lliure». Però no van trobar resposta. Les hores passaven i les imatges dels barbuts prenent els principals carrers de l’antiga capital afganesa van començar a circular per tot el món. 

Els Estats Units van finalitzar la seva retirada el 30 d’agost. D’acord amb l’Administració de Joe Biden, les forces armades van evacuar 79.000 civils, inclosos 6.000 nord-americans i més de 73.000 afganesos i d’altres nacionalitats. Però en el cas dels periodistes i col·laboradors dels mitjans de comunicació, la burocràcia nord-americana ho va deixar tot enquistat. 

Segons fonts de la cancelleria mexicana, la maquinària diplomàtica va entrar a marxes forçades pocs dies després del comunicat. Quan els directors dels tres grans diaris van entendre que la solució era a Ciutat de Mèxic, no a Washington: «Van ser moltes hores de desvetllament, d’estar enganxats al mòbil», expliquen les mateixes fonts. 

Els funcionaris mexicans, segons cita The New York Times, a diferència dels seus homòlegs nord-americans, van vèncer la burocràcia del seu sistema migratori i van oferir ràpidament els documents que van permetre a més d’un centenar de col·laboradors del diari viatjar rumb a Doha (Qatar). El primer avió, amb 124 persones, va aterrar a l’Aeroport Internacional Benito Juárez de la capital mexicana el 25 d’agost. Ebrard va rebre personalment el grup. S’havia de fer la foto. 

Aspiracions presidencials del canceller

Pocs dies després que arribessin els reporters del diari de Nova York, el 29 d’agost, Mèxic va rebre 86 treballadors de The Wall Street Journal i les seves famílies. El 31 va arribar un quart grup de 175 persones amb activistes i comunicadors independents. Fins i tot abans de l’arribada dels periodistes del Times, el país asteca va rebre cinc integrants de l’equip femení de robòtica de l’Afganistan. No obstant, la imatge d’un país hospitalari amb els refugiats va quedar trastocada amb les escenes del cap de setmana passat, quan agents de l’Institut Nacional de Migració i la Guàrdia Nacional van pegar a un grup de centreamericans i haitians que van intentar continuar el seu camí cap als Estats Units.

La gestió en Exteriors de Marcelo Ebrard, exalcalde de Ciutat de Mèxic de 2006 a 2012, ha sigut interpretada pels analistes i experts com una mena de promoció personal de cara a les presidencials de 2024. El polític d’esquerres, de 61 anys, és dins de la terna del president López Obrador per succeir-lo. Encarregat directe de la importació de vacunes i ara amb l’arribada dels refugiats, Ebrard vol esborrar l’ombra de la caiguda de la línia 12 del metro, la seva obra insígnia al capdavant de la capital, on van morir 26 persones el maig passat.

Notícies relacionades

Biden defensa amb ferocitat i sense autocrítica la sortida de l’Afganistan

Els Estats Units col·locaran a Qatar el seu cos diplomàtic a l’Afganistan

El canceller va aclarir que la decisió de rebre els periodistes, fins i tot saltant-se els processos formals per accelerar la fugida de Kabul, «és congruent amb la posició històrica de Mèxic i sobretot que en aquest cas es tracta dels qui estan arriscant les seves vides per informar». Sobre aquest episodi, el diari novaiorquès va remetre a EL PERIÓDICO un correu electrònic amb una declaració del seu editor i president, A. G. Sulzberger, llegida durant la rebuda que se li va fer als seus col·laboradors: «Estem molt agraïts per l’ajuda i generositat del Govern mexicà i el secretari de Relacions Exteriors». 

Des del mitjà nord-americà aclareixen que això no canviarà la cobertura del Govern de López Obrador. El mandatari és conegut per ser un crític insaciable dels mitjans de comunicació nacionals i estrangers, particularment The New York Times. En una entrevista amb el diari, Ebrard va admetre que l’acollida de periodistes no busca canviar la imatge del Govern en la premsa internacional: «Aquests diaris tenen opinions diferents, molt crítiques, i sospito que això no canviarà».