Resposta europea
Sassoli carrega contra la falta de «coratge» dels governs europeus amb els refugiats afganesos
El president de l’Eurocambra qualifica de «decebedor» la resposta dels ministres d’interior i adverteix de la necessitat d’una UE «forta i comuna»
La caòtica sortida de l’Afganistan rellança entre els Vint-i-set el debat sobre la creació d’una força de reacció ràpida europea
Strasbourg (France), 18/12/2019.- European Parliament President David Sassoli delivers his speech during a debate at the European Parliament in Strasbourg, France, 18 December 2019. The European Parliament is in plenary session from 16 to 19 December 2019. (Francia, Estrasburgo) EFE/EPA/PATRICK SEEGER /
«Hem vist països de fora de la Unió Europea proposar-se per acollir sol·licitants d’asil afganesos, però no hem vist un sol estat membre fer el mateix». El president del Parlament, David Sassoli, considera «decebedora» la resposta donada fins ara pels governs europeus a l’Afganistan, i particularment la posició comuna tancada aquest dimarts pels ministres d’interior de la UE sobre l’Afganistan, i ho ha dit alt i clar al Fòrum Estratègic de Bled organitzat per la presidència semestral de la UE, que lidera Eslovènia i al qual han acudit el president de la UE, Charles Michel, i diversos mandataris europeus. «Tothom ha pensat en els que han treballat amb ells i en les seves famílies, però ningú ha tingut el coratge d’oferir refugi a aquells que les seves vides encara corren perill», ha criticat.
El polític italià ha aprofitat aquest fòrum per recordar que la UE no pot pretendre que «la qüestió afganesa» no la concerneixi, perquè també ha participat en la missió liderada des de Washington compartint objectius i propòsits. Igual com l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, considera que una veu europea «forta i comuna en l’escena internacional és més necessària que mai» i que «això va de la mà amb la necessitat d’avançar junts cap a una veritable política comuna de seguretat i defensa». Sense això, «continuarem depenent de la bona voluntat d’altres grans potències i ens exposarem a les amenaces de règims autoritaris», vaticina Sassoli.
Es tracta d’un vell debat que fins ara ha dividit més que unit els estats membres –entre els que defensen una Europa més autònoma i els que aposten per continuar fiant la defensa exclusivament a l’OTAN– i que la desastrosa i caòtica sortida de l’Afganistan ha posat de nou al capdamunt de l’agenda europea. «Ens ha de servir de toc d’atenció per a tots aquells que es preocupen per l’aliança atlàntica. Els Estats Units, comprensiblement, no ho volen fer tot. Europa ha d’invertir més en les seves capacitats de seguretat i desenvolupar l’habilitat de pensar i actuar en termes estratègics», ha defensat aquest dimecres el cap de la diplomàcia europea en un article d’opinió publicat al ‘New York Times’.
Tropes europees
Entre les idees per impulsar aquesta autonomia, en el marc de l’anomenada ‘Brúixola estratègica’ o ‘Strategic compass’ –la nova estratègia en matèria de seguretat i defensa que dissenya la Unió Europea per als pròxims anys i que hauria de veure la llum sota presidència francesa de la UE la primavera del 2022–, hi figura la creació d’una força de reacció ràpida de 5.000 soldats que pugui desplegar-se amb rapidesa en cas de necessitat. Una idea que, igual com la situació de l’Afganistan, estarà sobre la taula dels ministres de defensa i d’exteriors en la trobada informal que té lloc aquest dijous i divendres a Eslovènia. «És obvi que abans o després la UE ha d’estar en disposició de fer operacions com aquestes», asseguren fonts del servei d’acció exterior de la UE amb referència a l’evacuació de l’aeroport de Kabul.
Borrell, assenyalen les mateixes fonts, està disposat a fer avançar aquesta discussió –ja hi va haver un primer debat el maig passat–, però «són els Estats membres els que han de decidir si formar aquesta força» que podria construir-se a partir dels anomenats batllegroups, unitats militars multinacionals que mai han arribat a utilitzar-se. «Mai s’han desplegat a la pràctica, però el concepte continua viu. El que volem amb la nova idea és que la força (de reacció ràpida) sigui més desplegable», expliquen les mateixes fonts. «Seria molt més gran que els batallons, amb diferents nivells de disponibilitat que animaria els estats membres a contribuir-hi. Les tropes s’exercitarien juntes i podríem pagar els costos comuns amb el pressupost de la UE i part dels costos de desplegament», sostenen fonts diplomàtiques europees que entenen que una força d’aquest tipus «ens permetria reaccionar si hi ha una situació que es deteriora ràpidament fora de les fronteres de la UE».
Sobre la taula dels caps de la diplomàcia europeus aquest dijous i divendres també estarà la situació a l’Afganistan i les relacions amb el govern talibà. Tot i que el reconeixement no està sobre la taula, fonts europees reconeixen que «és obvi» que cal «parlar amb els talibans», perquè seran una part important del futur govern de l’Afganistan i perquè hauran de dialogar perquè continuïn permetent a les oenagés actuar sobre el terreny lliurement. «Com de lluny arribem dependrà de com de lluny vagin les decisions dels talibans. Si van en una direcció diferent a fa vint anys podrem parlar. Si imposen un emirat tindrem problemes extraordinaris», auguren.
- Gent Gerard Piqué abandona Catalunya: Clara Chía, afectada
- Un fitxatge per oblidar La ruïna saudita amb Neymar
- El problema de l'habitatge Els advocats insten a poder expulsar en 48 hores els ocupants il·legals d'un habitatge si no acrediten "la possessió legítima"
- Operació candau Taxistes de Barcelona preveuen col·lapsar avui les rondes Litoral i de Dalt
- EL PARTIT DE MONTJUÏC Tancament inèdit amb l’Atalanta
- Barça - Atalanta (2-2) El Barça s’entrebanca i el PSG s’entreveu en l’horitzó
- Sessió plenària El Parlament retira els beneficis fiscals al Hard Rock amb el vot del PSC, ERC, els Comuns i la CUP
- Mercat laboral Treball pacta amb els sindicats apujar 50 euros el salari mínim, fins als 1.184 euros
- Investigació oberta El detingut pel crim de l’àvia d’Olot, a una altra veïna: «A tu també et mataré»
- Negociacions El PSOE i Junts se citen al febrer a Suïssa després d’haver revisat amb el mediador el compliment dels pactes