¿Prohibir els talibans? Com estan responent les plataformes a la tornada gihadista a l’Afganistan

El retorn al poder ha posat contra les cordes xarxes socials i plataformes digitals, que es debaten entre si han de bloquejar els comptes integristes pel seu historial de violència o si els perills de silenciar-los poden ser pitjors per al poble afganès. Durant la seva primera etapa talibana al poder, entre el 1996 i el 2001, internet gairebé ni existia a l’Afganistan, però ara la situació planteja dilemes més complexos i incòmodes.

Facebook prohibeix, Twitter permet

Els talibans no figuren en la llista d’organitzacions terroristes dels EUA, però l’imperi Facebook així els considera. És per això –i per les sancions que sí que els ha imposat Washington– que les seves plataformes, també Instagram i WhatsApp, prohibeixen des de fa temps la publicació de contingut gihadista. L’encriptació dels missatges a WhatsApp fa que suprimir aquest contingut sigui molt més complicat, cosa que ha portat els talibans a utilitzar l’app. Youtube, propietat de Google, i TikTok, propietat de la xinesa ByteDance, segueixen el mateix camí.

No obstant, els talibans continuen operant a Twitter. La plataforma ha sigut més permissiva i ha assegurat que podran tuitejar sempre que no en violin les normes d’ús. Conscients d’això, els integristes han canviat la seva estratègia i han passat de la «glorificació de la violència o la manipulació», prohibides per Twitter, a una via més moderada (i permesa). Així, han utilitzat aquesta xarxa social per fer propaganda i impulsar una narrativa que n’ha facilitat la victòria i que ara busca legitimitat internacional. Els dos portaveus del règim, Zabihullah Mujahid i Qari Yousef Ahmadi, tenen ja més de 374.400 i 77.400 seguidors.

Taliban spokesman through a translator deflects a question on free speech: “I can ask Facebook company, this question should be asked to them.” pic.twitter.com/5GONTjUMHA

— The Recount (@therecount) 17 de agosto de 2021

Convertides en eines indispensables per a la comunicació social, les decisions que prenguin aquestes plataformes tindran un impacte majúscul al país. Permetre als talibans utilitzar els seus serveis pot suposar un altaveu per blanquejar el règim i legitimar futures accions violentes. La inacció de Facebook a Birmània va permetre el genocidi contra la minoria musulmana rohingya. Però aïllar-los digitalment –lluny de l’escrutini de la comunitat internacional– també pot tenir conseqüències no desitjades, com portar-los a inclinar-se per una repressió més gran.

Sense reconeixement digital

Destrossant els terminis previstos per les potències occidentals, els talibans van reconquerir Kabul el 15 d’agost i van forçar el Govern afganès a escapar-se del país. Tot i que de forma il·legítima, els gihadistes controlen de facto l’Afganistan, cosa que ha portat fins i tot els seus detractors a acceptar-los com a interlocutors. Aquesta situació planteja un altre dilema per a les plataformes: ¿Els talibans han de controlar també els comptes institucionals?

Facebook va assegurar que segueix l’«autoritat de la comunitat internacional», sense especificar-ne més detalls. Twitter, per la seva banda, ha suspès dos comptes institucionals associats al Govern a l’espera que se certifiqui la nova presidència del país. «Les plataformes desitgen desesperadament que la comunitat internacional actuï primer, no volen establir un precedent internacional a l’hora de reconèixer o no els talibans», va assenyalar Emerson Brooking, investigador del ‘think tank’ nord-americà Atlantic Council, a NPR. Així, la seva resposta pot evolucionar amb la reacció internacional.

Llibertat d’expressió o censura

Tot i que allotgen milers de discussions i debats que sembla que siguin públics, aquestes plataformes són empreses privades que es regeixen per les seves pròpies normes. Si un usuari viola les polítiques internes i publica contingut violent, que incita a l’odi o que difon pornografia, per exemple, el compte podrà ser suspès temporal o permanentment.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Això és el que va passar amb Donald Trump. Les plataformes van interpretar que els missatges de recolzament de l’expresident dels EUA als seus seguidors que van irrompre al Congrés per mirar de frenar per la força la certificació de la victòria presidencial de Joe Biden podrien encoratjar un grau de violència més elevat.

La situació a l’Afganistan il·lustra de nou el tens debat entorn de la moderació de contingut i la llibertat d’expressió al món digital. Malgrat ser espais privats amb normes, les plataformes i les xarxes socials s’han convertit en els principals altaveus de l’opinió pública i les seves decisions, d’impacte majúscul, són analitzades amb lupa i instrumentalitzades políticament. Després de ser preguntat per la llibertat d’expressió sota el nou règim, Mujahid va respondre: «Aquesta pregunta l’has de fer a Facebook». El que passi les pròximes setmanes acabarà de decantar la seva posició.