El mul·là Baradar serà el nou president de l’Afganistan

El cofundador dels talibans, el mul·là Baradar, dirigirà un nou Govern afganès que s’anunciarà ben aviat, segons han informat divendres fonts del grup islamista, que lluita contra els combatents rebels a la vall de Panjshir i s’esforça per evitar el col·lapse econòmic.

Baradar, que dirigeix l’oficina política dels talibans, estarà acompanyat pel mul·là Mohammad Yaqoob, fill del difunt cofundador dels talibans, el mul·là Omar, i per Sher Mohammad Abbas Stanekzai, en llocs de responsabilitat en el Govern, van dir tres fonts. «Tots els alts dirigents han arribat a Kabul, on s’estan enllestint els preparatius per anunciar el nou Govern», ha dit a Reuters un funcionari talibà, sota condició d’anonimat.

D’altra banda, Haibatullah Akhunzada, el líder religiós suprem dels talibans, se centrarà en els assumptes religiosos i en el Govern dins del marc de l’islam, ha dit una altra font del grup insurgent.

Els talibans, que van prendre Kabul el 15 d’agost després d’arrasar la major part del país, s’han enfrontat a la resistència a la vall de Panjshir, al nord de la capital, amb informes de forts combats i baixes. Diversos milers de combatents de les milícies regionals i les restes de les forces armades del Govern s’han concentrat en l’escarpada vall sota el lideratge d’Ahmad Massoud, fill de l’antic comandant mujahidí Ahmad Shah Massoud. Els esforços per negociar un acord semblen haver fracassat, i cada part culpa l’altra del fracàs.

Crisi econòmica

La legitimitat del Govern als ulls dels donants i inversors internacionals serà crucial per a una economia que s’enfronta a la sequera i als estralls d’un conflicte en què es calcula que han mort 240.000 afganesos. Els grups humanitaris han advertit d’una catàstrofe imminent i l’economia, dependent durant anys de molts milions de dòlars d’ajuda estrangera, està a punt de col·lapsar.

Molts afganesos lluitaven per alimentar les seves famílies enmig d’una greu sequera molt abans que els talibans prenguessin el poder, i ara milions de persones es poden enfrontar a la inanició, segons les agències d’ajuda. «Des del 15 d’agost, hem vist com s’accelera i magnifica la crisi, amb l’imminent col·lapse econòmic que s’acosta per a aquest país», ha anunciat a Reuters des de Kabul Mary-Ellen McGroarty, directora del Programa Mundial d’Aliments a l’Afganistan.

L’Administració de Joe Biden no té previst alliberar els milers de milions d’or, inversions i reserves de divises afganeses aparcades als Estats Units que va congelar després de la presa del poder pels talibans. Com a dada positiva, un alt executiu de Western Union ha dit que l’empresa estava reprenent els serveis de transferència de diners a l’Afganistan en línia amb un impuls dels Estats Units per mantenir la tasca humanitària.

Respecte als drets humans

Notícies relacionades

El mul·là Baradar, cofundador dels talibans, negocia un nou govern a Kabul

Desenes de dones exigeixen un Govern inclusiu a Herat

Els talibans van aplicar una forma radical de xaria, o llei islàmica, quan van governar de 1996 al 2001. Però aquesta vegada, el moviment ha intentat presentar una cara més moderada al món, ja que ha promès protegir els drets humans i abstenir-se de prendre represàlies contra antics enemics. Els EUA, la Unió Europea i altres països han posat en dubte aquestes garanties, i han afirmat que el reconeixement formal del nou Govern, i el consegüent flux d’ajut econòmic, estava supeditat a l’adopció de mesures.

Els talibans han promès que els estrangers i afganesos que s’hagin quedat enrere en l’enorme pont aeri que va finalitzar amb la retirada de les tropes nord-americans abans de la data límit del 31 d’agost podran sortir del país. Però, amb l’aeroport de Kabul encara tancat, molts intentaven fugir per terra. Milers d’afganesos, alguns sense documents, altres amb sol·licituds de visat nord-americà pendents o les famílies dels quals tenen un estatus migratori mixt, també esperen a «centres de trànsit» a tercers països.