Els EUA reprenen el judici contra el presumpte cervell dels atemptats de l’11-S a Guantánamo

El procés contra l’autor intel·lectual dels atemptats de l’11 de setembre, Khalid Xeikh Mohammed, i quatre acusats més s’ha reprès aquest dimarts, però la seva conclusió sembla llunyana, en vigílies del vintè aniversari dels atacs.

Mohammed, amb una densa barba vermella amb cabells blancs, i els altres homes acusats van comparèixer davant de la cort a la base naval dels Estats Units a la Badia de Guantánamo, Cuba, en la represa del procés després d’una pausa de 18 mesos per la pandèmia de Covid-19.

El tribunal militar estava ple de fiscals, intèrprets i cinc equips de defensors per a Mohammed i els presumptes còmplices Ammar al Baluchi, Walid bin Attash, Ramzi bin al Shibh i Mustafa al Hawsawi.

En el públic, després d’una gruixuda barrera de vidre, hi havia familiars de les 2.976 persones que van morir pels atacs fa dues dècades, així com un nombrós grup de reporters per marcar la confluència amb l’ombrívol aniversari de dissabte.

Pena de mort

Els cinc acusats, que estan empresonats en aquesta presó militar nord-americana des de fa gairebé 15 anys, s’enfronten a la pena de mort per càrrecs d’assassinat i terrorisme davant el tribunal de crims de guerra. Però amb el procés encara en la seva fase prèvia al judici després de més de nou anys d’investigació, el cas sembla encara empantanegat per l’assumpte central del moment: les proves del govern estan contaminades per la tortura que els acusats van patir sota la custòdia de la CIA. El procés està presidit aquesta vegada per un nou jutge militar, el coronel de la Força Aèria Matthew McCall, el vuitè del cas.

L’oficial va decidir que l’audiència de dimarts seria consagrada a les seves pròpies qualificacions. La resta de la setmana hi haurà principalment reunions amb els fiscals militars i els equips de defensa. La fase actual, prèvia al judici, podria durar fàcilment un any més, postergant l’esperat veredicte. Els advocats diuen que els cinc homes estan físicament debilitats pels efectes duradors de les horribles tortures que van patir en els anomenats «llocs negres» (centres clandestins de detenció) de la CIA entre 2002 i 2006. A això se suma, assenyalen, l’impacte acumulatiu de 15 anys passats en condicions dures i d’aïllament. Estan representats per advocats assignats per l’exèrcit, així com per advocats ‘pro bono’ del sector privat i organitzacions no governamentals.

¿Cas tancat?

Des que va començar el cas, els fiscals l’han considerat tancat, fins i tot sense la informació contaminada obtinguda dels brutals interrogatoris de la CIA. Afirmen que s’han proporcionat proves sòlides de conspiració contra els acusats dels atacs de l’11 de setembre durant els anomenats interrogatoris d’«equip net» realitzats per l’FBI el 2007, després que els cinc van arribar a Guantánamo.

Però els advocats defensors argumenten que els interrogatoris del 2007 difícilment van ser «nets» perquè l’FBI també va ser part de les tortures instrumentades per la CIA. Els acusats van parlar davant els interrogadors de l’FBI perquè tenien por que tornessin a martiritzar-los, van afirmar.

«No s’equivoquin, encobrir la tortura és la raó per la qual aquests homes van ser portats a Guantánamo», en lloc de presentar-los davant un jutge federal al territori nord-americà, va dir Connell, defensor de Baluchi.

Retards

Per provar el seu cas, la defensa exigeix enormes quantitats de material classificat que el govern es resisteix a entregar, des del programa de tortura original fins a les condicions imperants a Guantánamo i avaluacions de l’estat de salut dels detinguts.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Pretenen igualment entrevistar desenes de testimonis més, després que 12 ja van comparèixer davant el tribunal, inclosos dos homes que van supervisar el programa de la CIA. Les demandes han retardat el judici, però la defensa culpa el govern d’ocultar activament materials rellevants per al cas.

Alka Pradhan, un altre advocat defensor, va assenyalar que el govern va tardar sis anys a admetre que l’FBI va participar en el programa de tortura de la CIA. «Aquest cas és esgotador», va dir. «Estan retenint coses que són procediments normals en els tribunals».