20è aniversari

Generació post-11-S

La memòria traumàtica dels atemptats s’ha difuminat entre la joventut nord-americana, sense ús de raó quan els avions segrestats per Al-Qaida van canviar el rumb de la història

La primera vegada que van veure com els avions s’estavellaven contra les Torres Bessones va ser a classe d’història; amb prou feines recorden Ossama bin Laden o la seva mort, i malgrat haver crescut en una era post-11-S en què el temor per un altre atac terrorista sempre va ser present, els preocupen més els tirotejos a les escoles, la desigualtat social o els possibles efectes de la crisi climàtica.

Laila Iarussi, 21 anys

Aquesta universitària de Brooklyn no recorda l’11-S perquè tenia menys d’un any quan va tenir lloc, però quan va complir quatre anys la família li va explicar com va viure l’esdeveniment sent un nadó. Era el primer dia de preescolar del seu germà gran i ella era a l’escola bressol. La seva mare es va assabentar de l’atac per telèfon, però no es va adonar de la seva importància fins que va veure córrer la gent pel carrer. «Va anar corrent a buscar-me, era un nadó en un cotxet, i després va córrer amb el cotxet per recollir el meu germà a l’escola», recorda.

«Si n’hagués sigut més conscient, probablement l’impacte hauria sigut molt més gran», diu Iarussi abans de constatar com els atemptats van disparar la por i l’ansietat a la ciutat. «Vaig créixer amb la por d’un atac terrorista o simplement d’un atac en general. Hi van influir els tirotejos a les escoles. Sempre hi havia simulacres a l’escola i ens havíem d’amagar sota l’escriptori i allunyar-nos de les finestres», rememora. No obstant, aquesta jove diu que ara està més preocupada pels efectes del canvi climàtic en la seva generació i les generacions venidores que per un atac terrorista.

Alfie Massey, 19 anys

Massey va créixer a l’estat de Nova York. Ara estudia Interpretació i Ciències Polítiques a la Gran Poma, però diu que no recorda amb exactitud la primera vegada que va sentir parlar de l’atac, ja que des de preescolar sempre n’hi parlaven en l’aniversari de la tragèdia. «Sempre ensenyaven vídeos del que va passar, en què es veia gent saltar dels edificis cridant i els avions estavellant-se, una cosa horrible de veure. Això era tot. Ens ho ensenyaven i després ens deien que hi havia tres avions, i qui ho va fer. No ens en donaven cap context, no deien què va passar després».

El que sí que recorda és la mort d’Ossama bin Laden el 2011. «Vaig sentir una mica de rentat de cervell perquè era una cosa com: ‘Sí, ho vam aconseguir, vam acabar amb el terrorisme. ¡Visca!’». Però amb el pas del temps el novaiorquès es va anar interessant més per la política i es va adonar que la qüestió era més complexa que la mort d’una persona. «No sé si matar Ossama bin Laden va ser la decisió correcta o no. Però crec que els EUA maten i cerquen persones que definitivament no haurien de morir», assenyala fent referència a les morts de civils i innocents en la guerra contra el terrorisme.

Youmna Mohammed, 20 anys

Fa tan sols unes setmanes que Mohammed, que va créixer als Emirats Àrabs Units, es va mudar a la ciutat de l’Empire State per estudiar un semestre a la Universitat de Nova York (NYU). La primera vegada que va sentir parlar dels atemptats de l’11-S va ser a les notícies. «El primer que recordo és que se’n va donar la culpa als musulmans i la forma que van ser tractats immediatament després», assegura l’estudiant. «No em preocupa el terrorisme, el que em preocupa és poder ser concebut com algú que representa el terrorisme. M’espanta anar caminant pel carrer i que algú em digui ‘terrorista’», apunta.

Jonah W., 16 anys

«Quan tenia quatre o cinc anys, els meus pares me’n van parlar i vaig pensar que era bastant intens», recorda l’adolescent novaiorquès. Les primeres versions que va sentir de l’11-S van ser bastant edulcorades, remarca, ja que els seus pares no el volien espantar. No obstant, assenyala que va sentir «una mica de por», sobretot per la seva mare, que treballava en un edifici d’oficines.

A l’escola li van començar a explicar el que havia passat quan tenia 11 anys. «M’ho ensenyaven amb la perspectiva que formava part de la història i intentaven que no semblés un fet recent per no preocupar-nos tant». Però no va ser fins a l’any passat, en una classe de l’institut, quan va aprendre sobre la mort de Bin Laden. «Honestament, no sabia qui era. Sabia que era una persona que dirigia una organització terrorista, però res més».

Leah Parrott, 20 anys

Parrott va créixer en una petita ciutat de Massachusetts i només tenia dos mesos quan van caure les Torres Bessones, però recorda que quan li van explicar el que va passar li semblava l’argument d’una «pel·lícula de terror». Fins als 17 anys no va tenir por de volar, però això va canviar després que un professor d’Història li posés en bucle les imatges dels avions xocant contra els gratacels. «De la mateixa manera que penso que la millor manera d’educar contra la violència sexual no és veure la violació d’una dona una vegada i una altra, crec que la por no és una educació efectiva».

Aquesta estudiant de Ciències Polítiques compara la mort d’Ossama bin Laden amb la mort de lord Voldemort, el malvat de la saga Harry Potter. «És fàcil matar el paio dolent. Però és més difícil canviar tot un sistema dolent».

Sidra D., 20 anys

Aquesta universitària siriano-nord-americana de la Universitat de Nova York, crescuda entre Michigan, Florida i Dubai, explica que la primera vegada que va veure imatges de l’atemptat va estar navegant per internet pel seu compte. Una de les coses que més la va afectar de l’11-S, més enllà de l’atrocitat de l’esdeveniment per si mateix, va ser veure com es vinculava «una cosa tan horrible» amb la seva religió. «Sempre vaig saber que allò no era islam», afirma taxatiu. Al tenir els ulls blaus i la pell blanca mai va patir islamofòbia a l’escola, però sí que va sentir comentaris inapropiats sobre la crisi a Síria i coneix gent que ha patit discriminació als EUA per ser musulmà.

Notícies relacionades