Els EUA commemoren 20 anys de l’11 de setembre amb un Biden debilitat

Els Estats Units commemoren aquest dissabte el 20è aniversari dels pitjors atemptats de la seva història amb el president Joe Biden debilitat pel final caòtic de la guerra a l’Afganistan, llançada en represàlia pels atacs d’Al-Qaida que van sacsejar el món.

Vint anys després, l’emoció continua viva en un país commocionat pels atacs de l’11 de setembre del 2001. Aquell matí, 19 terroristes, la majoria saudites, membres de l’organització Al-Qaida, van segrestar quatre avions comercials i els van estavellar contra les Torres Bessones de Nova York, el Pentàgon als afores de Washington, mentre un quart, presumptament dirigit al Congrés, va caure en un camp de Pennsilvània.

El dolor dels familiars dels morts

El dolor encara és viu en les famílies dels desapareguts: «Tinc la sensació que acaba de passar», diu Monica Iken-Murphy, viuda d’un agent de borsa de 37 anys que treballava al 84è pis de la torre sud.

El president Biden i la seva dona Jill són esperats a Nova York per participar en la cerimònia d’homenatge, en què, com cada any, es llegiran els noms de les 2.977 persones que van morir en els atacs. La parella presidencial, que estarà acompanyada per altres expresidents en l’acte, es desplaçarà posteriorment a Pennsilvània i el Pentàgon, on també retran homenatge a les víctimes i dipositaran sengles corones. No està previst que el president pronunciï cap discurs.

Peregrinació a la Zona Zero de Manhattan

L’anomenada Zona Zero de Manhattan, on en un altre temps s’erigien les Torres Bessones, s’ha convertit en un lloc de peregrinació i homenatge als morts. Els dos edificis van ser reemplaçats per un monument, una immensa font amb forma de piscina i unes parets que funcionen com a suaus cascades i porten inscrits els noms de les 2.753 víctimes de Nova York.

A una banda, al museu memorial de l’11-S, s’exposa un tros d’escala per on van poder escapar algunes persones que miraculosament van sobreviure, trossos de mur dels edificis convertits en un garbuix de runa, bigues d’acer retorçades per la calor del foc que va originar l’impacte dels avions carregats de combustible, fotografies de les víctimes i la reconstitució amb imatges d’aquell dia frenètic que va mantenir més de 2.000 milions de persones de tot el món enganxades al televisor, la ràdio o les pantalles de les computadores.

L’Afganistan altre cop

En les dues dècades següents, un nou gratacel es va erigir a Manhattan per reemplaçar les Torres Bessones. El líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden, va ser assassinat. I l’últim mes, els talibans de l’Afganistan que van ser expulsats per donar refugi a Bin Laden tornen a ser en el poder i els últims soldats nord-americans van abandonar el país.

Biden, que va donar continuïtat a la decisió del seu predecessor, Donald Trump, de posar fi al desplegament militar dels EUA a l’Afganistan, s’enfronta a un país disgustat per la precipitada i convulsa evacuació de Kabul, marcada per la mort de 13 militars en un atemptat el 26 d’agost, reivindicat per la branca afganesa del grup Estat Islàmic. Aquestes dones i homes amb prou feines havien nascut quan el seu país va iniciar la invasió de l’Afganistan, punt de partida de la seva «guerra contra el terrorisme».

En la memòria

Els atemptats «van afectar tot el món d’una manera o una altra», comenta a AFP Patricia Litewski, de 52 anys, que va anar a Nova York des d’Illinois per visitar per segona vegada el museu. «Estic convençuda que aquest memorial és completament necessari per recordar-nos el que va passar però també per recordar-nos que encara continuem enfrontant-nos a desafiaments respecte al terrorisme i que, després de la nostra sortida de l’Afganistan, en podríem patir més en el futur», vaticina.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Mark Pierson, un bomber que fa 20 anys va participar en les tasques de recerca de víctimes entre la runa, va arribar a Nova York des de San Diego per participar en les commemoracions del dissabte acompanyat de la seva dona i les seves dues filles d’11 i 8 anys. «Estan en edat d’entendre el que és bo o dolent i fer-se una idea de la maldat que hi va haver aquest dia», reconeix.

Stephen Walt, professor de relacions internacionals de Harvard, es preguntava dilluns a la revista ‘Foreign Policy’ «com es commemorarà l’11 de setembre en el seu centenari», el 2101. Les generacions futures ¿ho veuran com una tragèdia espectacular, però finalment menor, o com un tomb fonamental en la trajectòria dels Estats Units i la política internacional?», es pregunta Walt mentre es respon que «el significat» d’un fet històric «depèn dels que l’interpreten (...) nord-americans, afganesos, iraquians, saudites o europeus».