L’Afganistan, davant l’abisme i la fam

L’Afganistan, després de la caiguda de l’anterior govern i la conquista dels talibans, surt cap a un futur immediat de fam i pobresa extrema. Així ho expliquen les Nacions Unides, que aquest dilluns ha començat una conferència d’ajuda humanitària a Ginebra per aconseguir 600 milions de dòlars per al país centreasiàtic.

Aquests diners es destinaran –si l’ONU ho aconsegueix– gairebé íntegrament a alimentació, a través del Programa Mundial d’Aliments (PMA). «Ara estem en una carrera contra el temps i la neu de l’hivern per enviar ajuda que pugui salvar les vides de la gent afganesa que més ho necessita. Literalment estem suplicant i agafant prestat reserves d’aliments que s’acaben», ha dit la directora regional de la PMA, Anthea Webb.

Però tot i que les reserves encara no s’hagin acabat del tot, la situació és ja per si mateix desesperada. En un sondeig realitzat per l’ONU durant aquest agost i setembre, un 93% dels enquestats van afirmar no haver pogut menjar prou diàriament. El que és més, un 97% dels afganesos que segueixen al seu país entraran, si no se soluciona la situació, sota el límit de la pobresa en les pròximes setmanes i mesos.

«Hem de permetre que l’economia afganesa respiri per uns mesos més i donar-los l’oportunitat als talibans perquè demostrin flexibilitat i una voluntat real a fer les coses diferents aquesta vegada. Si no, no podrem prevenir un col·lapse total de l’economia i l’ordre social afganès», va dir la setmana passada l’enviada especial de l’ONU per a l’Afganistan, Deborah Lyons.

l’economia afganesa flexibilitatles coses diferents aquesta vegadacol·lapse total de l’economiaDeborah Lyons.Fugida dels diners

Aquest ha sigut un col·lapse anunciat. L’administració anterior comptava amb el recolzament total dels Estats Units i els seus aliats –entre els quals Espanya– que aportaven, junts, prop del 75% de la despesa pública afganesa. A més, l’administració anterior de Kabul tenia accés a préstecs del Fons Monetari Internacional (FMI), i formava part del sistema bancari mundial.

Ara tot això s’ha esvaït, i en gairebé un mes de control talibà, l’economia, sense l’ajuda internacional, ha caigut en picat: els preus del menjar i la gasolina s’han multiplicat; les reserves del banc central afganès, de prop de 10.000 milions de dòlars, han sigut congelades a l’estranger; l’afgani, la moneda local, s’ha desplomat; i els bancs locals no tenen diners ni poden tornar els dipòsits als afganesos, que veuen com han perdut accés als seus diners.

«Un ressorgiment dels combats, violacions als drets humans, i el col·lapse total de l’economia i els serveis bàsics pot fer que més afganesos s’escapin a l’estranger», va avisar aquest diumenge el comissionat de l’ONU per als refugiats, Filippo Grandi. Segons les Nacions Unides, prop de mig milió d’afganesos pot intentar fugir en el que queda de 2021.

Notícies relacionades

Centenars de dones afganeses cobertes amb vel negre recolzen el règim talibà

Espanya busca en el Pakistan maneres d’evacuar més afganesos

Els talibans, mentrestant, busquen aparentar normalitat. Aquesta setmana, segons van anunciar els islamistes radicals, els agents de policia de l’anterior règim tornaran als carrers de Kabul i als llocs fronterers. I mentre els avions d’ajuda humanitària dels possibles aliats dels talibans –Qatar, el Pakistan i els Emirats Àrabs Units (EAU) intenten cortejar el nou govern de Kabul–, aquests se centren a limitar els drets dels afganesos i les afganeses.

«Que homes i dones estiguin junts a les aules és inacceptable. En uns dies canviarem els currículums universitaris per adaptar-los a la ‘xaria’ (la llei islàmica). Qualsevol cosa que estigui en contra de l’islam serà eliminada», va dir aquest diumenge el nou ministre d’Educació talibà.