Emergencia humanitaria per a milers d’immigrants a la frontera de Texas

Dissabte passat eren 2.500 persones. Dijous al matí, unes 8.400. Quan va caure la nit ja eren més de 10.500 i les autoritats donen per fet que continuaran arribant. S’amunteguen sota un pont internacional que uneix, sobre el Río Grande, la localitat texana de Del Río amb la mexicana d’Acuña, en condicions miserables: sobre la terra polsosa que fa de matalàs, amb temperatures que arriben als 37 graus centígrads, amb només 22 lavabos portàtils però sense aigua ni pràcticament menjar. Són majoritàriament, prop del 70%, haitians, però també hi ha veneçolans, cubans, nicaragüencs, hondurenys... I són els protagonistes de l’última emergència humanitària a la frontera dels Estats Units.

La situació ha desbordat les autoritats i els responsables fronterers locals i del país i també les organitzacions civils que ajuden els immigrants i refugiats. I per a Washington, que en aquests moments ha de gestionar l’acollida i assentament de més de 60.000 evacuats de l’Afganistan, el que passa a Texas obre un nou capítol en la crisi migratòria que afronta el president Joe Biden. Sota la seva Administració a l’agost es van registrar més de 200.000 detencions per creuar la frontera sense papers, el nombre més alt de les dues últimes dècades i que eleva a més de 1,5 milions els creuaments durant l’últim any fiscal.

 El que passa a Texas obre, també, un altre episodi de les guerres polítiques per la immigració als EUA amb els republicans utilitzant aquesta última crisi tant com arma d’atac a Biden com per rellançar sense embuts el discurs xenòfob.

Una crisi intensificada

En els últims 11 mesos gairebé 30.000 haitians havien arribat als EUA per la frontera sud, incloent-ne alguns que van sortir del país després del terratrèmol del 2010 i que han format família al Brasil i altres països de Llatinoamèrica, amb què ara emprenen el perillós viatge al nord. Aquesta migració es va intensificar després de l’assassinat del president Jovenel Moïse al juliol i del terratrèmol de magnitud 7,2 de l’agost que va afectar la ja castigada illa, dos esdeveniments després dels quals l’Administració Biden, que ha estès l’estatus de protecció temporal per als haitians, va frenar els vols de deportació a Haití, tot i que planeja reiniciar-los aquest dilluns.

La idea és desincentivar més haitians a creuar la frontera, però de moment l’arribada d’aquests migrants a Del Río és una realitat que ha sobrepassat, a velocitat inusitada, fins i tot les pitjors previsions. La patrulla de fronteres i duanes ha anunciat oficialment que enviarà reforços de personal per afrontar la situació, en què els agents no detenen els que s’amunteguen sota el pont sinó que els donen un número perquè s’entreguin ordenadament i començar llavors a processar les seves sol·licituds, un procés d’espera que pot portar fins a dues setmanes i que crea una situació insostenible davant el deteriorament accelerat de les condicions de salubritat del campament sota el pont.

De moment els agents estan «sobrepassats» segons ha reconegut al ‘Texas Tribune’ Joe Frank Martinez, el xèrif del comtat de Val Verde, a què pertany Del Río. I és la mateixa situació que descriu el líder del principal sindicat d’agents fronterers del sector. «Estem intentant aportar tots els recursos que podem però és un malson logístic», ha dit Jon Anfinsen a ‘The Washington Post’, a què ha explicat també que es dona prioritat a les famílies amb nens i que «la moral és terrible». «Estem agafant agents de tot el país perquè ajudin però no seran aquí avui i simplement intentem tirar endavant».

Ansietat

Ja fa set mesos que l’alcalde de Del Río, el demòcrata Bruno ‘Ralphy’ Lozano, va avisar que necessitava més ajuda federal per afrontar una onada creixent de creuaments a la frontera que creava una situació en què considera «víctimes» tant els immigrants, «estressats i realment ansiosos», com els veïns d’aquesta localitat de 35.000 habitants.

Organitzacions locals com la Coalició Humanitària de Frontera Val Verde també reconeixen la complicada situació. «No podem ajudar tanta gent», ha dit Tiffany Burrow, directora d’operacions del grup, a ‘The New York Times’. «La ciutat no pot mantenir tota aquesta gent i la ciutat sota el pont es podria convertir-se en més gran que Del Río».

Ara l’alcalde reclama «que l’Administració reconegui que hi ha una crisi fronterera en aquest moment que té conseqüències directes en la seguretat i la sanitat». «De la nit al dia s’ha establert una favela amb individus que són destituïts. La patrulla fronterera fa el millor que pot per processar els seus casos però el sector Del Río té més de 385 quilòmetres. ¿Qui vigila la resta?», ha plantejat Lozano.

Atacs republicans

Al comtat de Val Verde Trump va ser el primer candidat presidencial republicà que el 2020 va guanyar en dues dècades i Del Río és una de les zones que el governador de Texas, el conservador Greg Abbott, ha estat utilitzant per experimentar amb els seus plans agressius contra la immigració, incloent acusar els migrants de crims estatals com la invasió de la propietat privada. Ara Abbott ha ofert ajuda de la policia estatal i la Guàrdia Nacional per col·laborar amb la situació sota el pont però també ha aprofitat la crisi per criticar el govern federal. «L’Administració Biden és un autèntic desgavell i està manejant aquesta crisi fronterera tan malament com l’evacuació de l’Afganistan», ha dit.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

 El seu número dos, el vicegovernador Dan Patrick, ha anat encara més lluny i ha parlat de l’arribada de milers d’haitians com «una invasió» i ha ressuscitat el discurs de l’extrema dreta. En un programa de FoxNews Patrick ha acusat Biden d’estar portant a terme una «revolució silenciosa» per guanyar els vots dels immigrants. «Intenten tenir el control del país sense disparar cap tret», ha dit donant ales a una teoria conspiradora.

Complexitats legals

Per a l’Administració Biden els reptes no només són sobre el terreny o en l’arena política i els tribunals també estan marcant els límits de les seves decisions. Dijous un jutge de districte va prohibir a l’Administració que, a partir de l’1 d’octubre, utilitzi l’autoritat d’emergència per expulsar famílies de migrants sota l’empara d’una normativa de salut pública, una cosa que el govern de Trump va començar a fer en el marc de la pandèmia i que l’Administració de Biden va mantenir, tot i que va reduir el seu ús i l’agost només es va aplicar al 19% de més de 86.000 immigrants de famílies. El Suprem, mentrestant, a l’agost va ordenar al Govern reiniciar el programa de Trump que obliga els que busquen asil a esperar els tràmits a Mèxic.