El poder electoral de la ultradreta a l’est d’Alemanya

Suleman Malik ha après a viure en territori hostil. Les amenaces formen part de la quotidianitat del portaveu d’una petita comunitat islàmica d’Erfurt, capital de l’estat federat de Turíngia: intents d’agressió física, escopinades a la cara en ple carrer, trucades amb amenaces de mort i comentaris a les seves xarxes socials que li exigeixen que marxi d’Alemanya. «Però el pitjor és el terror psicològic», diu Malik a EL PERIÓDICO a les obres de la que serà la primera mesquita aixecada a l’Est d’Alemanya, el territori corresponent a la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA).

«Quan surto al carrer tinc la sensació que en qualsevol moment em pot passar alguna cosa», diu el portaveu de la comunitat Ahmadi, branca heterodoxa i reformista de l’islam que té les seves arrels a l’Índia i el Pakistan, i que és perseguida a molts països del món musulmà per ser considerada heretge. El pare de Suleman va arribar a Alemanya fugint d’aquesta persecució. La seva petita comunitat islàmica, amb uns 130 integrants a Turíngia, construeix des del 2019 als afores d’Erfurt una mesquita no només per tenir un lloc físic per resar, sinó també per «llançar un senyal» en favor a la convivència.

El portaveu dels Ahmadi és la personificació de les conseqüències de la xenofòbia estructural que els cinc estats federats d’Alemanya oriental arrosseguen des de fa dècades. El rebuig a l’estranger es canalitza ara a través del vot a la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), fundada el 2013. Abans, va ser a través dels neonazis de l’NPD i altres partits ultres. La petita Turíngia, amb poc més de dos milions d’habitants, és un cas paradigmàtic: les enquestes apunten que AfD podria convertir-se aquí en la força més votada en les eleccions federals del pròxim diumenge amb al voltant del 20% dels vots. Al veí estat de Saxònia, aquesta victòria podria assolir el 26%.

La «crisi de Turíngia»

La «crisi de Turíngia»El poder electoral de la ultradreta als territoris de l’antiga RDA va tenir el seu episodi més sonat l’hivern de l’any passat: després de les eleccions regionals de Turíngia, guanyades pels postcomunistes de L’Esquerra, la fracció parlamentària regional dels democristians de la CDU i la d’AfD van votar conjuntament per un candidat minoritari dels liberals de l’FDP per evitar que el primer ministre Bodo Ramelow (L’Esquerra) es mantingués com a cap de govern.

La coneguda com a «crisi de Turíngia» va generar un terratrèmol a la resta Alemanya que li va costar la carrera política a Annegret Kramp-Karrenbauer, llavors presidenta de la CDU i elegida per Merkel com a successora. L’intent de tombar el govern de Ramelow va acabar fracassant, però el mal ja estava fet. La pandèmia va diluir posteriorment la crisi política provocada per la ruptura de la disciplina de partit d’una part de la Unió Cristiana Demòcrata. El precedent de col·laboració entre una part de la CDU i la ultradreta va deixar una esquerda al tan lloat cordó sanitari establert pel conservadorisme alemany, i va enviar una advertència sobre el poder d’influència que pot exercir AfD a l’est del país. Els resultats de la ultradreta doblen allà els de l’oest.

Greuges de la reunificació

Greuges de la reunificacióPolítics, periodistes i acadèmics no deixen de mirar amb certa sorpresa cap a l’est a l’hora de buscar els motius de l’avenç ultra. Més de tres dècades després de la reunificació, els greuges deixats per aquest procés polític inacabat apunten a ser-ne la principal causa. La narrativa històrica predominant a Alemanya –que presenta l’RDA en la majoria dels casos només com una grisa dictadura–, sumada a la ruptura biogràfica i professional que va suposar l’enfonsament de l’Alemanya socialista per a milions de persones, l’estructures mentals autoritàries heretades de la dictadura comunista i les diferències econòmiques que continuen persistint entre les dues parts del país alimenten aquests greuges.

«AfD és més forta a l’est perquè aquí tenim experiència amb una dictadura. Vam haver de lluitar per recuperar les nostres llibertats i treballar molt per a la reconstrucció econòmica. I ara veiem que tot això està en perill», diu Tino Chrupalla, cocandidat a la cancelleria del partit ultradretà, davant un grup de periodistes estrangers. «L’Estat s’immisceix cada vegada més en les llibertats fonamentals i en les decisions d’empreses i de ciutadans. Aquesta agressivitat estatal ens recorda cada vegada més l’RDA», diu Chrupalla, un petit empresari originari de Saxònia que va deixar la CDU per l’AfD el 2015 arran de l’anomenada «crisi de refugiats».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

AfD intenta capitalitzar obertament el malestar deixat per la reunificació alemanya. Les restriccions de les llibertats individuals i de moviment introduïdes pel Govern federal davant la pandèmia ofereixen ara un nou marc discursiu per obtenir vots entre aquest descontentament estructural persistent als territoris orientals.

Malgrat les hostilitats, Suleman Malik continua considerant Turíngia casa seva, on sent la solidaritat de la majoria social, assegura. «Aquest partit intenta, no obstant, polaritzar i acabar amb la cohesió social», diu a les portes de la nova mesquita on, com cada dilluns, un grup de ciutadans protesta contra la seva construcció brandint creus i una pancarta amb una cita evangèlica de sant Mateu: «Perquè on dos o tres estan reunits en nom meu, allà soc jo enmig d’ells».