L’Afganistan s’ofega en la pobresa

Al mateix temps que la crisi econòmica s’agreuja, augmenta la frustració de la població. Hi ha una enorme escassetat d’efectiu. «Només hi ha 20.000 afganesos [menys de 200 euros] al mes disponibles al banc. Ja no es pot fer negocis aquí», es lamenta Ahmas Rischad, un botiguer que des de jove regenta un negoci familiar. «Abans dels talibans, venia béns per valor de 4.300 euros a la setmana; avui no arribo als 430 euros», relata.

Sí que hi ha un consens entre la població que amb els talibans va arribar el final de la corrupció. «Ells no demanen diners per tràmits burocràtics en què abans havíem de pagar comissions», diu Ansarullah. I afegeix: «Realment, tot és molt més àgil ara». Però el cert és que l’economia de l’Afganistan depèn en gran manera de la producció de narcòtics, que representa més del 80% del subministrament mundial i genera més de 120.000 llocs de treball, així com el 22% del PIB del país. 

Segons un estudi de l’Overseas Development Institute, només a la província de Nimruz, a prop de les fronteres amb l’Iran i el Pakistan, la recaptació d’impostos per permetre el pas de mercaderies, incloent-hi drogues, aporta prop de 200 milions d’euros a l’any tant als talibans com a figures progovernamentals de l’extint Govern. En total, entre 1.000 i 1.800 milions d’euros anuals. Durant 15 anys, els Estats Units van estimar el seu pressupost en mes de 8.000 milions de dòlars en esforços per treure de les mans dels talibans els guanys obtinguts del comerç d’opi i heroïna. 

Cultiu d’opi

L’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte informa que els guanys dels talibans superen els 430 milions, aquest últim any, pel tràfic de drogues, una xifra que representa fins al 60% dels ingressos anuals del grup que ara és el representant del Govern del país.

A tot just 40 quilòmetres de Mazar-e Sharif ens trobem amb un cultivador d’opi. «Els talibans en van prohibir el cultiu fa dos anys. Ara pots treballar la terra amb el que vulguis menys amb drogues, però pagues un 10% d’impostos». Ell mateix ens dona les xifres actuals. Abans de l’arribada dels talibans al Govern, un quilogram d’opi costava 20 euros, ara en costa 80.

Unes siluetes blanques emergeixen del no-res a uns 50 quilòmetres de Mazar-e Sharif. Es tracta d’un improvisat camp de desplaçats habitat per refugiats climàtics. Van fugir a causa de les conseqüències de la sequera que pateixen des de fa deu mesos a la seva regió, pobles «a tres hores de camí d’aquí» ens diu un d’ells. A aquests s’hi afegeixen els nouvinguts com a conseqüència del conflicte. Aquí hi viuen unes 700 famílies que sobreviuen amb dos pans al dia. «Les oenagés se’n van anar, ja no ens ajuden», lamenten. Les condicions del camp són pèssimes, sense mesures sanitàries i amb només unes petites botigues per protegir-se de l’hivern que aviat arribarà. Ni tan sols tenen mantes.

Ells formen part dels més de 3,5 milions de persones desplaçades que hi ha al país. La majoria mira de quedar-se a prop de casa seva, però no tenen aliments, aigua i ni atenció mèdica. 

Notícies relacionades

Un Alcorà, un kalaixnikov i ‘selfies’ a la frontera afganesa

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Segons el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, un de cada tres afganesos, prop de 14 milions de persones, pateixen una situació d’«inseguretat alimentària aguda». Els factors inclouen la sequera en curs, així com el conflicte, la Covid-19, els alts preus dels aliments i l’atur desenfrenat.

A l’aeroport de Mazar-e Sharif, amb destinació a Kabul se’ns acosta un desconegut que ens diu: «Vull anar a treballar fora. ¿Em poden ajudar?».