Nova baralla entre Algèria i el Marroc; les claus d’una llarga enemistat

La decisió de tancar l’espai aeri es produeix tot just un mes després que Alger anunciés la ruptura de relacions diplomàtiques amb Rabat. Una ruptura, d’altra banda, esperada després que el Marroc normalitzés els seus llaços amb Israel i intensifiqués les seves maniobres internacionals per eliminar qualsevol negociació sobre el Sàhara Occidental que no inclogui el reconeixement explícit de la sobirania marroquina. Hi ha múltiples moments de fricció; el més recent, la visita l’11 d’agost del ministre israelià d’Afers Exteriors, Yair Lapid, a la capital marroquina, on va llançar dures crítiques contra Algèria.

Les relacions entre els països veïns del nord de l’Àfrica, potències rivals que lluiten per imposar la seva influència en tota la regió del Sahel i l’Àfrica Occidental, es caracteritzen per la tensió des que Algèria va aconseguir la independència de França el 1962. A l’inici del segle XXI, i després d’una dècada sumida en una Guerra Civil cruenta amb els moviments radicals islàmics que va causar milers de morts, Algèria es va convertir en la potència principal a la zona de bracet del llavors president acabat de morir, Abdelaziz Bouteflika.

Avalat pel poder econòmic i la influència a Europa que li ofereixen les seves àmplies reserves de petroli i gas, el règim militar algerià, que sempre ha estat en l’òrbita de Rússia, va mediar amb èxit en els diferents conflictes del Sahel, una regió amb què comparteix una àmplia frontera, en què creix el gihadisme i la pobresa i que és objecte d’especial preocupació per a la UE. No obstant, l’ictus que el mandatari va patir el 2013, la decisió del règim de mantenir-lo al poder malgrat que estava físicament incapacitat i la crisi econòmica sistèmica que va produir la caiguda del preu del petroli el 2014 van contribuir al declivi d’Algèria en favor del Marroc.

Algèria és el principal país proveïdor de gas natural per a Espanya, encara via el Marroc, a través del gasoducte Magrib-Europa. La tuberia té una capacitat d’uns 8.000 milions de peus cúbics de gas i és una de les fonts essencials per al subministrament energètic a Espanya i la Unió Europea. Arran de la ruptura de relacions entre els dos països veïns, el Govern algerià va revelar a finals d’agost que el subministrament a la Península no es veurà afectat, però es farà a través del gasoducte Medgaz, que uneix el país nord-africà directament amb Espanya a través del mar d’Alborán. El canvi de recorregut està previst per al mes d’octubre.

Malgrat que els contenciosos entre el Marroc i Algèria són múltiples i de diversa tessitura, el conflicte del Sàhara Occidental sempre és subjacent. El territori, que segons l’ONU no té un estatus fixat, és reivindicat pel Marroc davant els objectius independentistes del Front Polisario, que compten amb el recolzament d’Algèria. No en va, a terra algeriana hi ha els camps de refugiats sahrauís més grans, així com un Govern a l’exili.