França dispara la despesa pública per propiciar el creixement econòmic després de la pandèmia

El president francès, Emmanuel Macron, continua apostant per un augment de la despesa pública. Després d’un inici del mandat marcat per reformes neoliberals i una contenció de les inversions, la pandèmia va forçar una sobtada reconversió del jove dirigent a uns postulats més neokeynesians. Els pressupostos per al 2022, presentats aquest dimecres, confirmen aquesta tendència. El ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, ha revelat aquest migdia en el consell de ministres el projecte de llei pressupostària de l’any que ve, que incorpora un increment de la despesa de més de 10.000 milions d’euros. 

Són els últims pressupostos de Macron abans de les presidencials d’abril del 2022 i això es nota a l’incorporar nombroses promeses del dirigent centrista. Tot i que Le Maire va anunciar a principis de setembre el final de les polítiques del «costi el que costi» –les ajudes de l’Estat per protegir empreses i ciutadans de l’impacte econòmic de la Covid-19–, això no es veurà reflectit en un retorn de l’austeritat. La retirada d’una part del matalàs estatal per resistir la pandèmia vindrà acompanyada per un augment d’inversions en matèria d’ecologia, forces de seguretat, justícia i mesures socials, sobretot destinades als joves.

«Un pressupost de sortida de crisi»

«És un pressupost de sortida de crisi», va assegurar el ministre de Finances, Olivier Dussopt, en declaracions a la cadena France 2. Va defensar que servirà per «complir la promesa del president de la República» de recolzar la recuperació econòmica i alhora «tornar a uns nivells més sostenibles de despesa pública». França augmentarà en 11.000 milions la seva despesa, segons el projecte de llei pressupostària.

No obstant, l’esborrany no incorpora totes les noves partides contemplades per l’executiu centrista. Està previst que els diputats macronistes esmenin el text a l’octubre i incorporin noves mesures. Entre aquestes mesures, es troba un nou pla d’inversions, valorat en 30.000 milions per a diversos anys, que se suma al pla de reconstrucció econòmica anunciat l’any passat amb bombo i platerets, per un valor total de 100.000 milions. També la creació d’una renda mínima de compromís, d’uns 500 euros, per a joves sense ocupació ni estudis que es comprometin a iniciar una reconversió professional o unes pràctiques. L’augment de la despesa hauria de ser «finalment d’entre 16.000 o 17.000 milions», va explicar el diputat macronista Laurent Saint-Martin. 

El Consell Superior de Finances Públiques, un organisme encarregat de supervisar l’acció estatal, va criticar el caràcter inexacte dels pressupostos presentats. «Som uns gestors seriosos [...]. Es tracta d’un projecte de llei de finances seriós», va declarar Le Maire. No obstant, l’oposició de dretes va lamentar aquesta «eufòria gastadora». El conservador Xavier Bertrand, possible futur candidat d’Els Republicans (socis francesos del PP) en les presidencials, va titllar l’executiu d’«absolutament irresponsable». Des de l’oposició d’esquerres, en canvi, denuncien un president en campanya amb recursos públics, segons declaracions del diputat insubmís Alexis Corbière. 

Augment de la despesa en Interior i Justícia

Notícies relacionades

Trump amenaça de massacrar Gaza si Hamàs no allibera la resta d’ostatges

Irlanda s’ofereix com a mediador comercial entre el Regne Unit i la UE

Durant les últimes setmanes, Macron va multiplicar les seves promeses. A principis de mes, va dir a Marsella que remeiaria els mals de la segona ciutat del país amb una partida superior als 1.500 milions. També va prometre mesures per als autònoms, els transports públics o les forces de seguretat. L’esborrany de pressupostos inclou algunes d’aquestes despeses i d’altres no. En concret, creixeran de manera significativa les partides dels ministeris de l’Interior i de Justícia, amb un increment del 6% i el 8% respectivament. També augmentarà en uns 1.500 milions (+3%) el pressupost del ministeri d’Ecologia, amb mesures destinades a la renovació energètica d’edificis, tot i que es reduiran els fons per a les energies renovables. 

Malgrat l’augment de la despesa, l’executiu macronista no pretén apujar els impostos, tampoc a les grans fortunes com li demana l’esquerra. La seva renúncia a accentuar la pressió fiscal és un dels seus principals reclams electorals per als votants conservadors, el recolzament dels quals pot resultar crucial per a la reelecció de Macron. El jove president confia que el creixement econòmic, d’un 6% aquest any i un 4% el 2022, serveixi per reduir el dèficit públic del 8,4% al 4,8%. I que el deute estatal també disminueixi del 116% al 114%.