El retorn dels talibans: una espasa de Dàmocles per a les dones

«Aquesta no és casa nostra, hem vingut aquí només per a l’entrevista», puntualitza una dona. Vol denunciar la situació en què es troben les dones al seu país. Estava present en la detenció dels dos periodistes afganesos que cobrien una protesta de dones que van ser notícia a tots els mitjans internacionals després que es publiquessin les fotografies amb els seus cossos masegats pels cops rebuts pels talibans. Aquesta dona parla de diversos casos semblants que coneix en primera persona. Ella no va poder fugir del país, a diferència de moltes de les seves companyes, que sabien el terror que aplicaria ben aviat el nou Govern. Dos dels casos més coneguts són la cantant de pop més reconeguda del país, Aryana Sayeed, que va poder anar-se’n en un dels avions nord-americans, i la coneguda directora de cine Sahraa Karimi, que va poder sortir a Ucraïna.

A la universitat amb abaia i vel

La versió oficial amb referència als drets de les dones és que seran respectats: podran estudiar a la universitat, sempre que portin una abaia o túnica negra llarga que cobreix tot el cos, i un vel. Les classes no seran mixtes i els grups d’estudiants estaran separats per una cortina, segons va dir el ministre d’Educació Superior, Abdul Baqi Haqqani. Asseguren que en aquesta ocasió no impediran que les dones vegin complert el seu dret a l’educació o a treballar fora de la llar. 

Però des que van prendre el control del país el 15 d’agost, els nous governants han demanat a totes les dones, excepte a les treballadores del sector de la salut pública, que es mantinguin allunyades dels seus llocs de treball fins que millori la situació de seguretat. Aquest mateix dimarts el mul·là Noor Ahmad Sayed va assegurar a EL PERIÓDICO a Kandahar, el bressol dels talibans, que «això una mesura temporal». Però aquí tots tenen a la memòria la xaria (la llei islàmica) que va ser aplicada de manera molt rigorosa en l’anterior etapa talibana, entre 1996 i 2001. Llavors, les dones i les nenes tenien prohibit estudiar a les escoles i universitats.

Poques dones als carrers

La realitat és que poques dones es veuen als carrers de l’Afganistan en proporció amb el nombre d’homes. A Kabul van tenir lloc les protestes més rellevants de les dones que s’oposen a la imposició d’un règim que les expulsa de l’espai públic i les condemna a la invisibilitat, la falta absoluta de drets i les més variades formes de violència. 

Notícies relacionades

Un Alcorà, un kalaixnikov i ‘selfies’ a la frontera afganesa

L’Afganistan s’ofega en la pobresa

Juntament amb les dones, molts altres col·lectius s’amaguen en l’anonimat de les masses per evitar represàlies. «Els talibans no prometen res més que un islam moderat. No se’ls ha de creure», diu el periodista que no s’identifica, al centre de Mazar-i-Sharif, la ciutat fronterera amb l’Uzbekistan. Ens explica que va ser col·laborador directe de l’ara expresident Ashraf Ghani, i que ha estat fugint des que els fonamentalistes van arribar al poder. «Em quedo al mateix lloc un dia com a màxim», explica amb una mascareta sobre la cara, al mateix temps que mostra diverses fotografies al seu telèfon del que ja pertany al seu passat. Mentrestant, diversos curiosos s’arremolinen al seu voltant, cosa que provoca el final immediat de la conversa i que marxi entre la multitud.