La socialdemocràcia alemanya torna a lluitar per la cancelleria

L’argumentació del polític local es basa en la següent argumentació: que l’SPD lideri des de fa setmanes les enquestes per a les eleccions federals de diumenge que ve no respon tant a una decisió de l’electorat en favor del programa del seu partit, sinó a un vot de confiança per «el conegut».

El candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz, és un polític de llarga trajectòria que s’ha llaurat una imatge de gestor fiable i eficaç a l’ombra de l’indiscutible lideratge d’Angela Merkel. Scholz és ministre federal de Finances i vicecanceller des del 2018 en la tercera Gran Coalició (conservadors i socialdemòcrates) de l’era Merkel que ja arriba al final. L’adeu polític de la cancellera comença a notar-se al tauler polític alemany fins i tot abans que marxi. I el gran beneficiat es diu Scholz.

Crisi irresolta de l’SPD

L’actual lideratge socialdemòcrata a les enquestes podria generar el miratge que l’SPD ha solucionat la seva crisi d’identitat i existencial que arrossega des de fa anys. Res més lluny de la realitat: si l’SPD acaba guanyant els comicis de diumenge, molt probablement ho farà amb un resultat allunyat del 30% dels vots i a pocs punts de la unió conservadora de la CDU-CSU, que també pateix una seriosa crisi de lideratge amb la marxa de Merkel.

Es podria dir, per tant, que Scholz podria convertir-se en el pròxim canceller federal d’Alemanya malgrat el seu partit, que continua mancat de credibilitat de cara a l’electorat alemany. El candidat socialdemòcrata disfruta, per contra, dels millors nivells de popularitat entre les figures que van arrencar la campanya amb la possibilitat d’arribar a la cancelleria, una terna que es completa amb el democristià Armin Laschet i la verda Annalena Baerbock.

Aquesta solidesa de Scholz –el candidat més merkelià de tots tres– ha tornat l’SPD a la lluita per la cancelleria quan enquestes i analistes ho descartaven fa només tres mesos. El vicecanceller ofereix un perfil sense carisma, avorrit i que promet poques sorpreses en la gestió del país. Aquestes són les condicions ideals per a una transició sense sobresalts cap al postmerkelisme. Un país predominantment conservador com Alemanya odia la incertesa.

Errors i escàndols

Però el perfil merkelià de Scholz no és l’única raó del retorn socialdemòcrata a la baralla per ocupar la cancelleria federal. Els errors comesos pel democristià Laschet –que ha dilapidat 10 punts d’intenció de vot en la fase clau de campanya– i per l’ecoliberal Baerbock –que també ha hagut d’afrontar una campanya de desgast públic protagonitzada per mitjans conservadors– ha deixat via lliure a Scholz, l’equip del qual ha apostat per una estratègia defensiva per evitar errors innecessaris.

El flanc més feble del candidat socialdemòcrata són els diversos escàndols registrats en el ministeri federal de Finances al llarg dels últims anys: elcas Cum-Ex –que apunta a la pèrdua de milers de milions d’euros en impostos per les arques de l’Estat alemany a causa de l’enginyeria financera de grans empreses– i el de Wirecard –l’enfonsament d’una empresa alemanya de pagaments digitals que ha deixat un forat de diversos milers de milions d’euros– assenyalen Scholz almenys com a responsable polític.

Aquesta setmana fins i tot va acudir a declarar davant la comissió parlamentària de Finances del Bundestag, una foto que va intentar evitar però que va acabar assumint. Els escàndols que enfosqueixen la gestió de Scholz no semblen tenir gran impacte en la intenció de vot de l’SPD, que continua mantenint una distància que ronda entre els els dos i tres punts sobre la CDU-CSU.

La victòria a les urnes no assegura, no obstant, a la socialdemocràcia liderar el pròxim govern federal, com reconeixia aquesta mateixa setmana Norbert Walter-Borjans, copresident de l’SPD, pertanyent a l’ala esquerrana. Fins i tot perdent amb el previsible pitjor resultat de la història de la CDU-CSU, Laschet podria mirar de salvar els mobles formant una Coalició Jamaica amb Els Verds i els liberals de l’FDP.

 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode