Les claus del lideratge de Merkel

«Merkel ha sabut generar consens en un món polític dominat per homes i personalitats fortes i aclaparadores. Sempre ha treballat les relacions de manera discreta, prenent distància de les decisions i buscant sortides amb el recolzament més gran possible», explica Cristina Manzano, directora d’Esglobal. «Sempre va defensar els seus principis per sobre de les circumstàncies. I això, tot i que està molt devaluat en la política, la ciutadania ho valora», afegeix Manzano. Un dels casos més clars en què Merkel va emparar-se en valors va ser durant la crisi dels refugiats del 2015. La cancellera, malgrat ser conscient dels problemes i dificultats que aquesta decisió podia comportar, va obrir les fronteres i mai se n’ha penedit.

Aquesta manera de fer política, que alguns analistes consideren com més «femenina», ha sigut des del principi un dels actius de Merkel. «La cancellera ha partit sempre d’un estil menys agressiu de liderar i això hauria de ser un exemple que s’escampés avui dia en un món polític dominat per la testosterona i la figura del mascle alfa. Merkel se n’ha convertit en un exemple sense treballar directament sobre el feminisme», explica Manzano. Malgrat ser la primera dona a arribar a la cancelleria alemanya i una de les dirigents amb més poder del panorama europeu, Merkel no s’ha definit com a feminista fins al 10 de setembre, però sí que ho ha fet amb els seus actes. «Hi ha moments determinats en què la figura de la dona en política no és el principal reclam, com en el cas de Merkel, i això fa que el valor subjectiu perdi importància», explica Verónica Fumanal, politòloga i presidenta de l’Associació de Comunicació Política (ACOP). «Merkel, com Thatcher, són exemples clars en què el feminisme no era part del missatge perquè no tenien un discurs amenaçador per al patriarcat, però això no implica que no hagin defensat el feminisme», afegeix Fumanal.

Alemanya ‘first’

La popularitat de la líder democristiana ha sigut gairebé indiscutible a través dels seus mandats. «La condició ‘sine qua non’ per consolidar un llegat és el poder, i Merkel a través dels anys ha anat fent justícia a la dita de ‘l’hàbit fa el monjo’. El seu poder ha sigut no només a escala nacional, sinó transnacional, perquè ha governat fermament en moments clau per als països europeus», explica Fumanal. Merkel era al capdavant de la presidència del Consell Europeu durant la crisi del 2008 i va impulsar una de les polítiques més discutides de la mandatària com va ser l’‘austericidi’ europeu, així com ho va ser anys després l’obertura de fronteres durant la crisis dels refugiats sirians. «Merkel va prendre una decisió molt ferma que va acontentar els liberals europeus i anys després va optar per una solució molt social que va ser aplaudida en l’àmbit de l’esquerra, i les dues decisions van ser fidels a la ideologia pròpia democristiana», assegura Fumanal. De la mateixa manera, la líder conservadora ha sigut aclamada a la seva Alemanya natal per la forta lluita contra l’extrema dreta, que li ha arribat a costar el govern d’alguns estats per no voler pactar amb el partit ultra Alternativa per a Alemanya (AfD).

Notícies relacionades

Eleccions Alemanya 2021: Última hora en DIRECTE

Adeu a Angela Merkel, la cancellera de les crisis

No obstant, en el fons de les seves polítiques sempre hi ha un pòsit de pragmatisme. «Totes les decisions de la cancellera han estat enfocades al benefici d’Alemanya i sempre ha anat responent als inconvenients al moment, no de forma visionària. Sempre es recorda la seva acció amb els refugiats com una cosa que l’honra, però no oblidem que el pacte amb Turquia per mantenir els refugiats en països on seguretat és discutible és obra seva també», explica Héctor Sánchez Margalef, investigador del CIDOB. «De la mateixa manera passa amb l’extrema dreta. Mentre que internament va posar una línia vermella molt clara amb AfD, la seva tolerància amb el partit de Viktor Orbán pels interessos alemanys amb Hongria va ser criticada des del seu propi partit», afegeix Sánchez Margalef.

«La seva acció curtterminista, sense visió de futur i amb contraposicions, deixa molts fronts oberts al seu successor tant a escala germànica com europea», explica l’investigador del CIDOB. Però al seu torn, el seu tarannà calmat, meditat i desacomplexat en la presa de decisions difícils li ha valgut a la cancellera ser considerada un valor segur en la política. «És una dona predictible, que ha fet de la ‘no notícia’ una manera de fer política. No se li coneixen grans estridències, una de les seves polèmiques més grans va ser quan va caure pujant a un escenari, moment en què es va qüestionar el seu estat de salut, però més enllà d’això, és l’antipopulisme per antonomàsia», explica Fumanal. El segell Merkel ha sigut des d’un principi fer de la gestió del Govern una política sense grans titulars ni estridències i malgrat que és menys propici a donar notícies, li imprimeix una personalitat en la qual la ciutadania confia. «És una mandatària que es pren seriosament la política i amb els seus actes la prestigia. Ha pres decisions hipercomplicades que impliquen molta seguretat i que mostren que és una líder amb idees molt clares del que vol per al seu país», diu.