Presenten la dimissió més de 100 membres del principal partit islamista de Tunísia

Més de 100 representants del principal partit islamista de Tunísia, Ennahda, han dimitit en protesta per l’actuació del seu grup durant la crisi política que s’ha desencadenat al país africà després que el president, Kaïs Saïed, prengués plens poders i ordenés la destitució del primer ministre el mes de juliol passat.

En total són 113 membres d’Ennahda, que en un comunicat fet públic aquest dissabte culpen el líder del partit, Rached Ghannouchi, de cometre una sèrie d’errors que han permès a Saïed expandir els seus poders.

Al document, els representants acusen Ghannouchi de monopolitzar la presa de decisions i de no aconseguir manejar el Parlament. Abans que fos dissolt per Saïed, Ennahda comptava amb la majoria d’escons.

Aquesta setmana, Saïed va firmar una sèrie de decrets prorrogant la suspensió de l’activitat del Parlament, retirant la immunitat als parlamentaris i congelant-ne els salaris.

Es tracta de la tercera vegada que el president amplia aquestes mesures excepcionals des que el mes de juliol passat va prendre plens poders i va ordenar la destitució del fins aleshores primer ministre, Hichem Mechichi, després de diverses jornades de protestes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Després d’aconseguir totes les competències, el president de Tunísia va afirmar que la seva decisió era una resposta a les mobilitzacions dels dies previs contra la gestió de la pandèmia, la corrupció i la greu crisi econòmica i va defensar en tot moment que es fonamenta en la Constitució.

Tot i que la Constitució de Tunísia no permet la dissolució del Parlament, sí que avala la suspensió de les seves funcions durant un període de 30 dies. Les accions posteriors del president, amb dues pròrrogues d’aquestes mesures incloses, han sigut condemnades per l’oposició, que l’acusen de portar a terme un «cop d’Estat».