El renéixer de la socialdemocràcia europea

La socialdemocràcia del segle XXI no és la mateixa que va acaparar el poder en les primeres dècades després de la Segona Guerra Mundial, amb còmodes majories parlamentàries fruit de la consolidació de l’Estat del benestar, del qual va ser artífex. «La fragmentació política d’avui ha obert un nou escenari polític amb victòries fràgils que obliguen aquests partits a formar coalicions, cosa que els porta a haver de modificar la seva agenda, a cedir i a ser més pragmàtics», diu Carme Colomina, investigadora i experta en la Unió Europea (UE) del CIDOB, un ‘think tank’ amb seu a Barcelona.

Protecció social

«Nosaltres no pensem en la socialdemocràcia com una cosa oposada al lliure mercat o a la propietat privada i la inversió», ha dit a la BBC la periodista i escriptora finlandesa Amnu Partanen, autora de l’assaig ‘La teoría nórdica del todo’. «Als països nòrdicspots tenir socialdemocràcia i capitalisme alhora», ha afegit. Una fórmula que permet coexistir en el lliure mercat amb un bon sistema de protecció social, això sí, apujant els impostos als més rics i moderant el pagament de tributacions a les classes baixes i mitjanes.

El Govern socialdemòcrata de Dinamarca és un clar exemple d’aquest desplaçament del programa polític cap a la dreta, en aquest cas pressionat per la ultradreta. És el país de la UE amb una política més dura i restrictiva sobre immigració. La mateixa primera ministra danesa, Mette Frederiksen, es va encarregar de recordar als electors que en la dècada dels 80 tan sols l’1% dels residents a Dinamarca eren «no occidentals», davant el 10% actual. Però de la mateixa manera que el «model nòrdic» assumeix postulats econòmics liberals o actituds clarament xenòfobes, com el cas danès, també ha introduït en els seus programes propostes mediambientals. S’han tornat més verds.

Aquest impuls socialdemòcrata en aquests temps de sobresalts i ràpides transformacions té lloc després d’una dècada de sonats fracassos. L’esquerra europea no va saber aprofitar la crisi financera del 2008 per captar el vot de les víctimes de l’economia de casino i imposar normes per controlar els excessos del mercat especulatiu. Va ser la política de durs ajustos imposada per l’Alemanya de la cancellera Angela Merkel i la Troica comunitària la que va sortir al rescat dels bancs –amb diners públics– i no de les persones, amb les conseqüències ja conegudes per als països del sud d’Europa.

Tampoc va saber com reaccionar a la crisi dels refugiats del 2015, que va acabar alimentant el discurs xenòfob i l’auge de l’extrema dreta i els partits populistes conservadors. Forces polítiques com les que avui governen a Hongria, Polònia o Eslovènia, envalentides per l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump.

Terra d’oportunitats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La traça de l’actual «model nòrdic» queda reflectida a l’Índex de mobilitat social del 2020, la llista de països que ofereixen més oportunitats als seus habitants per tenir èxit en la vida. Els cinc de la regió n’ocupen els primers llocs. També apareixen entre els vuit primers països més feliços del món, segons les Nacions Unides. «El somni americà és més fàcil d’aconseguir als països nòrdics que als Estats Units», va dir la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, que va assumir el càrrec el desembre del 2019 i es va convertir als 34 anys en la cap de l’Executiu més jove del món.

El despertar de la socialdemocràcia coincideix a mésamb símptomes d’esgotament dels populismes de dretes, arrossegats per la seva nefasta gestió de la pandèmia. L’exemple més clar és l’Hongria del primer ministre ultraconservador Víktor Orban, que dirigeix el país amb més nombre de morts de Covid per habitant, després del Perú. Una aliança opositora amenaça el domini del partit Fidesz en les eleccions previstes per a l’any que ve. Els sondejos indiquen que, en cas de mantenir-se unida la coalició, derrotaria el partit d’Orban. «Els europeus han pres consciència de la necessitat d’un Estat fort que els protegeixi», afirma Colomina. «La pandèmia ha generat un sentiment de vulnerabilitat, no només entre els ciutadans sinó també en els governs», afegeix la investigadora.