Alemanya es veu abocada a unes dures negociacions per formar Govern

«Després de l’elecció, arriba l’elecció» és una expressió comunament utilitzada a Alemanya per indicar que un resultat sortit de les urnes deixa més preguntes que respostes. El que ha sorgit dels comicis federals de diumenge passat fa honor a la dita.

El dia després de l’‘era Merkel’ deixa moltes incògnites sobre quins colors tindrà el pròxim Govern alemany i sobre els obstacles que hauran de superar les dures negociacions entre partits que el país té per endavant. L’aprofundiment de la fragmentació parlamentària i la incapacitat dels dos grans partits històrics (l’SPD i la CDU-CSU) de ni tan sols acostar-se al llindar del 30% dels vots compliquen el panorama.

El resultat definitiu confirma les primeres projeccions de diumenge: els socialdemòcrates de l’SPD obtenen una victòria per la mínima (25,7%, cinc punts més que el 2017), la unió conservadora obté el seu pitjor resultat de la història (24,1%, amb una pèrdua de gairebé nou punts), Els Verds són tercers (14,8% i un augment de gairebé sis punts) i els liberal-conservadors de l’FDP, quarts, amb un lleuger avenç (11,5%).

Descartada la participació en una coalició de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD, 10,3%) i dels postcomunistes de Die Linke (4,9%) –que seran presents en el Bundestag només gràcies a haver aconseguit tres mandats directes–, el país s’enfronta a dues probables coalicions tripartides: l’anomenada coalició semàfor (SPD, Verds i FDP) o la coalició Jamaica (CDU-CSU, Verds i FDP).

La Gran Coalició de socialdemòcrates i conservadors, també matemàticament possible, és una fórmula tremendament desgastada durant els 16 anys de Merkel: la cancellera sortint n’ha governat 12 mitjançant la Gran Coalició. La formació del futur Govern federal passa així necessàriament per aconseguir el recolzament d’Els Verds i l’FDP, que ja han anunciat converses exploratòries a dues bandes. El candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz, i el democristià, Armin Laschet, ja han manifestat la seva voluntat d’intentar-ho.

«Evident mandat»

El missatge llançat per Scholz aquest dilluns no podria ser més clar: el candidat socialdemòcrata considera que el resultat de les urnes suposa un «evident mandat» per al seu partit, Els Verds i els liberals de l’FDP per formar una coalició. «Aquests tres partits haurien de liderar el pròxim Govern», ha dit Scholz, després de recordar que aquestes tres formacions són les úniques que han aconseguit millorar els seus resultats del 2017. El líder socialdemòcrata pretén convertir-se en canceller sota un govern «social-ecologista-liberal».

Laschet, clarament incòmode en la roda de premsa d’aquest dilluns a la Konrad-Adenauer-Haus, ha ofert un missatge menys triomfalista que el del seu rival: «Som segons i, per tant, no tenim dret a encapçalar un Govern», ha dit el candidat democristià, el lideratge del qual és posat ja seriosament en entredit per alguns sectors del conservadorisme alemany. Algunes veus, com les joventuts del partit a Saxònia –estat en què la ultradreta d’AfD va quedar primera força– ja demanen obertament la seva dimissió.

Obstacles seriosos

Que Els Verds i els liberals de l’FDP hagin iniciat ja converses exploratòries demostra que el tercer i el quart partit més votat estan disposats a governar. Els ecoliberals i els liberal-conservadors sembla que volen evitar l’experiència del 2017: després de les últimes eleccions federals, la CDU-CSU de Merkel, Els Verds i el FDP van negociar durant setmanes en va. Els liberals van acabar aixecant-se de la taula i la que havia de ser la primera Coalició Jamaica a nivell federal, va saltar pels aires.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

El president liberal, Christian Lindner, va argumentar llavors que els conservadors i els ecologistes ja havien arribat bilateralment a una sèrie d’acords que el seu partit no podia acceptar. Amb les converses exploratòries a dues bandes entre Els Verds i l’FDP, aquests dos partits, més petits però decisius, semblen preparar el terreny per posar condicions comunes als dos candidats que pretenen ocupar la cancelleria.

Malgrat la predisposició, els obstacles programàtics continuen sent seriosos: les propostes de política fiscal i pressupostària de socialdemòcrates i verds –progressiva i expansiva– semblen, per exemple, difícilment compatibles amb la negativa d’apujar impostos i la disciplina fiscal que defensen els liberals. L’FDP ja ha dit, per això, que la seva opció preferida és una coalició Jamaica amb conservadors i verds.