Claudia Sheinbaum, l’alcaldessa de Ciutat de Mèxic que aspira a la presidència

Poques vegades ser seriós o quadriculat és una virtut. El perfil de Sheinbaum crida l’atenció per ser l’antítesi de López Obrador. No és una líder de masses i difícilment se la veu amb un somriure durant els actes públics. L’alcaldessa se sent molt més còmoda en la feina entre bambolines que a la palestra política. Els seus col·laboradors més pròxims la descriuen com una persona calculadora en excés. 

La política presumeix d’escriure els seus propis discursos i de ser una seguidora de l’exalcaldessa madrilenya Manuela Carmena. Des de l’inici de la legislatura va cridar l’atenció per trencar les travesses i omplir el seu gabinet d’acadèmics desconeguts per a la gran majoria de la gent. Per a ella, la gestió està per sobre del politiqueig, segons explica l’analista Paula Sofía Vázquez en una entrevista telefònica. «Sens dubte ha deixat aquest segell. Era un missatge claríssim. Ella va preferir gent experta en cada matèria per sobre de polítics de tota la vida», relata.

Una política de despatx

Sheinbaum ven com un actiu que no és un producte del sistema polític mexicà, un latifundi ple de dinosaures amb dècades de carrera en l’administració pública, com el mateix López Obrador. Filla d’un químic jueu d’origen búlgar i d’una biòloga mexicana, l’alcaldessa de Ciutat de Mèxic es va enamorar de la ciència des de petita. Va estudiar Física a la prestigiosa UNAM, una de les millors universitats d’Amèrica Llatina, un màster en Enginyeria Energètica i un doctorat en el mateix centre d’estudis. 

Va aterrar en política el 2000 quan va ser designada per l’ara president com a secretària de Medi Ambient del llavors Districte Federal. Després d’aquest càrrec va tornar al lloc on se sent més còmoda: els despatxos universitaris. Va ser convidada a formar part del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) de les Nacions Unides, que el 2007 va obtenir el premi Nobel de la pau pel seu Quart Informe d’Avaluació, un informe de l’estat del canvi climàtic. 

El seu ascens ha sigut vertiginós. Després d’un període com a delegada de l’alcaldia de Tlalpan –una de les 17 demarcacions administratives de Ciutat de Mèxic– entre 2015 i 2017, va ser elegida per Morena per governar la localitat de parla hispana més gran del món. El seu triomf, amb 47,05%, va arrabassar el poder al Partit de la Revolució Democràtica (PRD), en altre temps partit majoritari de l’esquerra i que havia governat la capital des de 1997. La gestió de la localitat, un eixam per on passen més de 20 milions de persones al dia, ha trastocat la seva aura científica. 

Francisco Varela, professor d’Economia de l’Institut Tecnològic Autònom de Mèxic, li retreu que en els seus tres anys de legislatura la mandatària ha anat abandonant la seva essència com a acadèmica i s’ha polititzat. «A partir del 2018 ella es va adonar que hi ha un camí per ser la primera presidenta de Mèxic. S’ha morenitzat [amb referència al partit del president] i ha abraçat el joc de la política per abandonar el de la gestió», explica. Paula Sofía Vázquez, que va treballar breument com a directora general de Normativitat Tecnològica del Govern local, coincideix parcialment: «La pèssima decisió del president d’avançar la successió presidencial està trastocant la gestió de la ciutat».

Abandonament del perfil tècnic

Una altra de les crítiques que s’aboquen sobre l’alcaldessa és que constantment canvia d’opinió, com una dona de bata blanca que intenta una cosa nova al laboratori i, al veure que no funciona, recalcula la fórmula. Un excol·laborador de l’Administració, que ha demanat no revelar el seu nom, assegura que aquestes batzegades passen per una necessitat de quedar bé amb tots: «No és que doni total llibertat al seu equip, com s’ha dit. Quan ella està convençuda d’alguna cosa, l’executa. I només després, quan tot surt malament, rectifica. Alguns diuen que això l’honra però per a mi això et parla d’una total desorganització».

Notícies relacionades

El revisionisme històric de López Obrador a Mèxic

López Obrador critica la premsa al país més perillós per exercir el periodisme

Aquestes rectificacions són més clares si es repassen les seves decisions més polèmiques. La més recent ha sigut la seva determinació de construir una estàtua d’una dona indígena per substituir l’escultura de Cristòfor Colom en una de les principals avingudes de la capital. Després d’una onada de crítiques d’experts i acadèmics, en especial per la forma de la figura que havia de ser erigida –estèticament semblava més un alienígena que una habitant del Mèxic precolombí–, el Govern local va decidir que sigui un comitè el que defineixi què fer. 

Sheinbaum ha entrat en una paradoxa. No traeix el seu perfil científic i calcula tots els seus moviments. Però, després de fer aquest càlcul, va renunciar al seu segell distintiu com una tecnòcrata i s’ha posat la samarreta de la política. Vázquez creu que darrere d’aquest canvi hi ha la seva intenció de presentar-se com una opció atractiva per al votant de la resta de la república: «El seu repte és ser més destacada. En els sondejos és la favorita, però no deixa de ser poc coneguda fora de la ciutat». Claudia Sheinbaum, la política i la científica, ja està treballant en la fórmula per convertir-se en presidenta.