Coalicions a Alemanya: tot és possible sense la ultradreta

L’anomenada gran coalició engloba els dos dos grans blocs, el conservador que formen la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el seu partit germà de Baviera, la CSU, i el Partit Socialdemòcrata. La cancellera Angela Merkel ha governat amb el SPD en tres dels seus quatre mandats. Però ara no sembla una opció menys viable, ja que pugen altres partits que ideològicament són més afins a les dues grans formacions.

Se l’anomena així pels colors dels partits que conformarien aquesta coalició: CDU (negre), FDP (groc) i Els Verds. Va ser la primera opció que es va estudiar després de les eleccions del 2017, però els liberals se’n van desmarcar en l’últim moment. A nivell federal no hi ha antecedents d’aquest tipus, però sí als estats. Actualment és la forma de govern a Schleswig-Holstein.

El SPD ja s’ha recolzat en Els Verds per governar. Ho va fer el canceller Gerhard Schröder entre 1998 i el 2005. El candidat socialdemòcrata en aquestes eleccions, Olaf Scholz, ja ha dit que és la seva opció preferida.

La coalició dels conservadors de la CDU i els liberals del FDP és l’aliança natural del centredreta a Alemanya. Va ser la que va sustentar durant anys el canceller Helmut Kohl al Govern. El candidat de la CDU a la cancelleria, Armin Laschet, ja governa amb els liberals al ‘land’ de Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat del país.

La ‘gran coalició’ podria transformar-se en ‘Kenya’ si a conservadors i socialdemòcrates se sumen Els Verds, fet que deixaria Alemanya governada a tres bandes. Igual com passa amb altres aliances, no s’ha provat en l’àmbit federal, però sí en l’estatal. 

L’SDP i Els Verds també podrien mirar cap a l’FDP com a tercer soci. És una forma de govern. Només ha funcionat a Renània-Palatinat, on s’ha reeditat aquesta coalició vermella-groga-verda després dels comicis celebrats el març d’aquest mateix any.

L’SPD i Els Verds podrien veure’s abocats a dependre d’un tercer soci si entre els dos no sumen una majoria suficient al Bundestag. A nivell regional, aquesta tercera opció sol anar associada a Die Linke. No obstant, els analistes coincideixen que aquesta opció és més difícil de justificar entre certs votants a nivell nacional. Die Linke encara arrossega un passat vinculat a l’Alemanya de l’Est i manté posicions polítiques controvertides, per exemple quan demana la ruptura amb l’OTAN. Els conservadors han intentat acorralar Scholz perquè descartés aliar-se amb Die Linke, però el dirigent socialdemòcrata ha defugit el debat.