Verds i liberals, claus per al futur govern d’Alemanya

Fins al 2019, la influència política dels verds estava lligada de mans. Tot i que entre 1998 i 2005 el partit havia aconseguit situar els seus temes a l’agenda alemanya al formar part del Govern de coalició amb els socialdemòcrates encapçalat pel canceller Gerhard Schröder, la següent dècada va ser seguida per una travessia pel desert en el qual els verds van passar a ser una força marginal la influència de la qual es limitava a un 8% de la ciutadania alemanya.

Això va canviar fa uns dos anys. Amb la fi de l’era Merkel en l’horitzó, els ecologistes han passat a un paper protagonista en la política alemanya. Després de les eleccions federals del 2017, els verds van començar a créixer a les enquestes. Catapultats per les eleccions europees, aquest maig passat van arribar a una intenció de vot de fins al 26%, superant per primera vegada en la història la conservadora CDU de la cancellera Angela Merkel. Tot i que aquest somni d’estiu s’ha acabat limitant al 14,5% dels vots obtinguts aquest diumenge, els ecologistes compten amb un paper protagonista en la formació de govern i en el futur d’Alemanya.

Una cosa similar ha succeït amb el partit liberal (FDP). Des de la seva aparició en política el 1949, la formació va funcionar com a frontissa per vestir governs tant conservadors com socialdemòcrates (SPD). El 1998 això es va trencar i va tornar el 2009, quan es van aliar amb Merkel. Després de quatre anys governant de la mà, la cancellera va devorar com un pregadeu els èxits dels seus socis d’executiu al costat dels liberals, que en les següents eleccions van acabar desapareixent del parlament federal alemany. El 2017, després de quatre anys de travessia pel desert extraparlamentari, la formació va tornar a superar el límit electoral per tornar a la vida política amb un important 10,75% dels vots. No obstant, el seu líder, Christian Lindner, va trencar per sorpresa les negociacions per a un tripartit al costat dels de Merkel i verds, cosa que va portar a una altra nova Gran Coalició.

Claus per al futur d’Alemanya

El rol protagonista de les dues formacions pot tenir diferents formes. Verds i liberals alemanys aspiren a entrar en el pròxim govern al costat dels conservadors de la CDU –la coneguda com a coalició Jamaica– o de la mà dels socialdemòcrates –cosa que es coneix com a coalició semàfor–. En els dos casos la majoria que obtindrien seria prou àmplia com per governar sense problemes, més enllà de les probables turbulències internes. D’altra banda, els verds compten amb una via més: ser palanca d’una gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates per formar part de l’anomenada coalició Kenya.

Tota aquesta multitud d’opcions ja s’ha testejat, no en l’àmbit federal, però sí en el nacional. Verds, liberals i conservadors governen a l’estat de Schleswig-Holstein, mentre que els verds ho fan al costat de conservadors i socialdemòcrates a Saxònia i Brandenburg, a més d’altres combinacions a dos bàndols en altres ‘lands’ del país.

b¿Cómo és possible? Anem per parts. Tot i que aquesta realitat sigui difícil d’extrapolar a Espanya, a Alemanya les coalicions entre formacions de diferent ideologia són una realitat comuna. Allà, les aliances i acords entre governs formen part de la normalitat. I són possibles per diferents factors.

Claudicació capitalista dels verds

Comencem pels verds. En el seu cas, aquesta realitat és possible perquè els ecologistes van deixar enrere els seus orígens fa temps. El partit va néixer en els anys 80 com a moviment ciutadà de protesta, ecologista, feminista i contracultural. Tot i que això va servir per trastocar el tauler polític de l’època i irrompre a la República Federal Alemanya (RFA) –el bloc capitalista–, la ideologia interna va acabar canviant i els pragmàtics van guanyar terreny als idealistes, abandonant les posicions marxistes per abraçar un capitalisme verd. Amb el pas dels anys, els principis del partit van anar adaptant-se a la realitat fins a acabar sent venuts a favor d’unes polítiques militaristes i de recolzament a la retallada de l’estat del benestar, cosa que va perjudicar la seva posició i va donar marge a Merkel per cooptar els seus postulats.

Convertits en un partit centrista, de posicions progressistes en el social, però liberals en l’econòmic, els ha permès ara assumir una posició més còmoda per captar votants de tots els espectres polítics. El 14,5% obtingut aquest diumenge és el millor resultat de la seva jove història. El seu actual programa polític es basa a accelerar els plans climàtics de l’actual Gran Coalició –també la supressió de l’ús del carbó— i en mesures socials com augmentar el salari mitjà, incrementar els impostos a les grans fortunes i rebaixar-los per a la classe mitjana i baixa. No obstant, busquen mantenir les pensions tal com estan.

Aquesta posició permetrà els d’Annalena Baerbock i Robert Habeck vascular entre posicions idealistes i pragmàtiques depenent dels qui siguin els seus socis de govern. El seu fort resultat electoral serà, en tot cas, crossa per influir el rumb d’Alemanya en els pròxims quatre anys.

Liberals, al poder

El futur d’Alemanya podria estar en mans dels liberals. Especialment l’econòmic. La tornada liberal a la vida política alemanya el 2013 ha modificat un partit cada vegada més personalista que gira entorn del protagonista del seu líder, Christian Lindner, que aspira a ser el pròxim ministre d’Hisenda, condicionant així la política econòmica europea.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

En els últims anys el partit ha estat profundament travessat pel personalisme de Lindner i per un màrqueting polític que ho entela tot. Torpedinar les negociacions per entrar en el govern el 2017 es va revelar com un tremend error del qual han après. Els liberals volen formar part del pròxim govern, una oportunitat d’influència política que no volen deixar passar.

Durant la campanya electoral, els liberals han defensat idees com una menor restricció social pel coronavirus, reduccions generalitzades dels impostos i de la inversió pública i l’eliminació dels subsidis per al transport elèctric. En matèria climàtica rebutgen les prohibicions de cotxes contaminants i busquen accelerar el comerç d’emissions de diòxid de carboni (CO₂), deixant la crisi climàtica en mans de l’oferta i la demanda del lliure mercat. L’FDP ha fet bandera electoral de la digitalització, un problema que, fins i tot tractant-se de la primera potència econòmica de la Unió Europea (UE), és un problema majúscul.