Alts caps militars contradiuen Biden sobre la retirada de l’Afganistan

La decisió de Joe Biden de retirar les tropes nord-americanes de l’Afganistan va poder posar fi formalment a una guerra, però està lluny d’haver aconseguit la pau, no al país centreasiàtic i sens dubte tampoc als Estats Units. L’intens debat polític, l’escrutini i les crítiques sobre aquesta decisió, per la caòtica execució de la retirada i les potencials conseqüències, s’han reactivat aquest dimarts, quan en una vista al Senat amb el secretari de Defensa, Lloyd Austin i dos líders militars, aquests últims han contradit el president assegurant per primera vegada públicament i contra el que va afirmar el demòcrata que van recomanar que mantingués presència militar al país.

Tant el general Mark Milley, cap d’Estat Major, com el general Kenneth McEnzie, al capdavant del comandament central, no han volgut detallar les seves converses personals amb Biden, però sí que han testificat que la seva «visió personal» i les seves recomanacions abans que la sortida fos imminent van ser que 2.500 soldats seguissin a l’Afganistan. El 19 d’agost, en una entrevista en què se li va preguntar directament si algun líder militar li havia fet aquesta recomanació i amb aquesta xifra exacta, el president va replicar: «Ningú que jo pugui recordar em va dir això».

Tot i que el general Milley ha remarcat també que «els que prenen les decisions no estan obligats de cap manera a seguir el consell», els republicans han utilitzat el seu testimoni i el de McEnzie immediatament per atacar Biden i acusar-lo de «mentir», i el front de batalla reobert ha arribat també a la Casa Blanca, on les declaracions dels militars i els interrogants sobre el que va dir el president han centrat la roda de premsa de la portaveu.

Jen Psaki ha matisat que en aquella entrevista el mandatari va dir també que hi havia opinions «dividides» entre el seu ampli ventall d’assessors. Ha assenyalat, així mateix, a altres declaracions realitzades avui en el Senat pels testimonis, que han apuntat que mantenir la presència militar després de la data fixada per a la retirada «no era sostenible a llarg termini» i hauria representat «anar a la guerra una altra vegada amb els talibans» (tot i que els generals també han considerat un error tant de l’Administració de Donald Trump primer com la de Biden després haver establert dates en lloc de condicions per a la retirada). Finalment Psaki ha defensat que Biden va prendre la decisió com a «comandant en cap».

Possibles atacs terroristes

La vista d’aquest dimarts era el primer gran examen oficial públic d’una retirada controvertida i sobre la qual el debat no acabarà aviat, especialment per la por que el segueixin nous atacs terroristes. El general Milley ha alertat en el Senat que «és una possibilitat molt real que es reconstitueixin Al-Qaida o Estat Islàmic amb aspiracions d’atacar els EUA» i ha arribat a posar un calendari d’entre 12 i 36 mesos. També el general McEnzie ha mostrat les seves reserves sobre la possibilitat que els EUA aconsegueixin evitar, com ha promès Biden, que els grups terroristes tornin a convertir l’Afganistan en llançadora d’atacs terroristes.

Autocrítica

La sessió al Congrés ha servit també perquè els líders militars facin una mica d’autocrítica sota les preguntes dels senadors. Tot i que Austin ha raonat decisions preses com no haver mantingut el control de la base de Bagram o haver complert taxativament el calendari d’acabar l’evacuació abans de l’1 de setembre, ha reconegut que la retirada «per descomptat no va ser perfecta» i que el Pentàgon «continua treballant» per treure de l’Afganistan nord-americans i aliats afganesos».

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Els líders del Pentàgon també han admès l’error de no haver sigut capaços de predir la velocitat amb què col·lapsarien el govern i les forces armades afganeses. «Podem comptar tots els avions i camions i cotxes i metralladores, però no pots mesurar el cor humà amb una màquina», ha dit Milley.

Ha sigut igualment intensa la discussió sobre l’impacte que la retirada pot tenir en la credibilitat dels EUA. El secretari de Defensa ha mostrat la seva opinió que aquesta credibilitat «continua sent sòlida» tot i que ha admès que «hi haurà gent que a partir d’ara qüestioni les coses». El general Milley, mentrestant, ha opinat que es pot utilitzar el terme «perjudicada».