La Justícia comunitària tomba els acords UE-Marroc per incloure-hi el Sàhara

El Tribunal General de la Unió Europea ha tombat aquest dimecres els acords pesquer i agrícola entre la UE i el Marroc perquè hi inclouen el Sàhara Occidental. Tal com defensava el Front Polisario, aquests pactes són contraris al Dret Internacional, a l’incloure-hi un territori pendent de descolonització. La sentència, que pot ser recorreguda per qualsevol de les parts en un termini de dos mesos i deu dies, amenaça d’obrir una nova fricció entre Brussel·les i Rabat després de superar la crisi sorgida al maig pel pas de milers de migrants a Espanya a Ceuta.

El tribunal de Luxemburg va declarar el desembre del 2016 que els acords entre la UE i el Regne del Marroc no poden incloure el Sàhara Occidental per tractar-se d’un territori no autònom. Aquest fet va obligar les dues parts a renovar els seus pactes pesquer i agrícola perquè hi pogués incloure productes alimentaris i captures pesqueres procedents de l’antiga colònia espanyola.

El Front Polisario ha demanat a la Justícia europea l’anul·lació de tots aquests acords per aquestes modificacions, però la Comissió Europea i els governs del bloc consideren que són vàlids perquè la població local ha sigut consultada i, segons el parer de les institucions comunitàries, tindran un impacte positiu sobre l’economia.

Arguments comunitaris

L’avaluació europea respecte a l’impacte de l’acord agrícola sobre el Sàhara Occidental va concloure que els avantatges aranzelaris per a productes sahrauís suposaran un «fort impuls» per al creixement econòmic i el desenvolupament social. També que promourà, segons aquesta anàlisi, unes «condicions d’inversió favorables» i «contribuirà a una expansió ràpida i significativa que permetrà el desenvolupament de l’ocupació local».

En relació amb el de pesca, la UE destaca que serà «molt beneficiós» per a la població afectada per les «positives repercussions» des del punt de vista de l’ocupació i les inversions, així com sobre el desenvolupament del sector pesquer. El bloc també considera que el protocol «representa la millor garantia d’explotació sostenible dels recursos naturals de les aigües adjacents al Sàhara Occidental».

En els dos casos, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) va realitzar «àmplies consultes» en què «la majoria dels actors socioeconòmics i polítics que hi van participar es van mostrar a favor» tant de l’acord pesquer com d’ampliar els avantatges aranzelaris a productes sahrauís.

El Front Polisario i «altres parts», no obstant, es van negar a participar-hi perquè entén que els acords impliquen un reconeixement de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara i els seus recursos, una cosa que nega la UE.

Petició del Polisario

Així, el Polisario va demanar al TUE que avalués la legalitat dels acords i ha fonamentat la seva posició en una desena de motius, els primers dels quals assenyala que la UE i el Marroc no tenen competències per negociar acords internacionals que siguin aplicables al Sàhara Occidental en nom de la població afectada.

D’altra banda, denuncia que abans de celebrar els acords no s’ha avaluat el respecte dels drets fonamentals i el Dret internacional humanitari, així com que «neguen l’existència del poble sahrauí com a subjecte de Dret substituint-lo per l’expressió ‘poblacions afectades’».

També argumenta el Polisario que els acords agrícola i pesquer «vulneren el dret del poble sahrauí de disposar lliurement dels seus recursos naturals» i organitza «sense el seu consentiment» l’exportació dels seus productes a la UE i l’explotació dels seus recursos pesquers per vaixells europeus.

Impacte econòmic

Més enllà de l’impacte polític, una sentència que donés la raó al Front Polisario també tindria conseqüències econòmiques per a les dues parts, especialment per a Espanya, que és el soci comunitari que més es beneficia de l’acord que permet pescar en aigües del Sàhara vaixells comunitaris.

Notícies relacionades

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"

En concret, un 91% de les captures recollides en el pacte pesquer amb el Marroc provenen d’aigües sahrauís. A canvi de l’accés a aquestes aigües, la UE paga al Marroc una mitjana anual de 52 milions d’euros cadascun dels quatre anys de vigència de l’acord, dels quals 12 milions aproximadament han de ser abonats pels armadors europeus.

En contrapartida, el país africà permet pescar a les seves aigües i a les del Sàhara Occidental a 128 barcos europeus, entre els quals 92 d’espanyols. En particular, 22 barcos espanyols de pesca artesanal pelàgica al nord, 25 palangrers de fons també al nord, deu embarcacions de pesca artesanal al sud, dotze bucs de pesca demersal i 23 canyers per a captures de tonyina.